Dades personals

La meva foto
Vaig néixer dona en una societat summament patriarcal. La meva rebel·lia i anhels de llibertat m'ha anat forjant una consciència de classe i de gènere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a compromis. Escrivint he trobat una manera de dir allò que porto dintre i que en els marcs de relació habitual m'era impossible de comunicar amb un mínim de tenir la certesa de ser recepcionada. Quina sort haver-ho pogut conrear!

dijous, 28 de maig del 2015

LA REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA EN MARXA

CIUTADANA DEMPEUS                                                      MARIBEL NOGUÉ i FELIP

El resultat de les eleccions municipals dutes a terme aquest diumenge passat donen per a reflexionar -en profunditat- sobre la democràcia en sí, aquest sentit d’organització social que ve de l’antiga cultura grega, on democràcia significa “govern del poble”. En aquest sentit, darrerament sembla ser que es posa en qüestió el sistema democràtic sorgit de la transició dels anys setanta. Per una banda, es van trobant formes noves per la elaboració de les candidatures superant les tradicionals dels Partits Polítics amb llistes tancades, i per l’altra s’ha cercat la confluència a l’hora de concebre el programa que li cal a cada ciutat.


El 15-M com a punt de partida
L’ impuls de la gran mobilització del 15-M de fa quare anys ha anat fent camí de forma diferent a cada poble i/o ciutat on, bàsicament la gent jove, s’ha proposat trencar la barrera dels límits heretats en una transició -que molts d’ells no van viure- en la que es va negociar una sortida pactada a la dictadura franquista en comptes d’una ruptura.

Prou de pactes inexplicables
Avui ja tenim els regidors electes i, en molts municipis, disposar de l’Alcaldia no necessita de pactes posteriors, en tot cas, quan n’hi hagin, no seran ja els pactes des de la direcció dels partits, inexplicables massa vegades, sinó la cerca de l’acord en funció de la coincidència programàtica o no. Però ens podríem preguntar: la màxima d’una persona un vot es reflecteix en el seu resultat?.

L’abstenció, massa gent exclosa
Prenent com a exemple la ciutat d’Igualada tenim un cens de 28.269 electors, dels quals han emès el seu vot 16.676 persones, un 58,99 %. Alguns diuen que la participació ha crescut i la valoren positivament. Jo el que veig és que un 41,01 % de persones s’han quedat fora, perquè han volgut o per altres causes –d’acord- però no sabem la seva opinió i, per alguna raó, no fan seva la gestió dels afers comuns de la seva ciutat.

Diferent preu regidor/a
No obstant, els percentatges aplicats per cada candidatura s’apliquen sobre les persones que han votat. Així, el 45,65 % de vots que es calcula ha tret CIU  és –en realitat- un 37,39 sobre el cens, permetent-li governar –mercès a la Llei d’Hondt- amb majoria absoluta. En aquest cas, però, la màxima d’una persona un vot no es compleix perquè, per exemple, per cada regidor de CIU han fet falta 630 vots, mentre que el preu dels regidors del PSC és de 992 vots per regidor, per a ERC és de 828 vots per regidor, per la CUP de 517 vots per regidor i pel PP o Decidim més de mil vots per assolir un sol regidor.

Interessos de partit o govern de ciutat
Amb independència de que la matemàtica electoral permeti accions de govern unilaterals, o sigui, aplicar polítiques partidàries com una piconadora per damunt de la resta de representants municipals. La societat és plural, i com a tal cal una amplitud de mires per tal que ningú resti exclòs. Està clar que aquesta intenció la pretenen –bàsicament- les polítiques d’esquerres, perquè a la dreta ja li va bé que uns pocs continuïn fent els seus negocis i que la resta s’hagi de sotmetre a les regles de mercat, per exemple: si no hi ha demanda d’Escoles Bressol doncs no s’hi fa oferta, encara que el cens de població infantil ho indiqui com una exigència de responsabilitat si hom està convençut d’allò que és i ha de conformar un servei públic. 

Democràcia real, ja!
La radicalitat democràtica que s’exigeix avui no permetrà, per exemple, que es repeteixi una gestió municipal que continuï en la opacitat, doncs la gent ha sortit al carrer farta reclamant participació i transparència, si més no per un aprofundiment del sentit democràtic més pregon que anhelen i continuaran anhelant.

Fora els feixistes dels Ajuntaments
Si més no podem vanagloriar-nos de la responsabilitat democràtica demostrada en fer fora de les institucions democràtiques qui en blasma però les fa servir per pervertir el seu sentit més noble. Els feixistes no seran a cap Ajuntament de la comarca de l’Anoia, i no hauríem de permetre que fossin enlloc. Cal tenir memòria i tenir present els episodis més abominables i vergonyants que han deixat en la història de la humanitat.

Una regeneració democràtica irreversible
La ciutat de Barcelona, la de Madrid, la de València o a Galícia (on les Marees Atlàntiques han irromput amb força a Santiago de Compostela, A Coruña o El Ferrol), per exemple, ens mostren que la regeneració democràtica sorgida aquell 15-M s’obre pas a una societat que ha sortit al carrer i que no accepta l’endarreriment en drets democràtics que estem patint de la mà del govern del PP, o la privatització de serveis bàsics com l’educació o la salut a la que ens va portant el govern de CIU a la Generalitat. La regeneració democràtica està en marxa, camina a pas decidit i no té marxa enrere, i acabo citant en Lluís Llach: Companys, si enyoreu les primaveres lliures, amb vosaltres vull anar, que per poder-les viure jo me n’he fet soldat”. 

dimecres, 13 de maig del 2015

IGUALADA NO ÉS UNA MARCA COMERCIAL

CIUTADANA DEMPEUS                                                                    MARIBEL NOGUÉ i FELIP

Molt s’ha dit i escrit sobre el sentit tan particular que diuen tenim a Igualada, que si Igualada sols es mira el melic, que a fora d’Igualada les coses són diferents, però a Igualada no, Igualada és Igualada, i sols són considerats igualadins si pertanyen a famílies indiscutiblement igualadines. Consideració a banda seria contemplar la possibilitat de que també hi ha igualadines, perquè –excepte les dones religioses o de casa bé- poc han comptat en el que s’ha escrit sobre la història d’ Igualada.




El “pedigrí” igualadí
El jovent ha trobat una forma actual de definir-ho, els qualifiquen com els ITV, els Igualadins de Tota la Vida, vaja. Aquesta és la gran fal·làcia que ens han volgut fer creure per tal que ens mantinguéssim en un infantilisme immadur, crèdul, obedient i poc crític amb el poder, fent servir aquella resignació tant típica de l’educació viscuda als col·legis religiosos de la ciutat, com Déu mana, vaja...
Retorn a la “normalitat” convergent
Ara, els de sempre, els que van escopir verí de les experiències de govern municipal del tripartit (1992-1995) o de l’Entesa per Igualada (1999-2011), han tornat la normalitat a l’Ajuntament, una normalitat en la forma de fer política al més estil conservador “com havia estat sempre”, només faltaria.... Han aparcat els projectes endegats pel govern que l’ha precedit i, com cal, han posat unes altres bases per fer política d’acord amb els seus interessos.
L’endeutament d’un Ajuntament sols es pot jutjar per les seves obres
Primer criticar l’endeutament de l’Ajuntament, com si quan es compra un pis i es fa una hipoteca a llarg termini no fos una inversió de futur (bé, en les circumstàncies actuals seria diferent, però com a exemple ens serveix). Les retallades i les seves conseqüències han marcat la política del govern de CIU. S’han destinats molts recursos a cobrir algunes retallades del govern homònim a la Generalitat, com ara els ajuts per beques menjador o per facilitar llibres de text a tot l’alumnat, un ajut que -malgrat tot- s’ha reduït, i s’han tancat Escoles Bressol perquè “diuen” que no hi ha demanda.
Una intervenció política per ajustar desequilibris
Un Ajuntament ha de tenir capacitat d’intervenir per transformar realitats urbanes o socials tenint en compte les necessitats de la població, però pel que fa als temes socials sols ha tingut una actitud passiva, o millor dit, activa per reduir costos encara que sigui a costa de retallar emoluments i augmentar ratios de la tasca de professionals com ara el personal sanitari i no sanitari de l’Hospital: els números han de quadrar com sigui, tot sigui per posar-se la medalla encara que hagin empitjorat les seves condicions de treball i s’incrementin les llistes d’espera... És clar, així es dóna pas a la privada amb recursos públics. Aquest és el seu model.
Llum verda als qui continuen especulant sobre el sòl
Una passivitat activa han tingut també en actituds d’actuació urbanística, doncs no han afrontat cap POUM per regular l’ordre urbanístic en funció dels interessos de la ciutat, i això ha permès de posar-se als peus de les iniciatives privades que li han demanat “a la carta” modificacions urbanístiques de bisturí, ajustant normatives urbanístiques a la mida dels interessos de Mercadona, del supermercat que anirà davant l’estació d’Autobusos, o de subvencions previstes per la rehabilitació del Barri de Sant Agustí que han estat atorgades a un conegut especulador per rehabilitar un edifici modernista...  Per no parlar del benefici que estan traient alguns especuladors de solars -que el moment no permet edificar i fer negoci- convertint els seus solars en espai per a zones blanques, contribuint entre tots –això sí- a arranjar el seu solar abandonat i a donar-los beneficis en concepte de lloguer o de descomptes de l’IBI.
Marca Igualada, un llibre de regal
Per Sant Jordi, l’Alcalde Marc Castells regalava un llibre per explicar “La ciutat que estem fent” amb el títol “Marca Igualada” com si fos un aparador de productes en venda. Començant per ell mateix que es presenta com a improvisat maniquí de moda d’aquesta Marca Igualada.
Valors i valors
Sr. Castells, Igualada no està en venda, Igualada és molt més que un producte sotmès a les regles de mercat de la oferta i la demanda, a Igualada hi viuen persones amb necessitats i ganes de treballar per poder viure del seu propi treball, i ho volen fer dignament totes aquelles que conformen la ciutadania real, i no sols aquells que disposen d’una mena de carnet discrecional. L’únic punt de mira de la reactivació econòmica està fixada en l’empresariat. Ja sabem que les empreses és el marc on es pot generar riquesa, però una visió unilateral de l’empresari obvia la demanda que hi ha també de llocs de treball per tothom, no sols als qui prenen la iniciativa i que malden per obrir-se pas en aquest marc econòmic globalitzat del que la política que vostè representa n’és còmplice. Les empreses han de generar també llocs de treball que no siguin la feina escombraries basada en la (precarietat i justesa salarial o l’explotació en més hores de les convingudes i sense remuneració, etc...).
Una altra “marca” per Igualada     
Les persones que formem la ciutat d’Igualada, totes sense excepció, aspirem a un lloc de treball i a una protecció social digne (prestació en cas d’atur, malaltia o jubilació) i que, com diu Dario Castañé (cap de llista de la confluència Decidim Igualada), la ciutat d’Igualada no sigui l’escenari d’un gran anunci de la Marca Igualada, sinó que la millor marca siguin els igualadins i igualadines que la conformen, i que puguin viure amb orgull la seva ciutat fent-la seva.
Decidim Igualada, un experiment de futur
Sr. Marc Castells, tot i que Artur Mas, en la seva recent visita a la ciutat, negava que a Igualada s’hi poguessin fer experiments, li garanteixo que Decidim Igualada és un extraordinari laboratori emocionant i engrescador, amb valors, ja ho crec!, però li asseguro que els valors que ens inspiren són molt diferents dels que vostè diu defensar en la campanya electroral, doncs la nostra prioritat no són els interessos econòmics dels bancs i les empreses, sinó que –per nosaltres- són “Primer les Persones”.
maribelanoia@gmail.com