Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Tot això després
de dies de bombardeigs i talls a totes les rutes de subministraments, on moltes
persones s’han quedat sense aliments, ni aigua, ni electricitat, ni gasolina,
ni medicaments ni atenció sanitària... impedint l’accés del menjar per la única
via possible d’entrada d’ajut humanitari a través d’Egipte, el pas fronterer de
Rafh, constituint un flagrant crim de guerra i crim contra la humanitat. Estant
reduint Gaza a cendres mentre preparen el seu objectiu de neteja ètnica que fa
més de 75 anys estan duent a terme contra la població palestina. De fet, la propaganda
israeliana i occidental està construint un relat que categoritza els palestins
com a “animals” i “terroristes”, com si la ofensiva d’Israel no fos terrorisme
amb les agreujants de racista i de supremacia.
El cop judicial del govern d’Israel
Perquè, ens ho explica Nazanin Armanian, els supremacistes
de l’extrema dreta fonamentalista jueva, que acaben d’assaltar al poder mercès
al govern de coalició del primer ministre Benjamín Netanyahu, ha aixecat una onada
de tensions dintre i fora d’Israel. Desenes de milers d’israelians es
manifesten els dissabtes com a “resistència a la dictadura” terroritzada pel
procés de talibanització del govern israelià que, entre altres mesures,
volen dur a terme un “cop judicial” per eliminar la independència del Poder
judicial, inclosos els seu control sobre el poder legislatiu i l’executiu, per
tal d’impedir que dimiteixin els polítics acusats per corrupció (com ara el
mateix Netanyahu. I continua afirmant les conseqüències que aquesta mesura pot
aportar primer, per la “democràcia israeliana” (si és que un sistema que aplica
l’Apartheid als seus ciutadans no jueus, tortura i assassina els palestins
desnonats és democràcia); segon per la destinació dels palestins, tercer per la
relació entre Israel i els EUA i, finalment pel conflicte amb l’Iran.
El negoci de la guerra
Ja sabem que
el que mou els conflictes bèl·lics en el món són els interessos creats, el
poder, el negoci de la indústria armamentista i l’espoliació dels països que
reten hipotecats y dependents de les grans potències. Però les guerres, per
damunt de tot, són destrucció i mort i no les podem contemplar posicionant-nos
en un altre cantó o altre de la contesa com si es tractés d’un partit de futbol
amb els seus holigans a favor dels uns o els altres. En tot cas, la
partida que la juguen els respectius governs a costa de la població civil, no
els importa cap preu. Com deia Erich Hartmann: “La guerra és un lloc on joves
que no es coneixen i no s’odien es maten entre sí per la decisió de vells que es
coneixen i s’odien però que no es maten”.
Palestina, un
estat
De fet, cal
recordar que just aquest any s’acompleixen 30 anys dels acords d’Oslo i poc més
de 20 anys de l’inici de la construcció del mur que a dia d’avui compta amb més
de 700 Kms. de vergonya que separen Cisjordània, Gaza i els territoris del 48. Aquests
acords van suposar, per una banda, el reconeixement oficial per part dels
palestins de l’estat d’Israel, entre d’altres, però també començava la
definitiva fallida de qualsevol procés de pau i, amb ella, la de qualsevol solució
dels dos estats pel no reconeixement invers d’Israel de la condició d’estat de Palestina.
Ni la Unió
Europea, ni molt menys nosaltres, podem mirar cap a un altre cantó i fer veure
que Israel té raó en fer-se ara la víctima. Cal denunciar la hipocresia del
discurs d’occident que obvia els anys en que Israel ha trepitjat Palestina amb
tota impunitat, ocupant uns territoris que els hi ha estat arrabassats per la
força i a costa de milers i millers de morts i repressió a la població civil;
una Unió Europea que ens fa participar de la guerra a Ucraïna i sembla que vol
justificar la actuació de l’estat d’Israel.
La actual ofensiva Palestina suposa un punt d’inflexió en el procés d’estancament dels darrers anys en la lluita per l’alliberament de Palestina, perquè per davant de tot hi ha la dignitat dels pobles que davant una massacre lenta però continuada a la que s’han vist sotmesos, han decidit lluitar. La població civil no té res a veure amb les pugnes dels mandataris de torn, i a l’estat terrorista i feixista de Netanyahu, que a banda de la neteja ètnica fa servir la religió com a eina de confrontació entre els pobles, se -li ha de parar els peus. Des d’arreu del món, també des d’Igualada, estem sortint al carrer per alçar de nou el nostre crit de “NO A LA GUERRA – NO EN EL NOSTRE NOM”. CAP MÉS HOLOCAUST. FEIXISME MAI MES. Simplement perquè hi ha molta gent que, en aquests moments tan dramàtics, portem el poble palestí al cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada