Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
 |
| Igualada, 8 de març del 2019 |
En
la atàvica arquitectura patriarcal de la societat i la subsegüent construcció
de gènere que discrimina les dones de forma estructural, sovint s’oblida que
-per damunt de tot- les dones som persones, amb el dret igualitari a
desenvolupar les nostres potencialitats i valors, potser diferenciats, per un
resultat que no ha de ser necessàriament
igual des d’un punt de vista matemàtic, perquè definitivament no som iguals,
però sí diverses per naturalesa, com diversa és la mateixa societat.
Sexualitat
ignorada
Les dones hem
patit durant segles la repressió sexual amb la negació de la nostra pròpia
sexualitat, sobretot per la decisiva influència dels dictats misògins de la
majoria d’organitzacions religioses que limiten el nostre cos únicament a la
funció reproductora de l’espècie humana, quan més enllà del nostre cos tenim
també intel·ligència, ment, consciència i tot allò que fa referència al
transcendent de l’ésser humà, i que no és exclusiu dels homes (fins i tot, es
deia que les dones no teníem ànima). No obstant, encara que a l’anonimat i
silenciades, les dones hem anat desenvolupant pensaments i creativitat en el
decurs dels temps.
No va ser fins la Declaració Universal dels drets Humans que es va consagrar la igualtat de drets, i la subsegüent no discriminació per raons de sexe. Però una cosa són les lleis i l’altre els privilegis generalitzats d’uns homes que, encara avui, es creuen que les dones són seves i estan al seu servei, sense que la seva opinió compti per a res, i això que assumeixen la responsabilitat de la cura de la llar i els infants encara que s’hagin incorporat al mercat laboral.
El
ressorgiment del moviment feminista
Els aires de
llibertat que es respirava després de la llarga nit de la dictadura franquista,
i la consideració preponderant de que la nostra funció era exclusivament física,
va confondre les nostres legítimes reivindicacions del dret al propi cos que
-evidentment- tenim, amb un intent de cosificació del feminisme, quan la
cosificació de la dona es considera una forma de violència de
gènere, tot i que a la societat actual roman acceptada en general,
com passa per exemple també amb els micromasclismes i, al contrari d'altres
formes que sí que solen generar rebuig, com una bufetada o una violació.
La salut de la
dona era tractada únicament en l’aspecte de la seva funció reproductiva, amb
uns importants avenços sobre la planificació d’aquest extrem. Amb tot, les
relacions sexuals no canviaven tant. Durant molt de temps se’ns negava la
nostra pròpia sexualitat (fins i tot moltes mares i àvies potser ni l’han
gaudit mai, doncs sols se’ns considerava un vehicle per complaure els homes i
el seu desig o pulsió sexual).
Resistència
integrista als avenços legislatius
Importants han
estat els diferents avenços legislatius en matèria d’igualtat, però en el cas
de la darrera llei anomenada del “sí és sí” que es basa en el consentiment
previ, l’oposició frontal d’una dreta obsessionada amb les cotes de poder que
anem assolint les dones, han fet trontollar fins i tot el moviment feminista.
El capitalisme, hipòcritament, no ha tardat en obrir-se mercat per donar tot tipus de
tractament quirúrgic relacionat amb la condició sexual i la seva adaptació
segons com hom es senti, i és un error, perquè el mirall en el que
s’identifiquen com a homes o dones és fals. No es pot assolir la igualtat a cop
de bisturí, sinó a nivell de considerar les persones per sí mateixes, tan se
val l’orientació sexual que tinguin.
Alguns
joves es senten discriminats
Em preocupen algunes enquestes on l’expressió de vot dels joves s’orienta vers l’extrema dreta perquè, pensen, que la discriminació positiva que s’ha dut a terme vers les dones en algunes polítiques d’igualtat, els deixa a ells en segon pla i, és clar, començant per Donald Trump, només hi ha homes i dones cadascú amb la seva funció predeterminada, la resta queda exclosa del dret a ser i viure com hom es senti, sols reconeixen els estereotips patriarcals.
Feminisme
sempre, ahir, avui i demà
El feminisme no va d’enfrontament sistemàtic o d’odi vers els homes pel fet de ser-ho, va també de convidar molts homes a emergir els valors profunds de las masculinitat propis que no tenen res a veure amb el masclisme imperant. Plegats hem de construir una societat on les relacions personals estiguin basades en el respecte mutu, i també en fer costat a les dones per tal de que -per nosaltres mateixes i sense tuteles patriarcals- puguem trencar aquell sostre de vidre que ens han imposat. Visca el 8 de març.
.jfif)
