Dades personals

La meva foto
Vaig néixer dona en una societat summament patriarcal. La meva rebel·lia i anhels de llibertat m'ha anat forjant una consciència de classe i de gènere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a compromis. Escrivint he trobat una manera de dir allò que porto dintre i que en els marcs de relació habitual m'era impossible de comunicar amb un mínim de tenir la certesa de ser recepcionada. Quina sort haver-ho pogut conrear!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Església. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Església. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de maig del 2018

CÀRITAS, UN MIRALL DE L'EXCLUSIÓ PER FER-HI FRONT


Ciutadana Dempeus
Aquests dies s’ha donat a conèixer la memòria anual de Càritas Arxiprestal Anoia - Segarra, un balanç de les actuacions que es fan per fer front a l’exclusió social que existeix no únicament per raons de pobresa material, que hi és, sinó sobretot d’un altre tipus de pobresa, la que obstaculitza una plena normalització d’una vida digna amb tots els drets.

Tòpics ofensius
“Sempre n’hi ha hagut de pobres”, sembla que ens repetim una vegada i altre com si ens resignéssim a que aquesta fos una situació normalitzada, i això no hauria de ser així de cap manera. A cap persona amb un mínim de consciència li hauria de deixar indiferent constatar com molt prop seu, gairebé a costat mateix de casa, hi ha persones que passen veritables dificultats per poder sobreviure amb un mínim de dignitat.
La perversió d’alguns conceptes
És que el concepte de “caritat” sempre l’hem associat a l’almoina, al fet que –des d’una suposada situació més alta- s’ajudi al pobre. Aquesta accepció sempre m’ha provocat rebuig, perquè em nego a acceptar la perversió d’aquest terme. Per començar, per a mi, el concepte de “caritat” no té res a veure amb la compassió i l’almoina que es fa des d’una actitud paternalista o de superioritat, deixant així les nostres consciències tranquil·les per fer alguna cosa.
Altres accepcions
La Caritat, en el llenguatge de la cultura que vaig rebre, té més a veure amb l’empatia vers la situació que pateix l’altre, des de l’acolliment (cal tenir en compte que – sovint- qui necessita es té de menjar la vergonya d’haver de demanar). I si li cal alguna aportació material, aquesta ha de ser  susceptible d’anar embolcallada de la possibilitat d’un intercanvi, simbòlic o no, per tal d’evitar que es rebi des d’una humiliació de la persona i la seva dignitat. Tanmateix, la solidaritat tampoc és aquell gest exclusivament material, sinó que jo també l’entenc com aquella que s’exerceix des de “la tendresa dels pobles”.
Hi ha persones més vulnerables a l’exclusió
Tal i com es reconeix a la memòria de Càritas: La nostra missió és acollir les persones que es troben en situació o risc de pobresa i exclusió social, especialment les més vulnerables, acompanyant-los en el seu procés de promoció i desenvolupament integral, analitzant i incidint en les causes de la pobresa i treballant per la justícia social.
Desemparats encara
Aquest mateix semestre ha coincidit amb l’ inici de sol·licituds de Renda Garantida de Ciutadania, que semblava esperançador per a moltes famílies. Un sistema de protecció, diuen, integral. Però tot i que es va debatre sobre la possibilitat d’accés dels immigrants irregulars, rere un empadronament efectiu d’un any al territori, no es va aprovar, i novament resten desemparats.
La injusta situació d’exclusió
Cal tenir en compte que l’exclusió és conseqüència d’una situació social injusta, que les polítiques basades únicament en els paràmetres econòmics des de la lògica del benefici, són la principal font de l’exclusió. Des de la nostra entitat, ens diu Càritas, mantenim les ajudes de suport a les famílies i a la infància per compensar les polítiques socials insuficients. Les ajudes són escasses: beques de menjador, de llibres i material, d’accés a la llar d’Infants, de Casals, extraescolars... cobrint un percentatge baix del total i gravant la resta a la família que no pot assumir-ho.
Una pobresa secundària
I ens diuen: Hem detectat sovint la victimització secundària que pateixen molts dels nostres participants quan es mouen en els serveis i recursos formals o informals trobant-se amb procediments dificultosos i interaccions plenes de prejudicis i estereotips. Continuen sent força desconeixedors dels circuits, normatives, terminis, possibilitats de reclamacions o recursos, fent- los més vulnerables del que ja són per l’obstacle que comporta la llengua. En aquest sentit no són suficients les sessions de formació per al coneixement de l’entorn i requereixen un seguiment posterior. No gaudir d’aquest acompanyament els incapacita i invalida per moure’s en aquesta societat.
Uns altres valors
Càritas defineix quin són els seus valors: l’amor , la dignitat de la persona, la justícia social, la solidaritat, la participació, l’ austeritat i la transparència, i que la seva funció és la de ser un instrument de canvi social, així com la de continuar lluitant per tenir aquesta funció, no sols de contenció, sinó de transformació. Pel que fa a nosaltres, si no prenem un compromís per evitar aquesta injusta exclusió, sí que ens podríem considerar uns hipòcrites.
Donar també és rebre
Només ens cal obrir les portes de la nostra societat i els nostres cors per implicar-nos. Sovint ens trobarem que lluny de donar el que obtindrem és rebre, perquè comprovarem que qui menys té és qui més predisposat està a donar. Adquirirem llavors tota una experiència enriquidora humanament que, des del compromís contra la injustícia, no ens podem pas perdre.

dimecres, 29 d’abril del 2015

MALSONS DE COLOR PORPRA PER A BELLS SOMNIS JOVES

CIUTADANA DEMPEUS                                    MARIBEL NOGUÉ i FELIP

Rebels en relació a la societat que s’han trobat i curulls de vida per aprofitar intensament la força del seu cabal jove, conscients que el seu avui passarà aviat a formar part del demà adult i que, per llei de vida, una altra fornada de joventut els ha de rellevar, fa un parell d’anys que, davant la negativa de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada  per trobar-los un espai per tal de dur a terme els seus somnis, un grup de joves varen decidir fer servir un espai ciutadà desocupat -com és el Casal Inter parroquial del Passeig- i maldar per a poder fer-los realitat.
Denunciats per la via penal
Aquesta decisió va ser rebuda amb forta polèmica per part dels ben pensants de sempre, i també va reaccionar el Bisbat de Vic, titular de l’espai, que els demandava per lo penal. El motiu: fer prevaler –per damunt de tot i com allò més sagrat- la propietat dels terrenys, susceptible d’entrar en joc en funció de l’economia de la especulació que imperava abans de l’esclat de la crisi financera del 2008.
Habilitació d’un espai abandonat
Els joves varen passar l’estiu del 2013 netejant i habilitant un recinte abandonat per tal d’ encabir-hi les seves activitats. Una jornada de portes obertes a meitat de setembre ens mostrava el fruit del seu treball esdevenint tota una eclosió de vida i dinamisme social. Mica en mica aquest espai aixoplugava altres activitats i col·lectius: la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), el grup de joves ARRAN, la CUP, el SEPC o la Coral de joves.
Aixopluc també de la gent gran, veïns de Casal
La seva generositat s’estenia també pels avis que, els caps de setmana i tot el mes d’agost, trobaven tancat el flamant Casal per a la Gent Gran inaugurat al costat mateix de l’Espai pels somnis. Ara es poden trobar igualment per fer la partida, i per ajudar a salvar la barrera arquitectònica de les escalinates d’accés hi ha, han col·locat algunes torretes degudament ubicades per assenyalar aquells esgraons que poden suposar més inestabilitat per les persones grans (i les no tan grans). Els ciclàmens i les petúnies donen així la benvinguda tothom.
Viver d’entitats socials
L’Espai dels Somnis acull, a més a més, col·lectius com ara UCFR (Unitat contra el Feixisme i el Racisme) que s’ha organitzat també a l’Anoia, la CUP i també la confluència duta a terme entre persones procedents de diferents organitzacions polítiques que ha pres el nom de Decidim Igualada i que es presenta a les eleccions municipals del proper 24 de Maig.
Judici anul·lat
Fa aproximadament un any va haver-hi el judici que havia interposat el Bisbat de Vic. Nombrosos joves i d’altres sectors de la ciutat feren costat als imputats tot defensant l’ús social que estaven i estan donant uns joves que aposten per la autogestió com a forma pròpia per a dur a terme els seus projectes.


Nou judici pel dia 12 de maig, cal pagar primer
El dia 19 de maig, aquesta vegada per la via civil, tornen a tenir un altre judici, però per a poder defensar-se els exigeixen una caució de 3000 euros (ara l’han rebaixat, perquè en principi els en demanaven 6000). L’Espai del Somnis considera que aquesta és una xifra abusiva i que continua essent descontextualitzada dels motius que varen originar aquesta ocupació en funció de l’activitat social que s’hi genera, una activitat per als que no se’ls ofereix espai adient però que la ciutat en té de buits. A més, pel seu import inaccessible, es pot donar el cas d’haver de dur-se a terme un judici amb total e impune indefensió dels qui en resulten acusats.
 L’altra església, la propera
És aquí on recordo de nou una església sorgida del Concili Vaticà II on les mateixes dependències del Casal aixoplugaven les activitats socials i culturals d’un jovent que va ser capaç de generar la il·lusió necessària per conquerir unes llibertats negades sota la dictadura franquista, un jovent que va marcar una generació de progrés i compromís social que va formar bona part de l’esquelet motor de la nostra democràcia.
La oficial, menys llunyana?
Aquests dies, la Conferència Episcopal Espanyola ha manifestat que s’aparten definitivament de la doctrina social i política del Partit Popular i, per primera vegada, no assumeixen les tesi de la recuperació econòmica del PP. A més, han criticat el tractament que es dóna als immigrants i han demanat que no es desmantelli l’Estat de Benestar.
Contra la pobresa sí, i les seves causes?
Evidentment es nota la petja del Papa Francisco que es posiciona frontalment contra la pobresa de la gent. Potser encara és aviat, però seria d’esperar que recuperessin també el seu tarannà acollidor de les llibertats i al costat dels qui són acusats injustament, si més no l’Església Catalana, que sempre havia anat molts passos endavant en relació a la Jerarquia de l’Estat espanyol. Per això crec que caldria trobar una sortida digna al conflicte, una sortida negociada que passi pel reconeixement de les activitats socials i culturals que s’hi duen a terme i les aculli, unes activitats que les institucions sempre compliquen i volen tutelar sense entendre la mateixa naturalesa de la condició jove.
Demanen posicionament dels polítics
En un comunicat, l’Espai pels Somnis” convida les diferents candidatures que es presenten a les eleccions municipals a que es posicionin al respecte de l’ús que s’està donant a aquest espai. Una mesura de transparència democràtica per tal que la ciutadania conegui qui està per consolidar l’Espai del Somnis com un projecte saludable per la mateixa societat, en particular dels joves de cada moment, i qui dóna suport al Bisbat de Vic, com a Jerarquia de l’església Catòlica, a que facin servir la força de les institucions per criminalitzar-los.
Suport ciutadà necessari
Jo ja fa dies que he manifestat públicament el meu suport, i ara –davant el proper judici- el renovo. Dissabte 9 de maig participaré dels actes organitzats en el decurs de tota la jornada així com de la manifestació convocada al capvespre. Vull que s’acabi ja aquest mal son de color de porpra que oblida la seva missió d’estar al costat dels senzills.