Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Aquests dies s’ha celebrat la COP, l’organisme de decisió de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CNMUCC), adoptada a Nova York el 1992 i que va ser ratificada per 198 parts (197 estats i la Unió Europea). La seva 28èna Conferència s’ha dut a terme aquests dies a DUBAI (Emirats Àrabs Units). Planejava en l’ambient, com a compromís ineludible de la darrera cimera, la urgència de prendre mesures efectives per revertir els efectes nocius del canvi climàtic que amenaça clarament la subsistència mateixa de la vida al planeta (prou que ho notem ja amb els estius clarament calorosos i la anomalia d’un retard en venir el fred fins al punt que hem tingut un pont de desembre amb una temperatura anormalment agradable).
El principal punt de dissensió és el paquet energètic que haurien de fer els països per assolir rebaixar un 43 % les seves emissions de CO2 pel 2030 doncs, tal i com reitera i recomana la comunitat científica internacional, serà necessari a fi de contenir l’escalfament global a temps i no superar el grau i mig de temperatura en aquest segle. No obstant, sembla que l’esborrany presentat aquest dilluns per la presidència dels emirats no inclou, en les solucions proposades, la eliminació de les emissions en un abandonament gradual dels combustibles fòssils, la principal prioritat per a blocs com ara la Unió Europea o els estats insulars en desenvolupament, i es limitaria a proposar una reducció...
De garantir la vida a
preservar altres interessos
No té res d’estrany,
doncs a la cimera hi assistien representants de les grans empreses energètiques
com ara Iberdrola, però -sobretot- representants de la OPEP que són els que han
condicionat les decisions finals (sembla que així es satisfà als 13 grans
països productors de petroli, entre els que hi ha l’amfitrió d’aquesta cimera..),
però haurà deixat de ser una cimera concebuda per establir acords per tal de preservar
la vida al planeta i, amb ella, la mateixa humanitat...
Israel i els EUA van
de la mà
La meva amiga Nazanin Armanian, periodista i politòloga, a bastament coneguda pels seus coneixements sobre l’entramat d’interessos als països del pròxim orient, ens ho posa una vegada més negre sobre blanc per comprendre’n la veritable raó: estem davant un nou repartiment de les zones d’influència i dels recursos del planeta. “Israel i els EUA varen generar l’islamisme extremista que ara diuen combatre, i ho varen fer amb l’inestimable ajut d’altres països com ara França. Volien desactivar els moviments socialistes i progressistes que estaven pujant i controlar així una zona que abriga el 70 % de les reserves petrolíferes i de gas del planeta. Amb aquesta idea a l’horitzó varen encendre els conflictes a l’Irak, l’Afganistan, Síria, Azerbaian i Egipte... fins i tot fabricaren les primaveres àrabs a Líbia o Síria i varen injectar a la zona autòcrates com ara Jomeini”.
El poder del lobby
jueu a mans de Netanyahu
Aquests dies s’ha difòs a les xarxes un “meme” on s’observa una línia vertical que divideix en dues parts el mapa dels EUA. La meitat oriental s’assigna als EUA com ho coneixem, i la meitat occidental a Israel. Aquesta darrera seria -per suposat- una bona ubicació definitiva per a l’Estat jueu. Nazanin Armanian, de nou, ens posa sobre la taula la consideració de que tota la desestabilització que s’ha viscut en les darreres dècades en aquesta part “calenta” del món ha estat propiciada -en bona part- per ambdós països, i ens alerta de que és fonamentalment Israel qui mana, doncs el seu “lobby jueu” és molt poderós; actualment està dirigit per Netanyahu i té la capacitat de treure i posar “inquilins” a la Casa Blanca...
Perquè el 7 d’octubre?
Un altre aspecte important a considerar és preguntar-se què estava passant al
món el 7 d’octubre?. Era dissabte i és dia sagrat pels jueus. Com és que
Israel, amb els millors serveis d’intel·ligència del planeta, o els EUA, que
tenen la zona plegada de bases militars, no s’assabentaren de que, segons el
diari britànic “The Guardian” Egipte havia advertit de moviments sospitosos com
a mínim 10 dies abans?. Les notícies que rebíem els països europeus venien de
quatre agències dels EUA. La informació de la resta d’agències no ens arribava
perquè tant els EUA com la Unió Europa varen tancar altres canals d’informació
(com ara el de Rússia) i no teníem accés a d’altres versions dels fets.
El control de les rutes comercials
Torno a la Nazanin,
qualsevol conflicte a l’orient mitjà és un conflicte internacional pels
interessos geopolítics i estratègics que involucra. I en aquesta zona no solament
hi ha una batalla internacional pels recursos mundials per l’aigua, el petroli
o el gas, sinó que també per les rutes comercials. És que, a banda del paper d’Iran
o d’Aràbia Saudí (que són uns constants referents aquests dies), aquest món
multipolar s’està configurant també sota el nou lideratge de Xina i Rússia, sobretot per les seves inversions a l’Amèrica llatina;
i això, els qui pretenen el control exclusiu del
món no ho poden tolerar. Què necessiten els EUA que
estan lluny de la zona?, doncs convertir a
Israel -de fet- en l’estat número 51 dels EUA a través de les 12 o 13 bases
militars que hi té desplegades i que acullen a uns 50.000 soldats en aquest
moment.
Vetar que les Nacions Unides exigeixin un alto el foc
I a tot això, els EUA han fet servir el seu dret a vet a les Nacions Unides
per exigir a Israel un alto al foc a la Franja de Gaza que, després d’una mini
treva, ha tornat a atacar Gaza amb més virulència encara si cal, incrementant
els morts i ferits que són alguna cosa més que xifres, doncs són persones amb
una vida que seguen sense escrúpols causant dolor i més dolor a la població
civil de Palestina.
No és una guerra és un genocidi d’extermini
Hi ha qui es pensa que es tracta d’una confrontació entre un govern
democràtic i el terrorisme, i s’atreveix a dubtar sobre de quin cantó
posicionar-se, com si d’una lliga de futbol es tractés. No hi ha dubte, es
tracta d’un genocidi intencionat i premeditat únicament per imposar -per la
força- el poder del món a mans d’uns supremacistes que imposen un apartheid sense
escrúpols ni respecte, pels organismes internacionals que malden pel respecte
als preceptes humanitaris que emanen de la Declaració Universal dels Drets
Humans justament en el seu 75 aniversari. No hem de ser còmplices de cap
extinció, ni de la mateixa vida al planeta ni del dret a la vida de les
persones.
