QUE LA BOGERIA GENOCIDA I EXTERMINADORA NO EM SIGUI INDIFERENT

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Amb impotència i ràbia assistim gairebé en directe al genocidi programat des de fa temps de tot un poble,  des d’un govern autoritari, extremista, bel·licista i exterminador, no ja entre els diferents exèrcits dels països en guerra sinó d’una població civil que no té res a veure en aquesta contesa que, d’ençà del 7 d’octubre, ha pres una dimensió mundial que ja existia però que  -en aquests moments- el món anomenat occidental s’ha posat obertament del cantó d’Israel pels interessos creuats amb els EEUU i altres potències mundials, quan Israel es salta totes les resolucions de les Nacions Unides i tira pel dret en la seva bogeria de provar la potència del seu armament mortífer amb Palestina i arrasar-la fins destruir la seva població civil.

Netanyahu qüestionat per corrupte

Les formes emprades pel govern d’Israel, amb Netanyahu al capdavant, tot i ser qüestionat per corrupte per part de la majoria de la ciutadania d’aquest país, estan qüestionades també per altres. Nombrosos israelites d’arreu del món es desmarquen d’aquestes actituds genocides de Netanyahu i es manifesten demòcrates i a favor dels drets de Palestina. Tanmateix algun altre magnat de les Nacions Unides també ha dimitit perquè considera que aquest organisme, que està per maldar per la pau al món, no fa el suficient per impedir la destrucció humana dels palestins.               

Laboratori de proves de la indústria de la guerra

Per tal de vendre molt d’armament al món, i també als països de la Unió Europea, Israel necessita construir una marca que li proporcioni una avantatge competitiu global i publicitar els seus productes com a “proves de combat”. Palestina, segons assegura l’informe del Centre Delàs: sobretot la Franja de Gaza, fa anys que s’ha convertit en un laboratori de proves de material militar israelià. Així ho defensen les autoritats israelianes i així ho publiciten -sense embuts- les empreses que venen aquests productes”.

Es demana que periodistes i altres abandonin els territoris ocupats

Vuit mil màrtirs palestins i dos mil persones desaparegudes a Gaza, juntament amb decenes de milers de ferits i gairebé un milió de ciutadans i ciutadanes han vist destruïdes les seves llars i malmeses les seves propietats. A banda de la manca d’aigua, aliments i combustible han atacat alguns hospitals, on ja els hi arriben ferits per gasos tòxics. Aquestes són les tràgiques conseqüències de la actual guerra de neteja ètnica col·lectiva contra la Franja de Gaza, i n’hi haurà més, doncs la ocupació israeliana demana a tots els periodistes i corresponsals dels mitjans internacionals, que treballen des de dintre els territoris ocupats, que abandonin immediatament les fronteres de la Franja de Gaza. Segons els periodistes alguna de forta n’estan preparant... Cal tenir en compte que aquest crim sionista es duu a terme amb la participació estadounidense-atlàntica tant en la preparació i l’armament com en la cobertura política. En la nostra història tan sols té parangó amb els crims comesos pel nazisme i el bombardeig nuclear d’Hiroshima i Magasaki.

Que el dolor no em sigui indiferent

La magnitud de la tragèdia i el dolor humà que estem vivint pot tenir també una altra intenció, que la impotència ens faci mesells i que arribi a insensibilitzar-nos per haver-nos fet immunes al dolor aliè. Em ve a la memòria aquella cançó de Mercedes Sosa: “Sols li demano a Déu que el dolor no em sigui indiferent, que la eixuta mort no em trobi, buida i sola, sense  haver fer el suficient. Que allò injust no em sigui indiferent, que no em donin una bufetada a l’altra galta després que una arpa m’esgarrapés d’aquesta manera. Que la guerra no em sigui indiferent, doncs és un monstre gran i trepitja fort tota la pobre innocència de la gent. Que la mentida no em sigui indiferent, doncs si un traïdor pot més que uns quants, que aquests quants no ho obliden tan fàcilment. Que el futur no em sigui indiferent, desnonat està qui ha de marxar a viure una cultura diferent.”.

Dissortadament Israel no es troba sol

Israel s’hauria de trobar sol i no és així, fins i tot molts països àrabs s’estan posicionant a favor d’Israel. Els palestins, la Franja de Gaza i també Cisjordània que ja ha entrat també en el punt de mira de la guerra d’Israel, no es poden quedar sols en la seva legítima resistència. Ens hi va la vida d’avui i la del futur, la mateixa humanitat, perquè qui no es commou davant tantes escenes de patiment i dolor?, de tants infants morts, ferits i  terroritzats?.

Busquem terror per Hallowen. Voleu més terror, però real?

Hipòcritament aquests dies hem celebrat passatges de terror i ens hem disfressat de monstres per fer por, importacions tradicionals del Hallowen dels EEUU, en lloc de compartir el caliu de la llar amb castanyes, boniatos i panellets. Voleu més terror que el que estan vivint realment la població civil de palestina aquests dies?.

La població civil d’arreu del món no són els governants

Veiem també nombroses manifestacions multitudinàries arreu del món denunciant el règim d’apartheid de Netanyahu i el genocidi contra el poble palestí. També vivim com a molt vergonyant i condemnable que el poble palestí no trobi un sol règim àrab que prengui mesures per aturar aquesta guerra genocida. Cap s’ha compromés a aportar-hi els seus militars al conflicte, més aviat estan normalitzant les seves relacions amb el règim sionista preocupats més aviat per acumular armes  i poder reprimir així als seus pobles respectius quan es generin conflictes interns per denunciar manques de llibertats o corrupteles.

A les Nacions Unides hi ha majoria, però prima el vet dels poderosos

120 països s’aixecaren en el Consell General de la ONU condemnant la agressió d’Israel contra Gaza i exigint la fi de la guerra genocida contra el poble palestí, però varen ser rebutjades per 14 països encapçalats pel principal proveïdor del terrorisme internacional. Les dones tan sols representen el 16 % de les persones que negocien els processos de pau al món. No podem ser còmplices d’aquest genocidi amb el nostre silenci: no en el meu nom!.

maribelanoia@gmail.com 

 

LA NUL·LA HUMANITAT DE L'ALTA POLÍTICA

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Vivim uns moments dramàtics, d’actitud anihiladora i destructora de qui es considera l’enemic, ni el respecte a l’altre, als drets humans de les persones i els pobles sense tenir en compte ni acords internacionals de pau ni de deixar de banda alguns serveis humanitaris com ara Hospitals, una autèntica perversió del que jo entenia per fer política. Bé, tampoc concebo la guerra com a eina per a fer política, és clar... Per a mi la política és una forma de maldar per construir la convivència en societat des de la diversitat i la inclusió. Ja fa temps que molta gent diu que passa de la política, que no li interessa, que l’únic que li importa són els interessos personals de cadascú, sobretot els econòmics i abracen el capitalisme sense escrúpols, per viure bé ells, com dient: els demés que es fotin...

La veritat, la primera víctima de totes les guerres

Certament hem retrocedit en quan a prevaler els valors aquells que es consolidaren en la Declaració Universal dels Drets Humans sorgits -sobretot- després de constatar els genocidis soferts en el decurs de la segona guerra mundial. Ens pensàvem que el món canviaria ja per sempre deixant enrere les guerres, la destrucció i la mort tot apostant per la vida. La veritat és que, dissortadament, el decurs de la història ens ha portat de nou a la guerra permanent, a la mort de persones innocents, a la fam i la desesperació i tot el que això comporta. Ja ho diuen allò de que “la veritat és la primera víctima de totes les guerres”, per això cal cercar a fons l’altra informació que ens és segada pels mitjans de comunicació on ens fan prendre partit d’una o altra banda, com si no hi hagués més remei i ens haguéssim de conformar.

Un canvi programat a conveniència dels rics

Per entendre la naturalesa real de la situació a Palestina potser ens hem de remuntar més enrere dels 75 anys que tothom coneixem, concretament a l’any 1917, doncs és conseqüència de la Declaració de Balfour promoguda per la família banquera Rothschild, una dinastia europea d’origen judeoalemany en la que, a la fi del segle XVIII, alguns dels seus integrants varen fundar bancs i institucions financeres i que va acabar convertint-se en un dels més influents llinatges de banquers i financers d’Europa, i ho va fer a canvi de finançar a Gran Bretanya per la seva participació a la 1a Guerra Mundial.

Les guerres com a instrument

És que, com ho diu la periodista i amiga Nazanin Armanian, la Primera Guerra Mundial va servir per iniciar una nova reestructuració territorial d’aquesta part del món per haver acabat l’imperi Otomà, que va durar molts segles, per repartir-s’ho sobretot entre França i el Regne Unit. A la segona Guerra Mundial hi va intervenir la URSS i es va donar l’anomenada guerra freda fins la caiguda del mur de Berlín i, amb ell, els països de l’àrea socialista canviant l’escenari bèl·lic al nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. S’esdevindria també una constant batalla entre els EE.UU, la Xina o Rússia pel control dels recursos naturals que, en aquesta zona són de les primeres reserves mundials de gas i petroli. Per tant, es varen redistribuir les zones d’influència i de control de recursos a base de guerres per controlar les rutes comercials.

El repartiment del món entre potències

És molt aclaridor el webinar que ha distribuït Feministes de Catalunya sobre “Qui és beneficia?. La guerra entre Israel i Hamás i el nou repartiment del món entre potències” (https://www.youtube.com/watch?v=wh3sVfmikag). La Nazanin fa un anàlisi exhaustiu i complert que posa molta llum a la situació. No és pas una guerra local, és un canvi global a nivell mundial on qui el pivota és el feixisme radical de l’Estat d’Israel al que, per conveniències de l’alta política, volen que acceptem a costa del genocidi del poble palestí arrasant la seva terra i obligant-los a fugir o a morir dintre.

Un altre holocaust

El feixisme d’extermini que apliquen ara mateix a Palestina és l’amenaça real de que s’imposin el retrocés de drets, de llibertats, fins i tot les aspiracions de qualitat de vida que les persones que vivim a occident ens pensem continuarem mantenint a canvi del nostre recolzament. Mentida, no és veritat. Estem davant un altra holocaust que no persegueix pas els jueus, sinó la població àrab en general, i ens en volen fer còmplices. Per això promouen el seu discurs d’odi, i permeten que creixin entre nosaltres unes actituds racistes, xenòfobes i d’exclusió social.

El terrorisme, una creació de l’extrema dreta

La Nazanin ens explica obertament que d’ençà de la revolució a L’Iran que va assolir l’enderrocament del Sha, amb la introducció del Ayatollah Jomeini per part d’occident es va anant introduint el yihadisme i l’islamisme en la política, per forjar organitzacions fanàtiques d’extrema dreta, provocant la crisi de la URSS ja amb la guerra de l’Afganistan i utilitzant els sentiments religiosos de la gent per forjar organitzacions fanàtiques d’extrema dreta, tot eliminant les forces progressistes d’aquests països, imposant-se el fonamentalisme i l’integrisme religió en nom de l’islam, quan l’islam és una religió de pau. Però com sempre, per interessos superiors, no importa pervertir els principis ni els mitjans encara que perjudiquin la població civil, la que diuen assumir les seves reivindicacions. Això està passant a Palestina. Hamás és una força terrorista promoguda per Israel i els mateixos EUA per perjudicar la causa palestina.

Recordant Arcadi Oliveres

Em ve al cap el molt enyorat i recordat Arcadi Oliveres que ens explicava a bastament, amb nom i cognoms, tot l’entramat d’interessos econòmics entre les grans empreses que, a nivell mundial, han generat el negoci de la guerra, pel que s’alimenten de totes les guerres, implicant els països que suposadament protegeixen sols per hipotecar-los en el seu futur pel deute assumit amb la compra de l’armament facilitat. Així assoleixen el control dels recursos naturals, que no fan sinó que cada vegada siguin ells més rics a costa del increment de la pobresa mundial, encara que tinguin que ocupar les seves terres i foragitar els seus habitants del seu país de tota la vida. És el que deia al principi, la alta política no té en compte la humanitat per a res, per molt que digui que són ajuts humanitaris. Sovint són per generar més dependència encara dels països empobrits vers els poderosos.

Maldar per la cultura de la pau

Cal activar la cultura de la pau, ser-ne activistes com ara Arcadi Oliveres i tanta gent que ens ha deixat petjada en una forma d’entendre que la pau no és tan sols l’absència de guerres, sinó que la pau es construeix cada dia a casa nostra, escoltant, tenint empatia amb els altres, respectant les diferències i rebutjant els missatges d’odi i divisió. No hem de permetre que la humanitat es converteixi en un tema residual.

maribelanoia@gmail.com