MARIBEL NOGUÉ i FELIP
Números
y més números per especular quina serà la millor fórmula per proclamar la DUI
que tan anhelen els nombrosos i creixents independentistes d’ aquest país: que
sí una llista única de tots els qui defensen posicionaments independentistes,
que si cadascú pel seu compte s’assolirien més diputats per convertir unes
eleccions en un referèndum encobert, que si és millor anticipar-les o bé
esgotar el mandat... Tot són especulacions i polaritzen l’atenció informativa de
la política gairebé de forma exclusiva.
Una
qüestió de diners que se’n van per les goteres del sistema
Sí, ja sé que és una qüestió de números, també
d’uns números que han de quadrar els pressupostos de la Generalitat i que, si
poguéssim disposar de la totalitat dels recursos que generem i no haguéssim de
dependre dels que passen per Madrid -aquells que diuen arriben però no tornen-,
segur que podríem donar solucions a tantes mancances com tenim, perquè de
mancances en tenim, segur, com ara la manifesta manca d’inversions en
infraestructures que, quan es fan, no es fan bé i amb prou garanties. El
discurs de reclamar competències en les infraestructures que tenim al territori
sense tenir-ne les competències és fàcil, sobretot per l’estat d’abandonament
que ens tenen amb el transport de rodalies, per exemple. Però no tot és el fet
de reclamar més diners de fora, que també, sinó que hauríem de mirar també on
tenim les fuites per on se’n van els diners a la mesura que ens arriben, i això
vol dir qüestionar les polítiques s’apliquen, és a dir, quins programes de
govern defensen els qui ens pretenen governar.
D’aqui
un any i mig ja no quedaran serveis públics per salvar
Perquè, mentre ens tenen ben entretinguts
amb el debat independentista, s’estan desmantellant els serveis públics que hauria
de garantir qualsevol estat concebut des de la democràcia. Posarem com a
exemple els serveis destinats a la salut de la ciutadania, un sistema que CIU
defensa com a un model emblemàtic de Catalunya, exportable a d’altres indrets,
i que va començar tan bon punt el Pujolisme va endegar la seva singladura
partidista per construir un país a la seva mesura.
El
full de ruta privatitzador de CIU
Després de fer fora Ramón Espasa, qui fou
Conseller de Sanitat i Assistència Social de la primera Generalitat de
Catalunya, amb l’excusa de crear un model propi tot aprofitant molts Hospitals
que teníem a Catalunya (procedents molts d’ells de donacions amb finalitats
d’atendre els més necessitats i a mans, més o menys indirectament dels propis
municipis) CIU va endegar el desmantellament de tot el sistema de salut públic que
hi havia per implantar la moda de les concertacions econòmiques a centres que
impartien serveis de salut, primer semi públics però mica en mica descaradament
privats.
Les
glòries de la gestió privada
Ens volien fer creure que la gestió privada
era millor que la pública, que era més flexible (sobretot pel que fa a poder
acomiadar personal) però sobretot en el tema de compres i gestió econòmica en
general (ja es sap, allò públic sempre és molt feixuc, complicat...). És així
com es va estendre, a partir de la pròpia Conselleria de Salut, tota una xarxa
de gestors que farien possible el que en diuen externalització de serveis, però
que no és altra cosa que promoure el benefici econòmic dels adjudicataris de
serveis per damunt de l’atenció a la salut de la població.
De
la qualitat assistencial a la qualitat dels acabats de construcció
Varen substituir el concepte de qualitat
del servei que es donava, per exemple, a l’Hospital de Bellvitge (que es
convertia en un punt de referència per afrontar de forma reeixida pels usuaris
situacions molt complicades) per edificis luxosos i amb ostentació de
maquinària d’última generació, on s’hi accedia per la derivació dels mateixos
centres públics que, al mateix temps, s’anaven desassistint de renovació de
maquinària o de consolidació de plantilles professionals. Les pòlisses privades
d’assistència sanitària eren promogudes per qui es volia assegurar l’atenció
sanitària en un futur...
Trames
de negoci trenades des del Servei Català de la Salut
Recentment han sortit a la llum noms i
cognoms de les diverses trames de negoci trenades entorn la concertació de
serveis a partir dels recursos públics de la Conselleria de Salut. De fet, el
mateix Conseller Boi Ruiz era el representant de la patronal privada del
sector, per tant, el govern dels “millors” havia posat “la guineu a guardar les
gallines”... Una de les darreres trames descobertes ha estat la adjudicació del
servei de rehabilitació i logopèdia que l’ Hospital del Sagrat Cor ha fet a
l’ empresa COBI. Així, amb un sobrecost del 32 %, una empresa que ni tan sols
forma part de les que estan reconegudes per llei per tal de ser adjudicatàries
de serveis concertats del Servei Català de la Salut, donarà serveis a 250.000
pacients.
Els
Consorcis, l’instrument ideal per substituir la gestió pública
La moda dels Consorcis ja ha mostrat el seu
veritable rostre: números públics que cada vegada són més opacs, llistes
d’espera que sols es poden escapçar si tens una pòlissa privada o en pots pagar
el seu cost íntegrament (això està passant a Igualada, aportant a la privada
uns recursos públics que ens costen mots d’esforços i un model que ens va
suposar moltes lluites i alguna claudicació). De la mà del govern d’Artur Mas
s’està imposant la consolidació d’un model de serveis destinats a qui pugui
pagar-los, relegant a qui no pugui pagar-los a la exclusió.
Una
Marea blanca també a Catalunya
Per fortuna ja se’ls hi ha vist el plomall
i a Catalunya desperta una Marea Blanca per impedir que es continuï
privatitzant els serveis públics. Dissabte passat a Lleida, i sota la pluja,
molta gent procedent de diversos indrets de Catalunya feien pinya amb la
població de Lleida per impedir la implantació d’un Consorci Sanitari que, ara
ja ho sabem i ningú en dubta, suposa el desmantellament del sistema públic de
salut.
Sí, volem i necessitem un canvi, però també
hem de canviar la direcció d’algunes coses...
