Ciutadana
Dempeus - Maribel Nogué Felip -
Fa uns dies, emprant la comunicació que permeten les xarxes per divulgar el discurs de l’odi, es va publicar una foto amb algunes de les dones que habitualment passen la tarda, amb els seus fills i filles, a la Plaça de Cal Font. La publicació d’aquest post s’acompanyava d’uns comentaris racistes i xenòfobs a partir dels típics i tòpics que les estigmatitzen i fan servir per insultar, per una banda, a les dones per la seva condició de mares i, per l’altra, perquè la seva aparença indica que venen d’una altra cultura, quan aquest fet no és cap motiu per vexar-les d’aquesta manera.
Hem d’ignorar però no deixar passar el discurs de l’odi
L’entorn actual està molt enverinat contra
els nostres conveïns i conveïnes procedents d’altres cultures, i tant el
discurs com les actituds de rebuig, xenofòbia i segregacionisme estan a l’ordre
del dia. Sé que ens preocupa i no ens agrada aquesta situació. Som gent de pau
i apostem per una convivència des de la diversitat, sabem que hem de fer font
al racisme i el feixisme i també sabem que no podem entrar al joc dels qui el provoquen
donant-los importància, sinó que els hem d’ignorar.
Publicar les seves imatges
i la de menors sense permís
Aquestes dones varen veure publicada la
seva foto sense el seu consentiment. Algunes de les seves filles varen sortir
en defensa de les seves mares perquè elles portent molt de temps patint rebuig
i callant, però -sobretot les generacions més joves- saben que viuen en una
societat que té drets i que, a banda de gaudir-los, s’ha de vetllar pel seu
acompliment: és que també hi surten menors i això és un delicte!, em va dir una
d’elles (que fins i tot va anar als Mossos d’Esquadra per posar una denúncia i
els hi van dir -més o menys- que no n’hi havia per tant).
Fer-li front amb propostes
de convivència
Doncs sí que hi ha motiu per no callar, i
calia pensar com i de quina manera podríem palesar el greuge que havien rebut
sense alimentar qui sols provoca per emmetzinar. D’aquí va sorgir, per
convicció, la idea que havíem de fer pinya amb aquestes i totes les dones que,
com jo mateixa, també ens hem sentit ferides.
Una proposta ben senzilla
amb un sol objectiu
“Davant els discursos excloents, compartim
els espais públics”. Així, dissabte 23 de maig vàrem coincidir a Cal Font, junt
a les estàtues d’ATLAS, les que fan visible la diversitat cultural de la nostra
ciutat, ens hi aplegàvem una seixantena de persones simplement per intercanviar
aquelles converses de veïnatge des de la mateixa ciutat que compartim escoles,
serveis sanitaris i altres, però -sobretot- els espais públics. Es tractava de
constatar que plegades formem part d’una mateixa ciutadania que no exclou i que
aposta per la pluralitat i diversitat de la societat.
Sense imatge per compromís
La veritat és que va ser una trobada
entranyable, on ens vàrem conèixer i relacionar més les unes amb les altres.
Una fotografia hauria estat molt il·lustrativa pel goig que fèiem, però no hem
volgut fer servir cap imatge en desgreuge per la ofensa. El respecte i la
convivència construeix vida entre els humans, les mentides sols l’embruten i
destrueixen. Hem de fer-los front des del compromís i unes formes ben diferents
de conviure. Cap estranger ha de ser estigmatitzat. Som una sola ciutadania.
Cap persona és il·legal.
