Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
No és veritat, l’origen de la Festa de Reis i la
tradició de representar els seus personatges amb la cara pintada de negre no té
res a veure, tal i com s’està donant el debat, amb una interpretació racista de
la festa.
El blackface
El Blackface és una performance cultural de les
poblacions blanques occidentals d’alguns països europeus amb passat esclavista,
o també en alguns països d’Amèrica amb passat colonial. I aquesta forma de
caricaturitzar-se, sí que és insultant per les persones que són o han estat
víctimes de polítiques racistes i, en aquest sentit, absolutament abominables i
menyspreables.
Un origen oriental
La nostra Festa de Reis ve d’Orient i no té un
origen de passat colonial, sinó de tradició popular persa. Va ser el
cristianisme qui es va apropiar de les tradicions orientals com ho ha fet també
de les occidentals (sobretot les paganes) en una història que ve de lluny. Ens ho explica l’amiga i periodista persa Nazanin Armanian,
que ara viu a Madrid però que ha viscut molt de temps a Barcelona, i
també ha estat a Igualada. Ella ha estudiat molt sobre les festes ancestrals
del seu país i dona una interpretació força versemblant de l’origen de les
nostres festes nadalenques, en particular, la màgica festa de Reis.
Festes comuns en moltes cultures
La tradició de fer
regals també als infants ve de lluny i gairebé totes les cultures la tenen: “Des de fa uns
tres mil anys, els iranians i els habitants dels dominis de l’imperi persa -a
l’Àsia Central- il·luminen el cel amb un mar de torxes i espelmes, ajudant la
deïtat solar Mitra a fer fugir Ahriman, el Senyor de la Foscor. Donaran les
gràcies a la natura per augmentar, un cop més, els moments de la presència de
llum al cel i la calor a la terra, enderrocant l’Amo de les Tenebres i el fred.
Aquesta festa és d’origen agrícola --en arameu siríac—i s’anomena Yalda (naixement). En la celebració del
renaixement de la naturalesa, el Nourzu,
no hi pot faltar Hayi Firuz “Don Victor”. Aquest personatge del folklore
iranià apareix als carrers amb la cara enfosquida amb carbó molt, vestit amb
robes brillants i un barret de feltre i que, tocant la pandereta, balla i canta
anunciant l’arribada de la primavera. Per a alguns investigadors, el personatge
representa la foscor i la tristesa de l’ hivern que se’n va i que és substituït
per un altre anomenat Amu Nourzu, un
home de pèl i barba blanques que porta regals als nens i nenes. Potser el Pare
Noel és la figura hereva d’Amu Nourzu,
o el nostre Patge Faruk hereu d’Hayi Firuz. No obstant, des de fa uns
anys i per evitar interpretacions racistes, “Don
Victor” només es pinta mitja cara de negre.
 |
| Don Víctor |
Els Mogs
eren sacerdots
Nazanin Armanian
continua posant llum a uns fets històrics: “amb la aparició del cristianisme, els
sacerdots de la poderosa fe mitraica varen
adoptar bona part dels seus conceptes i litúrgies. Eren tres els Mogs d’Orient, que havien partit des de Mogan (una mena de Santa Seu al nord d’Iran
que encara preserva aquesta denominació) per assegurar el reconeixement de la naturalesa
divina de l’infant Jesús (els “Mog”, que
era el nom dels sacerdots mitraistes d’aquell
temps amb suposats poders sobrenaturals màgics) i procedien de Pèrsia, de Grècia i d’Egipte. Els seus
noms eren: Manucher, Garshasp i Bastavarai, tres sobirans mítics medo-perses (monarques mitològics de la prehistòria d’Iran)”.
Noms coincidents
Una
simple associació idiomàtica els relacionaria als nostres Melcior, Gaspar i Baltasar
i, una altra consideració, una simple associació -en aquest cas cultural-
explicaria l'omissió de les dones en la posada en escena o representació
iconogràfica de la nostra cavalcada (els clergues de totes les jerarquies
eclesiàstiques sempre han estat exclusivament masculins i han exclòs les
dones...).
Però l'origen de la actual Festa de
Reis com la d’Igualada es dona en un context històric on es parlava de que l’home
el formaven tres races: la blanca, la groga i la negre; quan avui no és
correcte ni la paraula “home”, perquè no inclou tota la humanitat, ni el
concepte de raça humana, perquè la condició humana és diversa també en aspectes
físics. Potser seria més correcte que els seus personatges tinguessin tenir l’aparença
de la cultura persa, de la grega o de l’egípcia, però no pas racialitzats a
partir del color de pigmentació de la pròpia pell..
Tradició i festes populars
La qüestió és que totes les festes tenen un
origen divers, en interpretacions de cultura i religió, però que --pel fet de
pertànyer a la cultura popular-- no han de suposar cap exclusió per a ningú,
sigui quina sigui la seva cultura d’origen i/o la seva professió religiosa o
no. Al contrari, una de les claus de que les tradicions es mantinguin en el decurs
del temps és la seva capacitat d’adaptar-se a cada moment, mantenint allò que és
essencial per tal que continuï essent popular, mentre que forçar la seva continuïtat
des d’una actitud integrista, la pot posar en perill.
La diversitat com a valor democràtic
La reivindicació actual potser respon més a un legítim
anhel de la nova ciutadania d’avui, absolutament legítima i justa, de
participar plenament de tot allò que viu a la seva ciutat, també pel que fa a
les festes. Però això no vol pas dir que haguem de repetir esquemes
racialitzadors, sinó aprofundir molt més en el concepte democràtic que ha de
tenir tota organització social, també -i sobretot- les festes populars, per tal
que no es doni cap exclusió.. Si està basada en la
tradició a l'origen i contempla la plena participació de la població d’avui,
diversa de fet, la pigmentació a la pell que tinguessin els personatges que han
de representar la seva iconografia seria totalment secundari...
