LES DONES SOM MOLT MÉS QUE UN COS

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Igualada, 8 de març del 2019

En la atàvica arquitectura patriarcal de la societat i la subsegüent construcció de gènere que discrimina les dones de forma estructural, sovint s’oblida que -per damunt de tot- les dones som persones, amb el dret igualitari a desenvolupar les nostres potencialitats i valors, potser diferenciats, per un resultat que no ha de ser necessàriament igual des d’un punt de vista matemàtic, perquè definitivament no som iguals, però sí diverses per naturalesa, com diversa és la mateixa societat. 

Sexualitat ignorada

Les dones hem patit durant segles la repressió sexual amb la negació de la nostra pròpia sexualitat, sobretot per la decisiva influència dels dictats misògins de la majoria d’organitzacions religioses que limiten el nostre cos únicament a la funció reproductora de l’espècie humana, quan més enllà del nostre cos tenim també intel·ligència, ment, consciència i tot allò que fa referència al transcendent de l’ésser humà, i que no és exclusiu dels homes (fins i tot, es deia que les dones no teníem ànima). No obstant, encara que a l’anonimat i silenciades, les dones hem anat desenvolupant pensaments i creativitat en el decurs dels temps.

Per damunt de tot som dones/persona

No va ser fins la Declaració Universal dels drets Humans que es va consagrar la igualtat de drets, i la subsegüent no discriminació per raons de sexe. Però una cosa són les lleis i l’altre els privilegis generalitzats d’uns homes que, encara avui, es creuen que les dones són seves i estan al seu servei, sense que la seva opinió compti per a res, i això que assumeixen la responsabilitat de la cura de la llar i els infants encara que s’hagin incorporat al mercat laboral.

El ressorgiment del moviment feminista

Els aires de llibertat que es respirava després de la llarga nit de la dictadura franquista, i la consideració preponderant de que la nostra funció era exclusivament física, va confondre les nostres legítimes reivindicacions del dret al propi cos que -evidentment- tenim, amb un intent de cosificació del feminisme, quan la cosificació de la dona es considera una forma de violència de gènere, tot i que a la societat actual roman acceptada en general, com passa per exemple també amb els micromasclismes i, al contrari d'altres formes que sí que solen generar rebuig, com una bufetada o una violació.

Una atenció a la dona condicionada

La salut de la dona era tractada únicament en l’aspecte de la seva funció reproductiva, amb uns importants avenços sobre la planificació d’aquest extrem. Amb tot, les relacions sexuals no canviaven tant. Durant molt de temps se’ns negava la nostra pròpia sexualitat (fins i tot moltes mares i àvies potser ni l’han gaudit mai, doncs sols se’ns considerava un vehicle per complaure els homes i el seu desig o pulsió sexual).

Resistència integrista als avenços legislatius

Importants han estat els diferents avenços legislatius en matèria d’igualtat, però en el cas de la darrera llei anomenada del “sí és sí” que es basa en el consentiment previ, l’oposició frontal d’una dreta obsessionada amb les cotes de poder que anem assolint les dones, han fet trontollar fins i tot el moviment feminista. El capitalisme, hipòcritament, no ha tardat en obrir-se mercat per donar tot tipus de tractament quirúrgic relacionat amb la condició sexual i la seva adaptació segons com hom es senti, i és un error, perquè el mirall en el que s’identifiquen com a homes o dones és fals. No es pot assolir la igualtat a cop de bisturí, sinó a nivell de considerar les persones per sí mateixes, tan se val l’orientació sexual que tinguin.

Alguns joves es senten discriminats

Em preocupen algunes enquestes on l’expressió de vot dels joves s’orienta vers l’extrema dreta perquè, pensen, que la discriminació positiva que s’ha dut a terme vers les dones en algunes polítiques d’igualtat, els deixa a ells en segon pla i, és clar, començant per Donald Trump, només hi ha homes i dones cadascú amb la seva funció predeterminada, la resta queda exclosa del dret a ser i viure com hom es senti, sols reconeixen els estereotips patriarcals.

Feminisme sempre, ahir, avui i demà

El feminisme no va d’enfrontament sistemàtic o d’odi vers els homes pel fet de ser-ho, va també de convidar molts homes a emergir els valors profunds de las  masculinitat propis que no tenen res a veure amb el masclisme imperant. Plegats hem de construir una societat on les relacions personals estiguin basades en el respecte mutu, i també en fer costat a les dones per tal de que -per nosaltres mateixes i sense tuteles patriarcals- puguem trencar aquell sostre de vidre que ens han imposat. Visca el 8 de març.

maribelanoia@gmail.com

 

ESTIMA COM VULGUIS, PERÒ ESTIMA

 

Ciutadana Dempeus- Maribel Nogué i Felip -  

Les relacions personals són molt més que unes relacions que es puguin definir segons un sistema que les cataloga i classifica, sobretot pel que fa al nucli familiar, atorgant un tractament diferent segons cada matís i reduint les relacions sexuals exclusivament a la funció reproductora de l’espècie. Aquesta va ser l’actitud de la cultura occidental, i més tard colonitzadora, que -des d’un rol de gènere i plegat d’actituds molt rígides- pretenia dominar la voluntat de la gent, censurant i perseguint aquells comportaments que no complien amb els cànons establerts.

Cinc rols de gènere a les tribus natives d’Amèrica

Fins que els europeus varen prendre l’Amèrica del Nord, les tribus natives d’aquesta regió eren molt més obertes que les actuals pel que respecta als rols socials i la sexualitat dels membres de la seva societat. La seva gent tenia característiques tant de les que es consideraven masculines com femenines, i es veia com un do de la naturalesa. Es reconeixien cinc rols de gènere: de dona, d’home, de dona de dos esperits, d’home de dos esperits i transgènere.

La religió com a vehicle per imposicions

Però, de la mà de la religió, es va imposar el sistema binari i unes relacions personals autoritzades exclusivament en clau de la reproducció de l’espècie. Tot altre comportament íntim era tractat com a pecaminós i les persones que el practicaven eren tractats com a exclosos de la societat, sofrint persecucions i relegant-los a haver de buscar-se la vida en antres foscos i amagats.

Orgull per reivindicar-se i denunciar la opressió

D’aquí el “Dia de l’Orgull”, una festa per reivindicar-se front el sistema patriarcal que imposa rols i comportaments dominants i excloents front qui se’n manifesti diferent, quan és ben legítim reivindicar-se la pròpia identitat, sigui quina sigui i tingui els matís que tingui, sense oblidar però que no ha de suposar un enfrontament horitzontal els uns contra els altres, sinó que tots i totes, cadascun amb el seu propi sentir, hem de fer front i enderrocar el patriarcat que exclou persones de la nostra societat simplement pel fet de ser o sentir-se diferents d’un rol imposat.

Prou tuteles per decidir per nosaltres

Ningú és qui per jutjar, controlar o estigmatitzar la condició sexual de ningú, cosa que fins no fa tant es practicava. Sortosament, en els darrers temps, molts i moltes han pogut sortir de l’armari on estaven reclosos/es i han pogut manifestar obertament els seus sentiments i orientació sexual, guanyant tolerància entre la nostra societat.

Avenços de drets boicotejats per l’extrema dreta

De la mà de governs progressistes, per altra banda, s’han fet indiscutibles avenços en el reconeixement legal de la pròpia idiosincràsia i el seu dret igualitari com a persones d’aquesta societat. Però els conservadors de sempre insisteixen en criminalitzar aquests comportaments que es surten del què ells han establert com a normal i no sols els persegueixen sinó que boicotegen les decisions legislatives que aproven els governs progressistes.

Si es mercantilitza ja no serà pecat. Hipòcrates!!!

Hi ha una pugna entre aquests retrògrades reprimits i hipòcrites i el capitalisme que vol mercantilitzar les intervencions al cos que algunes d’aquestes persones decideixen d’aplicar. El que és important és conciliar-se amb allò que hom es senti, i tenir cura del cos, com no, però no cosifiquem la diversitat sexual sense tenir en compte l’essència de la condició humana, que és diversa i que portem dintre, així com els seus valors. Les relacions sexuals van intrínsecament lligades a la paraula amor, pensada més en el lliurament a l’altre que en l’egoisme.

La perversió de la paraula amor

És que aquesta mateixa paraula té una accepció molt més ample que l’acte de fer l’amor o de declarar-se l’amor en la fogositat de l’impuls sexual. Estimar-se és això, sí, però és també el respecte mutu, la reciprocitat d’igual a igual malgrat les característiques físiques i/o espirituals diferents. L’amor assoleix aquell estat més sublim quan és aquell estadi que permet que les persones que conformen el seu nucli es sentin realitzades i siguin felices d’acord amb allò que s’han proposat com a objectiu de vida..

Unes relacions on prevalgui l’acord i no el domini

Les relacions humanes són molt més que tot això, i si existeix el respecte i l’afecte natural dels uns vers els altres, l’expressió sexual deixarà de tenir la importància primordial que ha obligat a molts i moltes a amagar-se al fons del propi armari, serà i ha de ser una expressió més en clau diversitat. Si hi ha afecte, respecte i amor, i hi preval l’acord sense domini l’un de l’altre per una imposició de gènere, què importa com s’estimi, el que importa és allò de que “estima com vulguis, però estima!.

maribelanoia@gmail.com