Ciutadana Dempeus.
Es respirava en l’ambient que alguna cosa de molt especial estava per
venir. L’expectació era màxima. L’anunci de que les Nits Culturals tindrien per
a la nit del divendres un convidat d’excepció -com ara el mundialment conegut
músic igualadí Jordi Savall- havia generat una gran expectativa.
Com cada any ens anàvem retrobant
a la cita aquelles persones que -fidel i assíduament- repetim una experiència cultural
i musical tant singular, ja sigui per l’acolliment i tracte familiar que s’hi
rep com per la rigorosa qualitat musical que s’hi ofereix. Una aposta que ja fa
23 anys ens arriba puntualment cada any -el primer cap de setmana de juliol- des
de Sant Pere Sallavinera, a l’Alta Anoia, un poblet que et rep amb les seves
cases de pedra lluint les millors gales i amb els seus jardins i balcons en un
punt ben àlgid d’una floració exuberant, com preparat just per aquest
esdeveniment. És que –realment- la aportació de tota la gent del poble sense
excepció –tot i ser gairebé anònima- té un paper protagonista fonamental.
Fidels a una cita
La seva Plaça tan emblemàtica -excepcional
escenari natural- semblava que s’havia fet més gran, que les pedres s’haguessin
eixamplat, doncs per a l’edició d’aquest any havia d’encabir un aforament de
gairebé 500 persones que s’havien apuntat per gaudir de l’espectacle “Diàlegs i
improvisacions: d’Orient a Occident i de l’Antic al Nou Món”; amb la direcció i
interpretació de Jordi Savall a la viola de gamba, acompanyat del seu fill
Ferran Savall a tiorba i veu, i un sorprenent David Mayoral a la percussió.
Musica antiga, però de sempre
Tot seguit la música entrava a la
plaça de la mà d’una exhibició d’instruments, alguns de molt antics (del segle
XVI i XVII va dir Jordi Savall). Una viola de gamba que, pel fet de tenir les
seves cordes de tripa (sensibles a la
temperatura ambient) requerien d’una afinació constant, fins al punt que –va
explicar com a anècdota- quan a un músic li varen preguntar quants anys feia que
tocava la viola de gamba i va dir que 50, però que la meitat se’ls havia passat
afinant...
A través d’un recorregut en el
temps i els diversos països, la veu suau i intimista de Ferran Savall, que va
estar a punt de fer brollar més d’una llàgrima d’emoció, es feia present amb la
mateixa intensitat que la resta de peces del concert, però aquelles
improvisacions fetes a partir de cançons tradicionals catalanes varen
sorprendre molt gratament els presents.
Ara que, per sorpreses, les que
ens va donar el percussionista David Mayoral que, amb molta delicadesa i un
silenci corprenedor, canviava d’un instrument a l’altre sense que ningú ho
notés, i que ens delectaren d’allò més –sobretot- quan interpretaven a duo amb
el Jordi Savall el que ens varen presentar com la música d’origen irlandesa o
celta que –en acabar el freturós diàleg amb els dos instruments- varen fer
saltar de la cadira els complaguts oients.
Ben ple també d’artistes
La nit del dissabte la plaça tornava
a lluir el seu aforament de gom a gom, per un públic delerós d’escoltar un
clàssic com és “El Messies de Händel”. L’escenari començava també a omplir-se
amb els membres de la Coral Cantiga i els de la Orquestra de Cambra Terrassa 48,
dirigits per Josep Prats. A estones el so de la orquestra solament, a estones amb
les veu del nombrós cor, i també acompanyats dels diferents solistes, s’anaven
enfilant un a un fins a 41 temes d’aquesta coneguda obra. Un concert d’aquells
que en són familiars sota el cel serè de color blau de nit que guarneix el
recinte. Moments vibrants, moments més suaus, deliciosos tots ells, i moments
exultants com el conegudíssim Al·leluia, que va aixecar forts aplaudiments tant
en acabar el tema com també al finalitzar l’actuació de la nit amb el bis
d’aquest Hallelujah que ens varen oferir.
Per als infants també
Un any més, el poeta Miquel
Desclot va ser l’encarregat de presentar els espectacles -des del punt de vista
més musical- amb l’exquisidesa de les seves paraules. I un any més, la mainada
va poder gaudir d’un espectacle pensat per a ells exclusivament on la companyia
Teatre Nu hi va portar “La Lluna d’en Joan”.
El dolç regust del final
El públic assistent a les Nits
Culturals és un públic fidelitzat any rere any on, qui hi assisteix per primera
vegada, repeteix, segur. De nou, l’exquisidesa i el bon gust presidien cada
moment d’ençà que el presentador va anunciar la 23 edició de les Nits Culturals
fins que les va acomiadar, donant-nos cita fins l’any vinent. Això sí,
convidant-nos a una copa de cava i uns carquinyolis que ja formen part de la
tradició de la mateixa festa. Una dolçor que corroborava la recompensa d’un
èxit novament reeixit. Felicitats.
