Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Amb
la fi de la Batalla de l’Ebre el novembre de 1938 i davant la victòria
franquista, l’exèrcit republicà va patir un gran nombre de baixes. Aleshores,
Franco va donar inici a l’ofensiva de Catalunya, en un moment on els
republicans havien quedat molt tocats. A finals de gener de 1939 les tropes sollevades
de Franco, reforçades pel suport rebut dels feixistes italians, entraven a les
diferents ciutats del país i -amb aquests fets- començava l’èxode forçat a
l’exili, a camps de concentració, els assassinats i la repressió dels vençuts.
La fam s’instauraria els anys següents i entràvem al que va esdevenir la llarga
nit franquista. Els qui ho hem viscut més o menys prop ho sabem de sobra, i
també sabem dels riscs de la lluita, sota la clandestinitat, com perquè ara no
ens mobilitzem per mor de no donar ni un pas enrere.
 |
| Alemanya no es vol tornar a avergonyir de la seva història |
50 anys després de la mort del dictador
El govern de
l’estat espanyol s’ha proposat, per aquest 2025, una campanya per no oblidar
que l’adveniment de la democràcia al nostra país no va ser gratuïta, sobretot
quan farà 50 anys de la mort del dictador (que va morir al llit sense haver
estat jutjat pels seus crims) i tenint en compte que els qui enyoren aquests temps foscos del
passat han reaparegut com els ous de la serpent i són una amenaça arreu del món
i per la mateixa humanitat.
 |
| Neus Català |
80
anys de l’alliberament dels camps nazis
També hem
commemorat el 80 aniversari de l’alliberament del camp nazi d’Auswitch.
Supervivents com ara la Neus Català, en aquest cas del camp per a dones de
Rawensbruck, ens varen poder donar testimoni de l’horror viscut en els camps
d’extermini i mort. L’amenaça de retornar a uns temps que creiem haver deixat
enrere és ben real, i amb Donald Trump al govern dels EUA, potser més real del
que voldríem D’aquí les grans mobilitzacions a Argentina i a d’altres indrets
com ara -i significativament- a Alemanya on, malgrat tenir pes específic al seu
parlament, alguns conservadors han aplicat aquell cordó sanitari que es varen
proposar per no tornar a avergonyir-se de la seva pròpia història.
 |
| Igualada 18.03.1980 |
Una
llum al final de tots els túnels
Cal dir però,
i no oblidar tampoc, que a cada nit -per llarga que fos- sempre hi havia la
resistència suficient com per maldar una altra societat possible amb uns altres
valors que són imperibles, i albirar i creure que hi ha llum al final del túnel,
talment com la llum que alguns han vist quan han estat molt prop de la mort. Sota
el franquisme vàrem lluitar i hem gaudit, encara que amb algunes limitacions,
de les llibertats inherents al sistema democràtic. Res ens ha vingut regalat,
que no s’ho creguin pas els joves, el progrés que ha estat possible bàsicament
per la igualtat d’oportunitats que ha suposat l’educació oberta a tothom, així
com la universalització del dret a la salut acompanyada d’altres aspectes
evolutius com ara en els drets de les dones i altres col·lectius, no ha caigut
pas del cel. Aquesta ha estat la llum al final del túnel del franquisme, com la llum del final de la II Guerra Mundial
va ser la Declaració Universal dels Drets Humans que ha suposat una època més
evolutiva, encara que econòmicament s’hagin continuat espoliant els recursos
naturals dels països empobrits.
Malgrat
tot, resistència i lluita
Sempre
recordaré els herois i heroïnes que lluitàrem sota el franquisme des de la
clandestinitat, o Nelson Mandela que va fer possible l’extinció de l’apartheid
a Sudàfrica, o a Rosa Parks que es va plantar en un autobús per fer front al
racisme de Nord-América on, amb Martin Luter King i molts altres varen
normalitzar els drets dels afroamericans que hi varen anar a viure.
Missatges
en positiu
I citaré,
encara avui, a Àngela Davis quan diu que Palestina representa, per aquesta
generació, el que Sudàfrica representava per les anteriors i, connectant les
experiències de la seva prematura militància a favor de Palestina, amb el seu
ideal de que la situació desencadenada per Israel pot suposar un punt
d’inflexió per aturar la barbàrie a tot el món. Per altra banda, l’altra dia en
Pepe Mújica recordava els seus anys d presó i tortura dient que un dels
arguments que els ajudaven a resistir és que no es podien permetre que guanyés
el carceller.
Front
la barbàrie, dignitat i humanitat
S’esdevenen
temps difícils, foscos i possiblement llargs, però hem d’estar convençuts de
que al final d’aquest túnel sempre hi ha la llum de la veritat, la que portem
dintre la gona gent, la que no compartim el discurs de l’odi i l’explotació
dels éssers humans entre sí, condicionats per la cobdícia del diner. La dignitat
de l’ésser humà és molt més que tot
això, i ho lluitarem fins al final.
