Dades personals

La meva foto
Vaig néixer dona en una societat summament patriarcal. La meva rebel·lia i anhels de llibertat m'ha anat forjant una consciència de classe i de gènere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a compromis. Escrivint he trobat una manera de dir allò que porto dintre i que en els marcs de relació habitual m'era impossible de comunicar amb un mínim de tenir la certesa de ser recepcionada. Quina sort haver-ho pogut conrear!

dimecres, 18 de març del 2015

UNA NOVA BEFA DES DE L'ODI I LA XENOFÒBIA


MARIBEL NOGUÉ i FELIP
Els de Plataforma x Catalunya han anunciat per aquest divendres una altra recollida d’aliments “pels de casa” al Barri de Fàtima d’Igualada, oferint a canvi –i com a reclam- “pa amb pernil”, considerant-ho –a més- com una Festa de la Solidaritat. Amb aquest gest, en primer terme, el que fan és convertir un acte suposadament solidari en una transacció mercantil; i, en segon terme, en basar aquesta activitat en la discriminació i la xenofòbia, el que es pretén és excloure les persones que professen la religió musulmana.

Els de PxC hi tornen
No és la primera vegada que es proposen dur a terme aquesta activitat com tampoc és la primera vegada que es troben amb una resposta per part de qui considera que aquest tipus d’activitat atempta contra els drets humans i la dignitat de les persones. Ja  al mes de juny, a iniciativa de la Fundació SocioCultural ATLAS, un grup de persones (moltes d’elles nouvingudes i bàsicament dones) feien la seva aportació solidària -i sense discriminació- a la parada de recollida d’aliments que PxC havia posat a l’exterior del Mercat de la Masuca, tot rebutjant –molt educadament- l’oferiment de pa amb pernil que els oferia el Secretari General d’aquesta formació política i regidor a l’Ajuntament d’Igualada Robert Hernando. Aquests fets varen quedar enregistrats en un vídeo que va donar la volta al món.
 
El risc d’exclusió per pobresa creix
És cert que els efectes de la crisi del capitalisme colpegen fortament la vida de moltes persones: la gran pèrdua de llocs de treball que s’ha produït els darrers temps, l’abocament massiu a un atur que despenja del mercat de treball ingents col·lectius de persones expulsades en una edat massa gran per trobar feina i massa jove per poder jubilar-se dignament, l’èxode obligat de joves que han estudiat i que s’han de buscar la vida a d’altres indrets, la pèrdua generalitzada d’un nivell salarial que volen reduir fins i tot per sota del Salari Mínim Interprofessional, les retallades en educació (sobretot la gradual eliminació de les Escoles Bressol, beques i ajuts de menjador), la promoció de la sanitat privada en detriment de la pública, la reducció d’ajuts a la dependència i d’altres prestacions socials, han fet que els índex de pobresa s’hagin incrementat fins a extrems humiliants per qualsevol societat que es vulgui situar en el mapa com a independent i entre les més avançades.

La pobresa no distingeix per raons d’origen
Hi ha persones necessitades procedents de totes les classes socials, cultures i religions. Les persones que treballen en organitzacions d’ajut, tant les que ho fan des de la vessant professional a través de les institucions com les que hi dediquen el seu temps des del voluntariat, ho palpen cada dia, i rubriquen la dramàtica situació que viuen moltes famílies. El que passa és que la seva feina es multiplica mentre que els recursos institucionals es redueixen, no podent arribar a tot arreu havent de dir sovint – i amb impotència- que no.

Per rebre ajut, caldrà un carnet de pobre
Ens han dut a una societat on obliguen gairebé a rivalitzar entre pobres de solemnitat i pobres que no arriben a final de mes, tant per poder pagar els subministres bàsics (energia, aigua o el mateix habitatge) o simplement per alimentar la seva gent. Fins i tot es parla de que volen instaurar una mena de “carnet de pobre” per tenir fitxats administrativament les persones necessitades (sense que els hi caigui la cara de vergonya, hi afegeixo).

Hipocresia no, denúncia i ajut: sí
Institucionalitzar la pobresa és un pecat, les situacions de pobresa han de ser sobrevingudes només de forma puntual, mai poden esdevenir cròniques i mantenir-se estructuralment en una societat que tingui una mica de respecte per sí mateixa. És la cara més hipòcrita de la solidaritat, la que està basada en una mala entesa “caritat cristiana” que, pagant un cert delme, té la consciència neta per continuar mantenint un privilegi basat en la injustícia. Cal ajut i suport, sí, però cal –alhora- denunciar les injustícies i els seus responsables promovent polítiques.

La perversió de confondre’ns amb el fet migratori
Confondre la situació de pobresa amb la immigració és pervers i nociu. Quan les persones es veuen obligades a emigrar, deixar el seu país i la seva gent per obrir-se un futur, saben que comencen de zero i que no ho tindran fàcil, però estan disposades a lluitar. Cal recordar com varem viure la immigració dels anys seixanta que, en haver-hi treball per tothom, fa permetre una socialització integradora, amb algunes actituds de rebuig, certament, però també amb moltes mans i portes obertes d’una societat que els acollia. Perquè ara no es fa el mateix?. Algunes persones ho varen passar tan malament que potser ho han volgut esborrar de la seva memòria (el subconscient és intel·ligent i esborra els records traumàtics), i això explicaria algunes actituds, però ara ens envaeix un discurs xenòfob  molt perillós, perquè qui l’atia són les persones d’ideologia feixista, i no cal recordar com de nociu ha estat per tota la humanitat patir sota el seu fuet.

Un atemptat als drets fonamentals
“La solidaritat és la tendresa dels pobles”, han deixat escrit els pobles germans de llationoamèrica, per això la campanya “Primer els de casa” que promou PxC és especialment insultant i atempta contra els drets fonamentals, consagrats -entre d’altres- per l’article 14 de la Constitució espanyola (la igualtat davant la llei sense que pugui prevaler cap discriminació per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevulla altra condició o circumstància personal o social) per la que es regeix la democràcia que tenim i que se’n valen per proclamar valors absolutament contraris.

No a la confrontació per raons de cultura o religió
Barrem el pas als qui volen confrontar-nos fins i tot en la pobresa per raons de religió. No permetem cap actitud que doni a la solidaritat un sentit pervers, i menys des d’una actitud paternalista que pretén donar solucions emmetzinades.   

dimecres, 4 de març del 2015

NOVES - VELLES FORMES PER DECONSTRUIR EL PATRIARCAT


                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               

MARIBEL NOGUÉ I FELIP 
Ens trobem davant un altre 8 de març, una cita on les dones ens enfrontem de nou amb la realitat que ens envolta i maldem per fer palès la nostra reivindicació permanent, la que duem a terme des de lluny i que segurament prevaldrà fins centúries enllà. Ens ho ha deixat dit la il·lustre investigadora feminista Victòria Sau en el seu ric llegat escrit on aposta per la deconstrucció del patriarcat.

La llosa del patriarcat
El patriarcat és un model d’organització social que porta segles funcionant i, per tant, ha donat lloc a una multitud de complexitats i d’interessos difícils d’esbrinar. Una estructura d’aquest tipus –diu- no es canvia de cop i volta, sinó que serà en un procés llarg que durarà en el temps, i que exigeix a les dones que viuen a cada moment històric la gestió del canvi, creant les circumstàncies idònies per a què les properes generacions no hagin de preguntar-se per enèsima vegada què fer, sinó que senzillament continuïn, en certa mesura, el que van deixar iniciat les dones de la Revolució Francesa (el dret a la ciutadania, per exemple), les de Sèneca Falls (el dret al diner propi, entre d’altres), les sufragistes i així successivament, per no remetre’ns encara més enrere en el temps per enllaçar amb el camí endegat....

El procés de consciència feminista segons Victòria Sau
Segons Victòria Sau, el patriarcat és una forma de poder històrica que exerceixen els homes sobre les dones, quin factor ocasional va ser el factor biològic, però elevat a la categoria política i econòmica. Aquesta presa de poder passa, necessàriament, per la submissió de les dones a la maternitat, la repressió de la sexualitat femenina i la apropiació de la força de treball total del grup dominat, del que el primer –que no l’únic- producte són els fills: i defineix el feminisme com el moviment cultural, social, polític i econòmic de les dones per donar una alternativa a la societat patriarcal. Pensa que el procés de consciència feminista de les dones passa per tres fases: el victimisme, que es limita a deplorar el sotmetiment i l’explotació, representat en la figura de Cassandra; la denúncia dels abusos de poder i de les seves lleis que els hi són permeses, encarnada en la figura d’Antígona; i –finalment- l’actuació -el moment de Lisístrata- en el qual les dones decideixen transformar l’àmbit sociocultural polític i econòmic.

Les decisions patriarcals del poder
Segons aquesta il·lustre investigadora, són molts els estudis i tesi universitàries que aborden, en clau de gènere, la especificitat de totes les temàtiques, des de les més properes fins les més llunyanes. Però alerta de que, estudiant, reivindicant i modificant el que de forma més directa o immediata afecta aquesta meitat de la humanitat “no s’oblidi de que l’altra meitat continua gestionant el món en solitari i prenent –a cada moment- milers de decisions que afecten la totalitat del gènere humà així com del planeta Terra que l’habita. I ho fan, a més a més de per abús de poder i per suposat, amb decisions patriarcals.

Vella saviesa per una lluita que no és nova
És que, davant les noves formes de mobilització social i també de lluita feminista, he recorregut al llegat de Victòria Sau, una dona que –fins a la seva avançada edat- va mantenir la seva lucidesa per aportar el seu pensament transformador, agressor com també se la qualifica, però ben vàlid i útil avui. El motiu és perquè, després de 17 anys de vida, l’Associació Dones d’Igualada ha arribat a final de trajecte. Segur que hem passat la fase del victimisme i també la de la denúncia dels abusos de poder que ens han estat permeses, però potser ara, fins i tot en diferents formes, hem d’afrontar la necessària transformació de l’àmbit sociocultural, polític i econòmic que els temps demanen. Això no vol pas dir que la causa del feminisme s’hagi extingit, sinó que ha arribat el moment de passar el relleu també generacional, doncs les joves, si bé duen a terme activitats des de la reivindicació, tenen formes organitzatives pròpies (diferents a les tradicionals de la generació que deixem enrere).

Davant un altre 8 de març
El manifest feminista d’aquest 8 de març titulat “La revolució serà feminista o no serà” ens recorda, per exemple, que la pobresa, al nostre país, té rostre de dona; que la destrucció de llocs de treball suposa una precarització generalitzada que recau –bàsicament- sobre les dones; que ser dona no és una malaltia mentre se’ns nega el dret a una assistència com cal per la nostra salut i la dels nostres; que portem dècades aportant i sostenint l’equilibri de la humanitat en la tasca quotidiana de civilització i de reconstrucció de tot allò que la violència i el patriarcat volen destruir; que entre morir o matar hi ha una altra lògica: la vida.

Sense els sabers feministes no hi ha canvi possible
Mentrestant, entre d’altres, el nostre compromís en la cura de la vida no s’aturarà i continuarà treballant per aconseguir una societat mes justa, lliure i sense violències. I conclou: Cap canvi polític serà veritablement transformador sense la incorporació de les pràctiques i els sabers dels feminismes”. Des del compromís sempre viu, i amb el suport de l’experiència, sempre serà un orgull poder sumar i participar d’un nou trajecte.