Dades personals

La meva foto
Vaig néixer dona en una societat summament patriarcal. La meva rebel·lia i anhels de llibertat m'ha anat forjant una consciència de classe i de gènere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a compromis. Escrivint he trobat una manera de dir allò que porto dintre i que en els marcs de relació habitual m'era impossible de comunicar amb un mínim de tenir la certesa de ser recepcionada. Quina sort haver-ho pogut conrear!

dimecres, 28 d’octubre del 2015

QUAN EN NOM DE LA PAU ES PREPARA LA GUERRA

Ciutadana Dempeus                                              Maribel Nogué i Felip

La setmana passada, diversos edificis o monuments emblemàtics de ciutats d’arreu del món s’il·luminaven de blau. Era per commemorar el 70 aniversari de l’entrada en vigor de la Carta de les Nacions Unides que es va signar a San Francisco el 26 de juny de 1945 i es va fer efectiva el 24 d’octubre d’aquell mateix any. El missatge?: unir els ciutadans i ciutadanes de tot el món a favor de la pau, el desenvolupament i els drets humans.


Un discurs tossut
Certament, a casa nostra,indrets emblemàtics de les nostres ciutats també lluïen el color blau. La voluntat de pau dels pobles és inequívoca, i el discurs de les Nacions Unides és molt tossut al respecte, però sembla que –malgrat el seu suposat poder d’influència- els poderosos van a la seva i miren cap un altre cantó (el seu, està clar).
Immersos de ple en la guerra
L’escenari que vivim no és de pre-guerra, sinó de la guerra que ja fa temps empastifa el món i que ens esquitxa de ben a prop. A banda de la complicitat dels governs en els negocis de venda d’armament als països en conflicte, i de les relacions amistoses o de negoci amb els països que en són responsables, actualment l’OTAN prepara una de les maniobres més grans de la seva història al sud d’Europa (Espanya, Itàlia i Portugal). Es tracta de la “Trident Juncture” que compta amb la participació de més de 30.000 efectius (8.000 d’ells espanyols) d’un total de 30 països. Aquestes maniobres s’estan duent a terme fins el 6 de novembre. El propòsit és, com en altres ocasions, l’entrenament per fer la guerra a gran escala.
El macabre objectiu del poder
Cal sospitar que les actuals maniobres de l’OTAN puguin tenir com a objectiu, com sempre, preparar-se per envair qualsevol país, potser Síria, com una demostració de força davant Rússia o la Xina, amb les conseqüències catastròfiques que això suposa per la humanitat.
L’horror d’unes guerres provocades
Mentrestant, desenes de milers de persones ja arriben a Europa fugint dels horrors de  Síria, l’Iraq o l’Afganistan, unes guerres que occident ha provocat venent armament als seus països i que ara vol cobrar-se aquest “ajut” enderrocant el poder establert per tal de poder controlar els seus recursos naturals en un món d’enfrontament dels grans poders econòmics que se’ls disputen per subjugar tot el món als peus de l’imperi del diner.
Obligacions que no es poden defugir
La solidaritat de la ciutadania i les iniciatives municipalistes són lloables però no poden substituir la responsabilitat i les obligacions que els Estats i les organitzacions internacionals tenen amb la legislació internacional relativa al dret a refugi i asil, en especial l’estat espanyol que és –actualment- un dels països amb la política d’asil més restrictiva de la UE.
El dret d’ asil i els refugiats
El dret d’ asil és la potestat que tenen els estats per a oferir protecció a determinades persones (nacionals d’ altres estats), les vides dels quals, llibertat o drets fonamentals siguin objecte de persecució o violència, o es trobin amenaçats en el seu país d’origen o tercers països. L’asil comporta els efectes de no devolució, no expulsió i no extradició de la persona. Per altra banda, un refugiat és una persona que es troba fora del país d’ on és originari, o bé on hi resideix habitualment, a causa d’un temor fonamental de persecució per raons d’ètnia, de religió, nacionalitat o pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi.

Més fronteres i més blindades
En aquest sentit, la Unió Europea, lluny de facilitar l’accés a la protecció internacional a persones refugiades que es troben en països d’origen i trànsit, ha centrat tos els seus esforços en impedir l’arribada d’aquestes persones a les fronteres europees prioritzant el seu reforç, el seu control, així com l’externacionalització de les mateixes per sobre dels drets humans i el dret d’asil. La Finalitat és impedir –com sigui- la seva arribada deixant aquestes persones atrapades en països on les seves vides corren greu perill.
Mobilitzacions per la pau arreu
Per això em sumo a la campanya de reclamar una veritable política pública en favor de la pau, els drets humans i la cooperació al desenvolupament, polítiques que han estat greument afectades per les retallades pressupostàries i la manca de voluntat política del Govern català. La Plataforma Aturem la Guerra, lafede.cat per a la Justícia Global i la plataforma Stop Mare Mortum han convocat per aquest dissabte una manifestació a Barcelona per donar la benvinguda a les persones refugiades amb un crit reiterat de No a la Guerra i No a les maniobres de l' OTAN.
Per damunt de tot: humanitat
El patiment de tantes desenes de milers de persones ens importa i no ens és aliè. Les dures condicions de vida que estan suportant en aquest èxode no ens són indiferents. El sentit més pregon de la nostra humanitat es fa palès i sura per damunt d’interessos i d’estratègies que no són les nostres. Fa 70 anys que va entrar en vigor la Carta de les Nacions Unides; i la Declaració Universal dels Drets Humans continua essent el manual de vida per a moltes més persones quines consciències el sistema hauria volgut apagar. La Pau no és sols l’absència de guerra, mentre que fer la guerra en nom de la Pau és donar-li al sentit més sagrat de la paraula la dimensió més perversa que es pot imaginar. Per això sempre estaré amb les persones que defensem aquella pau que contempla –sobretot- el desenvolupament humà de les persones i el de les societats en què viuen.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

DE MÀRTIRS I VÍCTIMES

CIUTADANA DEMPEUS                                    MARIBEL NOGUÉ i FELIP
Han passat ja 75 anys d’ ençà de que el President Lluís Companys fos afusellat per part del franquisme. En el context del domini feixista l’Alemanya i França, Franco va trobar els aliats perfectes. La coincidència en la data de la citació judicial del President Artur Mas té unes connotacions coincidents, sí, però el rerefons que pretenia un i el que pretén l’altre és diametralment oposat.

Morir a mans del feixisme
Expliquen els documents de la història que, un cop derrotat l’ exèrcit francès, França va quedar pràcticament ocupada del tot. Després de l’ armistici, el territori francès va quedar reduït a 2/3 parts. Lluís Companys havia retardat la seva fugida per buscar el seu fill, desaparegut després d’un atac aeri, però ja va ser massa tard. Fou detingut per la policia alemanya al pobles de “La Baule des Pins” (Loire inf.) i, tres mesos després, a poc de comunicar-li la sentència de mort, l’escamot d’execució franquista acabava amb la seva vida. Abans però, com és sabut, va demanar de descalçar-se per poder tocar la terra catalana i cridar: “Moro per Catalunya i per la República. Sóc feliç de morir a Catalunya i si hi ha alguna cosa que em pesa és només que ja no podré fer res pels meus ideals. Que tinguin valor els qui encara queden. esperança i fermesa”.

Les polítiques socials una prioritat
Cada 15 d’ octubre hem tingut ben present aquests fets retent homenatge i oferint flors als monòlits o monuments que té arreu del país. Certament el sentit de pertinença a la Catalunya derrotada per la força de les armes ha impregnat l’ànima de generacions senceres. El cert, però, és que alguns han volgut donar el tomb a la Catalunya que anhelava Companys per una altra de sentit contrari. L’obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia competències (educació, sanitat, infraestructures, economia... tenia una orientació eminentment social, el President Companys estava al costat dels treballadors i defensava els seus drets (recordem, per exemple, els rabassaires).
Qui es fa la víctima no és cap màrtir
La política que apliquen els qui avui s’omplen la boca de defensar Catalunya va en una direcció diametralment oposada a la que sospiraven tants i tants avantpassat -que hi deixaren la seva pell- fins veure truncats els seus anhels i esperances a mans de les hordes feixistes. També la seva actitud i compromís té un color diferent. Mentre que, des de les seves profundes conviccions, el President Companys va lluitar fins al final esdevenint un màrtir de la república catalana (màrtir és aquella persona que pateix per restar fidel a una causa), hi ha qui es fa la víctima per imposar les idees i el programa que defensa (víctima és la persona que sacrifica voluntàriament la seva vida, la seva felicitat, per algú o alguna cosa).
El suport des del respecte a la institució
És cert, el President Mas i les Conselleres Rigau i Ortega estan imputades per defensar un dret eminentment democràtic com és el dret que té la ciutadania d’expressar el seu vot per tal de ser tingut en compte pels governants. En aquest sentit, compten amb el meu suport institucional perquè –com ha denunciat l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, aquestes querelles són antidemocràtiques, així com la “judicialització” de la política, i es mostren corresponsables amb la convocatòria del 9N feta des de criteris democràtics i cívics i que ha tingut una resposta massiva del poble català.
Una defensa de drets democràtics que no és igual per tothom
Però també és cert que el passat 5 d’octubre la Generalitat era una de les parts que acusaven 4 joves de Poblenou per haver participat en la Vaga General del 29 de març del 2012, i per les que es demanen 3 anys de presó i 18 mesos de pena-multa per a cadascun, en una vaga duta a terme per la defensa dels drets socials, uns drets retallats sense rubor pel govern d’ Artur Mas, tant víctima de la repressió antidemocràtica ell...
Sortir al carrer per cridar contra totes les injustícies
Sóc la primera que he sortit i espero continuar sortint al carrer per mostrar el meu suport a persones injustament represaliades a causa de drets fonamentals, però no alimentaré “egos” dirigits a imposar unes polítiques antisocials. Els drets nacionals van intrínsicament lligats als drets socials, i que no em facin triar.
Memòria històrica per restituir greuges silenciats
En el seu comunicat, Ada Colau recorda que la intenció del seu equip de govern amb motiu de la celebració del 15 d’octubre és que serveixi també per reclamar institucionalment l’ anul·lació de la sentència de mort de Companys i la seva integració a la memòria democràtica i antifeixista europea, car és l’ únic president d’ una institució democràtica afusellat durant la Segona Guerra Mundial. Una direcció inequívoca del compromís democràtic a favor de les persones. Una cosa no té res a veure amb l’ altra.