Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Finalment tindrem
govern. Sembla que la investidura de Pedro Sánchez com a President reeixirà
perquè rebrà el suport de vuit formacions polítiques diferents amb
representació al Congrés dels Diputats. Certament, malgrat les pressions del
calendari legislatiu que l’han obligat a negociar contrarellotge i la sorollosa
i insultant mobilització de l’extrema dreta en l’assetjament al Carrer Ferraz
de Madrid on hi té la seu el PSOE, hi haurà govern amb acords de legislatura.
S’ha fet com calen
aquestes coses si vols que arribin a bon port, amb el silenci i prudència que
caracteritza el treball professional, sense fer servir els acòlits bocamolls
que han emmetzinat la política des de les tertúlies d’alguns mitjans de
comunicació, fent servir titulars de publicacions periodístiques que s’inventaven
les fake news, pervertint l’espai natural per a la política que són les
institucions per convertint-la en un espectacle barroer que palesa, no ja una
manca de respecte sinó una molt mala educació.
Democràcia també en
les formes
La política la
decideixen els representants escollits democràticament. Defensar la democràcia sense
respectar les seves formes és defensar -tan sols- uns conceptes buits i
limitats, pontificant allò que és constitucional del què no ho és, com si
fossin el mateix Tribunal Constitucional que és l’únic que ho pot determinar. A
les mans d’alguns que es creuen constitucionalistes, la Constitució té un
sentit tancat, opressor, com si es pugui fer servir com una amenaça, quan la
nostra carta magna consagra uns drets i un funcionament determinat on la
sobirania del poble rau en el Congrés dels Diputats, no pas en els poders
fàctics ni lobbys de pressió més enllà del marc de la càmera baixa.
La pluralitat guanya
al bipartidisme
I això és el què han
fet els qui donaran suport a la investidura de Pedro Sánchez com a President
del nou govern: posar-se d’acord els legítims representants escollits per
sufragi universal. Que n’hi ha que no accepten el resultat perquè no els és
favorable?, que no saben perdre?, que estan acostumats a no fer altra cosa que obeir
-com titelles- el que els hi manen de més amunt?, doncs que n’aprenguin. Potser
les seves ments són tan tancades que sols han encunyat alguns conceptes i
tòpics sense saber sortir-se’n d’aquests postulats integristes.
L’extrema dreta
descontrolada
El perillós d’aquesta
crescuda de pit de l’extrema dreta és que es pot descontrolar i anar a una
deriva perillosa per la democràcia i la mateixa humanitat, doncs es vulneren
-sense escrúpols- els drets més bàsics que consagra la mateixa constitució.
Quan s’encén el carrer sense control, després no hi ha manera de tornar les aigües
al seu curs sense que els exaltats -que s’han cregut els discursos d’odi- enyorin
retornar al passat.
Més enllà de la Llei
d’amnistia
No totes les
contrapartides negociades pel suport de les diferents formacions polítiques a
la investidura de Pedro Sánchez, fins i tot més enllà un acord d’investidura, s’han
basat en la llei d’amnistia que acaba d’entrar al Congrés dels Diputats. Aquesta
ha estat la vessant més mediàtica i més contestada per la dreta. Moltes
negociacions s’han dut a terme per poder realitzar temes que es portaven al
propi programa presentat a les eleccions.
Programa social
Així, per exemple SUMAR,
ha acordat la posta en marxa d’un grapat de mesures socials per millorar la
vida de la gent, de tota la gent, no sols la d’aixecar els penals a alguns
reconeixent -això sí- que la via judicial no era la més adient per arribar a
acords polítics, i s’ha tornat al marc democràtic del debat polític.
Anquilosats en el passat
Ara que, determinats
sectors de la judicatura, bàsicament els que estan més lligats als aparells de
l’estat, amb una no renovació del Consell General del Poder Judicial -que ja porta
anys caducat- es resisteixen a perdre una influència més enllà de la seva competència
judicial, i es queixen de que se’ls hi treu una independència de poder que -no
obstant- han fet servir per fer política.
L’altra cara, els que
no fan bronca
Per altra banda, més
d’un miler de juristes recolzen el manifest “Per la amnistia, la democràcia i
la convivència”, i expliquen que la llei entrada al congrés respecta la
constitució i la legalitat de la Unió Europea. Ja no estem davant un sistema
bipartidista on tot són acords entre els que no hi ha hagut llum i taquígrafs en el
decurs de les negociacions. Ara n’hi pot haver hagut però a port tancada per
preservar la criatura, perquè estem davant d’un reconeixement mutu dels qui no
pensen com nosaltres, i això ens obliga necessàriament a posar-nos d’acord. És
un indiscutible avenç per la normalització política institucional i social,
així com l’inici d’un procés de diàleg en el que el resultat no està
predeterminat. És el moment en el que la política passi de ser un problema a
que esdevingui la solució als problemes del país.
Mesures concretes
Per exemple, l’acord
de SUMAR en el pacte de coalició amb el govern de Pedro Sánchez, contempla
promoure per llei una jornada laboral màxima de 37,5 hores sense reducció
salarial. És allò que dèiem sempre. Treballar menys per treballar tots, i també
treballar per poder viure i no viure únicament per treballar. A més s’inclou un
pla de xoc contra l’atur juvenil, el reforçament del sistema públic de salut, l’augment
del parc públic d’habitatge, la ampliació de permisos retribuïts per naixement,
la universalització de l’educació de 0 a 3 anys i una reforma fiscal justa que
faci que la banca i les grans companyies energètiques contribueixin a la
despesa pública.
Conviure en
diversitat, també política
Segurament es
quedaran coses fora el tinter, i haurem d’acceptar els acords de les altres
formacions, però d’això se’n diu conviure en la diferència i saber que has de
reconèixer la raó i les demandes dels altres. La política retorna al lloc on s’ha
de fer la política. Llarga vida a la democràcia.
