MARIBEL NOGUÉ i FELIP - Ciutadana Dempeus
Aquest era el lema escollit per la Jornada de
Portes Obertes a la Mesquita d’Igualada organitzada per l’ Associació Cultural
Alfarabí. Una bona proposta que va convocar diverses persones,
vinculades a associacions i entitats socials diverses, perquè estem convençudes
de que no es tracta sols d’un tema de cortesia, d’educació i convivència amb
els veïns i veïnes de torn, sinó que, en el context actual, cal obrir-nos
especialment a una comunitat especialment vulnerable cara als prejudicis que
s’estan generant pel cúmul de tòpics i rumors que es fan córrer de forma
intencionada per un discurs de l’odi que –dissortadament- va penetrant en la
vida quotidiana de massa sectors de la nostra societat.
 |
| Jornada de portes obertes a la Mesquita d'Igualada |
Un curs sobre islamofòbia de gènere
El passat mes
de juny, la Fundació Sociocultural ATLAS va dur a terme un curs sobre
“Islamofòbia de gènere. Eines per descolonitzar la mirada” impartit per
Brigitte Vasallo, escriptora, professora i una coneguda activista feminista i
antiracista. En aquest curs es va posar de manifest que la islamofòbia no és
més que una excusa per atiar una interessada confrontació civil per raons de la
religió que professa una comunitat determinada (només cal recordar com va
actuar el nazisme contra els jueus).
Una aliada de l’odi
Els darrers
temps hem viscuts enfrontaments on, el fet d’anar-se obrint mesquites per tal
que la comunitat musulmana que conviu amb nosaltres pugui dur a terme els seus
cultes, s’ha fet servir com a objectiu per atiar l’odi. Com si el terrorisme no
hagués causat víctimes en la comunitat musulmana, com si la gent senzilla de
peu de carrer estigués d’acord amb el terrorisme.... Mohamen Mustafa, en un
article titulat “la islamofòbia és una aliada del terrorisme” escriu que les
mesquites s’han convertit en el principal objectiu de l’odi, i assenyala DAESH
com qui els ha arrabassat uns símbols que no els pertanyen per fer-los servir
cara al seu propi benefici propagandístic.
Gent de pau perjudicada per les elits
Qui coneix persones
que professen la religió musulmana sap que són gent de pau i que denuncien, com
qui més, el terrorisme. És com la gent que es diu cristiana de la nostra
societat, hi ha bona gent i gent compromesa i n’hi ha que, fins i tot des de la
jerarquia, dóna un discurs prepotent i excloent, amb continguts inequívocament
misògins i homòfobs, i no per això qualifiquem tothom qui es manifesten de
confessió cristiana, practiquin o no aquesta religió, de misògins o homòfobs.
Res d’odi, res de por
Ho hem vist al
carrer a casa nostra mateix. Quan hem sortit al carrer per denunciar- per
exemple- la situació que viuen les persones refugiades que fugen horroritzades pel
terror, ho hem fet plegats. “Res d’odi”
“Res de por” dèiem en la darrera concentració el Dia Mundial dels
Refugiats. És que mica en mica perdem la por, és una de les poques coses que no
podem perdre, i la perdem colze a colze amb els nostres veïns i veïnes. A
nosaltres no ens enganyen. Quins escrúpols han tingut alguns governants (per
exemple Donald Trump o Felip VI) per signar acords de venda d’armament als
xeics dels emirats àrabs?. Perquè algunes mandatàries europees que han estat a
l’Aràbia Saudí o als Emirats no s’han hagut de tapar el cabell com obliguen a
les dones dels seus països, uns països on fins i tot hi obliguen les turistes
que hi van?. Hipòcrites.
Construir identitats alienes a la mateixa
biografia
 |
| Concentració a Igualada el 20 de juny de 2017 |
En un dels
seus escrits Brigitte Vasallo ens diu que “Més enllà de les creences i les
pràctiques religioses de cadascú, s’entén com a persona musulmana a qualsevol
que sigui llegida, correcta o incorrectament, com a tal. Persones de tradició
musulmana, però laiques o atees, pateixen la islamofòbia. Sense anar més lluny
el policia assassinat a París, de nom Ahmed, el varen definir com a musulmà
sense cap tipus de dubte i sense preguntar al seu entorn si s’identificava com
a tal o no. Mentre que els terroristes de Paris també els van definir com a
musulmans sense més, sense parar compte que alhora eren francesos, nascuts a
França i educats en l’entorn francès d’una institució d’acolliment francesa. Es
potencia així el cognom i el lloc de naixement dels pares per construir una
identitat aliena que nega la seva pròpia biografia”.
Interessos que amaguen polítiques d’exclusió
No es pot
reduir l’entramat de la islamofòbia a la construcció d’un mite identitari
europeu a partir d’una fictícia oposició binària: Europa com a laica (o
cristiana) i el Islam i les persones musulmanes com a estrangeres, exògenes. És
a dir, l’enemic extern”. És per això que, a la mesura que apropem diversitats,
trobem la manera de reconèixer en l’altre suposadament “diferent” la igualtat
humana que ens uneix, fent una distinció dels interessos que s’amaguen en
aquelles polítiques d’exclusió.
La religió com a ciència a l’escola, la doctrina
fora
La visita a la
Mesquita d’Igualada ens va mostrar la consolidació d’una edificació feta a
partir de les aportacions de la gent, amb unes aules com cal per impartir
coneixements. Jo sempre he estat defensora de la laïcitat de l’escola, i que
els ensenyaments de les religions i el seu culte han de fer-se, per exemple- en
espais propis.
Coincidir en la convivència quotidiana
Així, des de
la llibertat religiosa i de consciència coincidirem molt més sovint en el
nostre dia a dia i, perquè no, en els nostres objectius de forjar un món
millor, més humà, més just i més igualitari, un món on la guerra formi part
d’una assignatura per conèixer la història, però també com s’ha avançat en el
temps pel que fa a drets humans, i tot seguit posar els mitjans per evitar que
es puguin repetir episodis de destrucció tan dolorosos com el que estem vivint
actualment. O és que ja ens estem tornant insensibles?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada