Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
En el marc dels actes programats amb motiu de l’Octubre
Solidari, Càritas Arxiprestal Anoia- Segarra ens va convidar a conèixer un
document elaborat per Míriam Feu Puig, del grup d’anàlisi social de Càritas
Catalunya, titulat “Fronteres de paper”, unes fronteres que son tan difícils de
superar com els murs, les tanques i els filats.
Estrangers, sense papers, per lleiA l’Espai Cívic Centre, amb la sala gran sense
cadires buides, Montserrat Roca ens presentava la ponent Míriam Feu Puig i el
seu estudi: “Fronteres de paper, la irregularitat administrativa i la
invisibilització de les persones”. Míriam Feu va anar explicant la realitat que
suposa tenir els papers en regla, cosa que és molt corrent donades les
dificultats que presenta la Llei d’estrangeria. Va comentar les dificultats que
es troben en alguns indrets per assolir el padró municipal, veritable porta d’entrada
de qualsevol tràmit posterior, de com es dona la circumstància d’haver-se d’empadronar
estant rellogats en una habitació d’un habitatge de lloguer o les pegues que
posen molta gent per facilitar aquest empadronament, sense la possibilitat de
poder donar una adreça de domicili pròpia.
El risc de caure a mans de les màfies
Especialment colpidor va ser el testimoni de la
Mariam, des del públic, que afegia que n’hi ha que abusen de la necessitat d’estar
empadronat i posen preu a facilitar el seu domicili com a requisit legal. En
aquest sentit va denunciar que les dificultats d’assolir papers obren pas a l’existència
d’autèntiques màfies que fan el seu negoci abusant de la gent que ho necessita com
a element fonamental. Sense documentació (NIE) no es pot signar cap contracte
de lloguer, ni tramitar cap ajut, ni trobar feina, ni tampoc poder votar...
Treballar, una situació més que precària
Explicava la Mariam la seva experiència vuit anys
sense poder tenir NIE i que havia de treballar tota una nit, tenint cura d’una
persona malalta, a 1,5 euros l’hora... És que per tenir NIE, a banda d’altra
documentació, et demanen un contracte de 12 mesos a 40 hores setmanals, cosa
bastant difícil perquè, en ser nouvinguts, no tenen la xarxa social que els
permet coneixences per vehicular la seva demanda.
La barrera social del racisme i l’aporofòbia
Cal dir, però, que també existeix un rebuig a l’hora
d’inserir-se a la societat perquè, a banda de les fronteres de paper per
assolir una documentació hi ha també la barrera social que troben en
determinades persones de la societat d’acollida. Per exemple, si busques un pis
de lloguer perquè et vols casar o portar la teva esposa del país d’origen, i t’interesses
per un pis, en telefonar a les finques et demanen el nom i si aquest és -per exemple- Manolo o Carla, t’informen de
les condicions (preu, fiança i demés) i et concerten cita per parlar-ne i
anar-lo a veure, segons el teu nom o com vagis vestit/da, tens la sorpresa que
et diuen que ja està llogat. Però si tornes a trucar per telèfon donant un altre
nom i t’interesses pel mateix pis, et diuen que continua estant disponible...
Míriam Feu va parlar també de la irregularitat
sobrevinguda, és a dir, aquella que s’esdevé quan et caduca el NIE que vas
aconseguir amb tant d’esforç perquè, per exemple, es perd la feina i ja no es
té cap prestació o subsidi d’atur, per exemple. Amb la irregularitat dels
titulars d’aquestes autoritzacions perdien també regularitat tots els membres
de la família que depenguin d’aquesta persona, com ara els fills menors d’edat.
Sensació de fracàs que desmoralitza
La part més terrible d’aquesta situació, en
termes emocionals però també socials, és que la irregularitat sobrevinguda
comporta la fi dels projectes i planificació que la persona havia pogut
començar a desenvolupar, tot generant una sensació de fracàs personal que
desmoralitza i perjudica la inclusió a la societat. Frases com ara “perdre els
papers és molt dur”, “et cau el món a sobre”, “la tempesta la tens al cap”, el
que més em preocupa en aquests moments és la renovació de la targeta”...
Poc ens pensem tot el sofriment que pateixen, en aquest sentit,
les persones que han decidit obrir-se camí en aquesta societat d’acollida, perquè
-massa sovint- lluny d’obrir-los les portes també del cor- el que es troben és
amb una societat que els dona l’esquena i els deixa una mica a la seva sort.
Després parlem de que s’han d’integrar. Com?, es pregunten molts d’ells i
elles, si han après català, si he fet tots els cursos que m’han ofert i el meu
comportament és discret...
Estereotips, etiquetes, tòpics que fan mal
És cert que vivim en una societat on hi ha minories violentes i
amb comportaments inadequats, però no és just que posem etiquetes a la gent per
raons del seu origen o cultura diferent. L’existència d’actituds incíviques no
és exclusiu de cap sector en concret, sinó que existeix -dissortadament- en
tots els sectors de la societat, possiblement per raons de marginació social,
però no per l’origen de la seva gent.
Es va parlar, com no, de les nefastes conseqüències de la llei d’estrangeria
i la lentitud i dificultats que suposa tenir el papers en regla per aquelles
persones que han decidit venir a viure entre nosaltres. De la mateixa manera que
hem d’exigir que les lleis tinguin en compte els drets de les persones, el que
no podem deixar de banda -mentrestant- és el nostre compromís i la nostra
actitud d’acompanyament, tot forjant una societat que es basi en la
convivència, el suport i reconeixement mutu, i no en una divisió social en
funció del tipus de document d ‘identitat que tinguis, encara que no en tinguis
cap.
