Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Ja sabem que les generacions
que pugen acostumen a voler saber poc del seu passat, no els agrada el món que
han trobat i creuen que ells el poden canviar, si convé tot de bell nou sense
tenir en compte res del què han trobat. Més, ai las!, no tenir en compte la
memòria històrica i l’experiència viscuda pels nostres avantpassats no fa sinó,
com diu la dita, que la història es repeteixi.
Ja fa temps que ho
denunciem, s’ha provocat una situació propícia mentre es coven els ous de la serp del feixisme. L’extrema dreta i els discursos d’odi s’estan fent sentir fins i
tot fent servir el temple de la sobirania popular com són les institucions democràtiques (el
Congrés els Diputats, els Ajuntaments o els diferents Parlaments autonòmics)
que, amb la complicitat d’uns mitjans de comunicació que se suposen han d’estar
al servei de la democràcia, els hi faciliten fer l’altaveu per poder promulgar el
seu ideari, un ideari que sols pretenen destruir la democràcia que tenim i que utilitzen per fer-se valer.
Una llibertat
vigilada?
A la meva generació i,
sobretot a les anteriors, els seus discursos i postulats ens recorden un temps
que ja creiem passats, però se’ns demostra que no és així, és com si ens haguessin
donat una llibertat que ens ha estat vigilada. La fressa de sabres que va
propiciar el cop d’estat franquista de 1936, una temptació endèmica de l’estament
militar espanyol que es va perllongar fins l’anomenada transició democràtica, la
vàrem viure de nou el 23 de febrer de 1981, amb guàrdies civils ocupant amb
pistoles i metralletes la cambra baixa pe segrestar tots els diputats. També en
el decurs del procés d’independència endegat a Catalunya, l’1 d’octubre del 2017
els “piolins” varen carregar sobre una població indefensa que sols pretenia
exercir el seu dret vot.
La importància de la
memòria històrica
Molta de la gent jove
que ha nascut en democràcia es pensa que els drets i la llibertat de que gaudeix
ha estat sempre així i no li passa pel cap que algun dia aquests drets estarien
amenaçats i que ens els voldrien prendre. Cal molt treball de memòria històrica
per saber d’on venim i el que ens ha costat gaudir d’una certa llibertat i d’un
desplegament limitat d’uns drets humans i socials que no es varen adquirir pas limitats.
Potser no hi eren tots, certament, i potser no estan d’acord amb el món que han
trobat i es creuen amb el dret de fer-lo de nou ells, com desqualificant-ho tot
per vell.
Brou de conreu dels
discursos salva-pàtries
Els joves no poden
deixar de banda les generacions que els han precedit, cadascuna té les seves
funcions en una societat democràtica. Potser sí que els joves, per naturalesa,
no en volen saber res, però aquesta situació no és sinó carn de canó perquè hi
tinguin cabuda els discursos dels salva-pàtries, dels que promouen una
ideologia uniforme basada en l’odi, sectària per aquells que no pensen com ells
i des de un estatus superior, com si la seva veritat fos la única i exclusiva.
Hem de tornar al: NO
PASSARAN
Potser la generació
que vàrem patir la dictadura i vàrem lluitar per les llibertats democràtiques,
encara que limitades per com es va dur a terme la transició, no hem de relegar
la nostra tasca de fer visible la memòria històrica, la única que pot avortar els intents d’involució al
feixisme que ens vol portar la ultra
dreta.
La manifestació de
Barcelona de diumenge passat, més enllà de la motivació estratègica de posicionar-se
contra el govern progressista que Pedro Sánchez està treballant d’aconseguir, amb la
investidura i una estabilitat de govern, va suposar una apologia del que va
representar la dictadura franquista a Espanya. Crits i eslògans del passat, amb
gent que semblava sortia de les seves coves i atiava clarament les massa
conegudes consignes feixistes. La serp ja ha covat els seus ous i creu que
ja és el seu temps per sortir a la superfície, i ens ha trobat immersos en una societat consumista que ens ha integrat a la societat individualista que propugna el capitalisme, on l’èxit
o el triomf és cosa de cadascú, si convé trepitjant als teus i als que tens al
costat per triomfar, econòmicament, està clar, però esclaus -en definitiva- de
les seves regles i normes.
S’ha
internacionalitzat
L’expansió de l’extrema
dreta arreu del món fan que s’hagi enfortit i el feixisme estigui més prop que
mai. De fet s’ha internacionalitzat. Hi està implicat des del mateix Donald
Trump fins als diferents polítics que es presenten a les eleccions de països
llatinoamericans i que provoquen crisis polítiques antidemocràtiques. Només cal
recordar que aquest mes de setembre s’han commemorat els 50 anys del cop d’Estat
a Xile i l’assalt al Palau de la Moneda cobrant-se la vida de Salvador Allende
i més tard, amb l’assassinat del cantautor Victor Jara, junt amb milers i
milers de morts i desapareguts.
L’integrisme religiós
també és feixisme
Avui dia el feixisme també té rostre d’integrisme
i fan servir la religió com a instrument del fanatisme i de l’exclusió. La
situació geopolítica a l’orient mitjà està canviant, ja ho diu la periodista i
amiga Nazanin Amirian: El que s’ha donat aquest cap de setmana amb els atacs de
Hamas a Israel i la seva resposta ha estat un 11-S en tots els sentits.. Diuen
que darrera hi ha també els iranians, però el mateix portaveu d’Israel, Hergoz,
afirma que Hamàs mai va llençar els seus atacs a Israel amb el recolzament i a
les ordres de l’Iran. Ho diu també Qazi Hamad, portaveu de Hamàs. El que sí és
cert és que el poble iranià no té cap responsabilitat davant els actes criminals
de cap de les parts en conflicte..
Un escenari bèl·lic permanent
L’escenari de guerra s’està generalitzant
arreu. Ara les forces militars americanes ja tenen via lliure per entrar a la
Mediterrània, Ucraïna resta en segon terme... Ja ho va dir Paul Valéry: La
guerra és un lloc on joves que no es coneixen i no s’odien es maten a partir de
les decisions preses per vells que es coneixen i s’odien, però no es maten...”
Premi Nobel de la PAU
a una dona iraniana
Malgrat el retrocés
dels drets humans, també als països de la Unió Europea, la vella Europa es parapeta
en allò que ha estat baluard dels seus valors, i acaben de donar el Premi Nobel
de la pau a Narges Mohammadi, una dona iraní excepcional -i presa política- que
es el símbol de la resistència de tota una nació enganyada, manipulada, robada
i torturada, contra la banda feixista de l’Estat Islàmic. L’integrisme religiós
és també una altra cara del feixisme.
es manifestacions viscudes aquest cap de setmana sota el
paraigua de Vox. Cal impedir que tornin a covar l’ou de la serp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada