25 ANYS DE NITS MÀGIQUES

 

Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

La nit del divendres passat ja es respirava de nou la màgia especial que es dona en aquest petit indret de l’Alta Segarra el primer cap de setmana de juliol. A les Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera ens retrobàvem una altra any el seu públic fidel amb la gent que ho fa possible, fins i tot superant la darrera etapa ben feixuga fins arribar a oferir-nos aquesta 25èna edició, un número rodó no exempt de la il·lusió i el lliurament de les persones implicades en la seva organització.

Una cita feixuga i costa a munt

Feixuga pel parèntesi que ha suposat per tothom la pandèmia del COVIC que ha deixat tanta gent pel camí, amb les seves conseqüències de salut a moltes famílies i els seus efectes amb la crisi econòmica posterior, arribant a una economia de guerra real. Amb aquest panorama cada vegada es fa més difícil trobar aquell suport que sempre podien donar els col·laboradors, i també el de tots i cadascun dels veïns i veïnes d’aquest petit poblet de l’Alta Segarra que, malgrat cada any també ja se’ls fa costa amunt, continuen fidels a la cita que s’han compromès per oferir-nos l’exquisidesa d’aquest regal tan especial. L’emblemàtica plaça empedrada fins al final s’havia omplert del tot una altgra vegada.. Així ho explicava Núria Estruch, actual presidenta de l’associació que duu a terme aquest esdeveniment.

Els tresors de les nits

El conegut músic Josep Miquel Mindan, que enguany ha fet la presentació del programa, ho qualifica com a un tresor: “un silenci tranquil i plàcid fruit de la profunda atenció del públic que frisa per sentir les primeres notes del concert. Fins i tot els grills, les arnes i altres bestioles resten en silenci atentes al que succeirà sota la potent llum de l’escenari. L’altra gran tresor són les persones que hi ha al darrere: entregades, generoses, sensibles, amb aquella il·lusió intacta com el primer dia. Sense elles no seria possible haver arribat a dia d’avui”.

L’Albert Guinovart torna a les nits

La nit del divendres va ser especialment emotiva, i no sols pel retrobament d’amics i coneguts, sinó perquè el que se’ns fa oferir és un concert extraordinari exclusiu del compositor contemporani Albert Guinovart, conegut sobretot pels seus musicals Mar i Cel, Flor de Nit, Gaudí o La Vampira del Raval així com altres nombroses composicions de tot tipus i gènere musical. Ens ho explicava com sempre el poeta Miquel Desclot, un altre clàssic d’aquestes nits.

La Plaça de gom a gom 

A l’escenari hi anaven entrant fins gairebé 80 persones que formaven el cor de “Polifònica de Puig-reig” i també el “Cor de cambra de l’Auditori Enric Granados”, de Lleida. Tot seguit hi entraven els solistes, el tenor Miquel Cobos i la soprano Mireia Dolç; uns altres dos músics que tocarien l’orgue i el percussionista que, entre els tambors i les campanes, ocupaven tot el centre de l’escenari amb el seu director Xavier Puig.

Ens vàrem deixar anar com un cavall desbocat

També hi havia entrat qui esdevindria el protagonista de la nit, doncs l’Albert Guinovart, que estaria al piano tot el concert, va ser un dels músics convidats en les primeres Nits Culturals i ara repetia 25 anys després. La primera part vàrem gaudir de un Te Deum molt reeixit, amb un bon empastament de les nombroses veus i els diversos instruments que compartien escenari. La segona part la formaven músiques de diferents musicals de l’Albert Guinovart i, amb el bis de l’Himne dels Pirates” de ”Mar i cel”, la plaça sencera es va posar dempeus agraït per l’espectacle que els havien ofert, aplaudint intensament de l’emoció, era com si s’haguessin inflat les veles i el vent ens hagués portat, com un cavall desbocat, per les ones..

Un trio de piano, violí i violoncel

La nit del dissabte va ser més plàcida però no per això menys potent. La música que ens oferia el jove Trio Fortuny era molt suau i d’una finesa delicada. No obstant, les dolces notes combinades entre un piano, un violí i un violoncel que dialogaven entre ells, es sentia fins al fons de la plaça, gaudint de nou de la seva excepcional sonoritat.

Un videoMapping per commemorar els 25 anys

Per cert, al final dels concerts es va projectar un Mapping commemoratiu dels 25 anys que va suposar tota una sorpresa, sobretot per la qualitat d’una projecció especial molt adaptada a les pedres de la casa que conforma el fons del teló, unes pedres que -amb una brillant il·luminació- li dona un relleu especial d’escenografia única.

Enhorabona i gràcies

Res més a dir sinó gràcies. Unes gràcies que inclouen la sistemàtica programació del dissabte a la tarda pel públic més infantil, una aposta que -ben segur- ha estat la pedrera de l’afecció a la música que s’ha consolidat en aquest bell indret de Sant Pere Sallavinera. Enhorabona per aquestes 25 Nits Culturals tot encoratjant-vos a que ens pugueu tornar a convidar a reviure la màgia especial d’aquests nits, i a la nova Presidenta Núria Estruch tots els ànims i la força que necessitarà tot just haver pres el relleu.

maribelanoia@gmail.com

 

LA DOLCESA D'UN ÈXIT RECOMPENSAT

Ciutadana Dempeus. 

Es respirava en l’ambient que alguna cosa de molt especial estava per venir. L’expectació era màxima. L’anunci de que les Nits Culturals tindrien per a la nit del divendres un convidat d’excepció -com ara el mundialment conegut músic igualadí Jordi Savall- havia generat una gran expectativa.

Al cor de l’Alta Anoia

Com cada any ens anàvem retrobant a la cita aquelles persones que -fidel i assíduament- repetim una experiència cultural i musical tant singular, ja sigui per l’acolliment i tracte familiar que s’hi rep com per la rigorosa qualitat musical que s’hi ofereix. Una aposta que ja fa 23 anys ens arriba puntualment cada any -el primer cap de setmana de juliol- des de Sant Pere Sallavinera, a l’Alta Anoia, un poblet que et rep amb les seves cases de pedra lluint les millors gales i amb els seus jardins i balcons en un punt ben àlgid d’una floració exuberant, com preparat just per aquest esdeveniment. És que –realment- la aportació de tota la gent del poble sense excepció –tot i ser gairebé anònima- té un paper protagonista fonamental.

Fidels a una cita

La seva Plaça tan emblemàtica -excepcional escenari natural- semblava que s’havia fet més gran, que les pedres s’haguessin eixamplat, doncs per a l’edició d’aquest any havia d’encabir un aforament de gairebé 500 persones que s’havien apuntat per gaudir de l’espectacle “Diàlegs i improvisacions: d’Orient a Occident i de l’Antic al Nou Món”; amb la direcció i interpretació de Jordi Savall a la viola de gamba, acompanyat del seu fill Ferran Savall a tiorba i veu, i un sorprenent David Mayoral a la percussió.

Musica antiga, però de sempre

Tot seguit la música entrava a la plaça de la mà d’una exhibició d’instruments, alguns de molt antics (del segle XVI i XVII va dir Jordi Savall). Una viola de gamba que, pel fet de tenir les seves cordes de tripa (sensibles a la temperatura ambient) requerien d’una afinació constant, fins al punt que –va explicar com a anècdota- quan a un músic li varen preguntar quants anys feia que tocava la viola de gamba i va dir que 50, però que la meitat se’ls havia passat afinant...

Intimisme i emoció

A través d’un recorregut en el temps i els diversos països, la veu suau i intimista de Ferran Savall, que va estar a punt de fer brollar més d’una llàgrima d’emoció, es feia present amb la mateixa intensitat que la resta de peces del concert, però aquelles improvisacions fetes a partir de cançons tradicionals catalanes varen sorprendre molt gratament els presents.

Una percussió sorprenent

Ara que, per sorpreses, les que ens va donar el percussionista David Mayoral que, amb molta delicadesa i un silenci corprenedor, canviava d’un instrument a l’altre sense que ningú ho notés, i que ens delectaren d’allò més –sobretot- quan interpretaven a duo amb el Jordi Savall el que ens varen presentar com la música d’origen irlandesa o celta que –en acabar el freturós diàleg amb els dos instruments- varen fer saltar de la cadira els complaguts oients.

Ben ple també d’artistes

La nit del dissabte la plaça tornava a lluir el seu aforament de gom a gom, per un públic delerós d’escoltar un clàssic com és “El Messies de Händel”. L’escenari començava també a omplir-se amb els membres de la Coral Cantiga i els de la Orquestra de Cambra Terrassa 48, dirigits per Josep Prats. A estones el so de la orquestra solament, a estones amb les veu del nombrós cor, i també acompanyats dels diferents solistes, s’anaven enfilant un a un fins a 41 temes d’aquesta coneguda obra. Un concert d’aquells que en són familiars sota el cel serè de color blau de nit que guarneix el recinte. Moments vibrants, moments més suaus, deliciosos tots ells, i moments exultants com el conegudíssim Al·leluia, que va aixecar forts aplaudiments tant en acabar el tema com també al finalitzar l’actuació de la nit amb el bis d’aquest Hallelujah que ens varen oferir.

Per als infants també

Un any més, el poeta Miquel Desclot va ser l’encarregat de presentar els espectacles -des del punt de vista més musical- amb l’exquisidesa de les seves paraules. I un any més, la mainada va poder gaudir d’un espectacle pensat per a ells exclusivament on la companyia Teatre Nu hi va portar “La Lluna d’en Joan”.

El dolç regust del final

El públic assistent a les Nits Culturals és un públic fidelitzat any rere any on, qui hi assisteix per primera vegada, repeteix, segur. De nou, l’exquisidesa i el bon gust presidien cada moment d’ençà que el presentador va anunciar la 23 edició de les Nits Culturals fins que les va acomiadar, donant-nos cita fins l’any vinent. Això sí, convidant-nos a una copa de cava i uns carquinyolis que ja formen part de la tradició de la mateixa festa. Una dolçor que corroborava la recompensa d’un èxit novament reeixit. Felicitats.       

maribelanoia@gmail.com

ÈXÌT RENOVAT DE LES NITS CULTURALS

Ciutadana Dempeus               Maribel Nogué i Felip

Un any més, des de Sant Pere Sallavinera hem pogut gaudir d’unes altres nits màgiques. Es tracta d’ aquesta màgia tant especial que s’hi genera tant per la qualitat musical que se’ns ofereix com també –i sobretot- per l’ entorn únic que les acull. Un entorn que va més enllà de l’encant d’aquest petit indret de l’ Alta Anoia i que es viu en un càlid ambient acollidor de la seva gent, una gent que -de forma ben hospitalària i generosa- ens ofereix el resultat d’un esforç d’organització ben notori per tal de que els seus hostes i amics puguem gaudir del bon gust en la selecció del seu programa musical on l’ acústica de la plaça li posa la nota d’excel·lència i la fa encara més sublim. L’ exquisidesa de tot plegat potser explica la constància d’un públic assidu que ha fidelitzat la seva assistència en el decurs de les seves ja 21 edicions.

Renovació il·lusionada

Ens expliquen que la novetat d’ enguany consisteix en la renovació de la junta que promou aquestes Nits Culturals, i que no suposa altra cosa que una renovada il·lusió de les persones que passen davant tot i que hi han intervingut –d’una manera o altres- des dels seus inicis (per cert, la Presidenta i la Secretària d’ara són dones...).

Homenatge a Enric Granados

La nit del divendres estava dedicada a homenatjar la figura d’Enric Granados coincidint en la commemoració del centenari de la mort d’aquest compositor lleidatà. El poeta i escriptor Miquel Desclot, que com cada any va ser l’encarregat de presentar el programa musical cada nit, ens va introduir a la figura d’aquest músic, la seva biografia i obra. Enric Granados va crear l’Acadèmia Granados, una escola de piano a Barcelona que ha produït una llarga llista de talentosos pianistes com ara Frank Marshall i Alícia de Larrocha. Precisament és a l’Academia Marshall (la mateixa acadèmia ha pres finalment aquest nom) on la jove pianista Alba Ventura, protagonista d’aquest concert homenatge, va rebre –entre d’altres- les classes magistrals d’Alícia de Larrocha. Per tant, segons va dir Miquel Desclot, es pot dir que teníem aquella nit una pianista amb vincles musicals de descendència ben directa d’Enric Granados.

Alba Ventura, una virtuosa del piano excepcional  

Ben aviat l’empedrada Plaça de Sant Pere Sallavinera trencaria l’impressionant silenci que s’hi respira amb unes primeres notes de J. Cervelló: “Ocells a l’alba”, que ja ens endinsarien en un concert on se’ns brindava l’ocasió d’escoltar peces ben conegudes com ara el “Nocturn en do sostingut menor”, op. Pòstum de F.Chopin, o el “gran Vals Brillant” també de F.Chopin, així com uns valsos poètics del protagonista de la nit Enric Granados. Les mans d’Alba Ventura, aquesta jove virtuosa del piano, semblava talment com si dansessin damunt el teclat doncs interpretaven, amb la delicadesa i dolcesa pròpia d’aquesta jove pianista, una actuació de qualitat amb una contundència fora de dubtes. Com a anècdota dir que, a la segona part, mentre interpretava els “Cantos Populares Españoles” d’Enric Granados, es va aturar un moment perquè una abella s’havia atrevit a apropar-se fins a ella: “per aquí si que no hi passo”, va dir Alba Ventura, i va reprendre la interpretació des del darrer moviment (són coses d’actuar a l’aire lliure en ple estiu...).

Òpera a la Plaça

La nit del dissabte se’ns va oferir una Adaptació de l’òpera “Il Barciere di Siviglia” de Gioachino Rossini. Es tractava d’una producció de Villa InCanto que, sota la direcció de Ricardo Serenelli (també al piano), i la Mezzo Soprano igualadina Claudina Vallés com a la criada que narrava els fets que s’esdevenien damunt l’escenari, varen endinsar-nos en els embolics de la trama d’aquesta coneguda Òpera. Amb un superb baríton, Jorge Tello com a Fígaro, en Xavier Aguilar com el Baix buffo de Don Bartolo, Carlo Giacchetta com a tenor interpretant el Conde di Almaviva, Maria Casado com a soprano en el seu paper de Rosina, i un sorprenent baix fent de Don Basilio, interpretat per Antoni Fajardo Díaz, feren les delícies d’un públic que emplenava la plaça de gom a gom. Pel que fa a la qualitat musical va cridar la atenció l’extraordinària veu dels dos baixos i la coordinada posta en escena dels cinc protagonistes, així com l’excel·lent interpretació de tan sols cinc músics, que emplenaren tot el recinte d’una òpera tan complerta com aquesta.

Estrena d’espectacle per als infants

A la tarda, i com cada any també, els més menuts tingueren el seu espectacle particular. En aquesta ocasió es tractava de “Monsieur Croche, Els somnis del compositor Claude Debussy”, una obra que la Companyia anoienca del Príncep Totilau estrenava per la ocasió.

Acolliment de petits i grans

Des de sempre s’ha tingut aquesta atenció als infants, per això no és d’estranyar que, tot just entrar a la Plaça, siguin els més menuts els qui et facilitin el programa de mà, així com els que –en acabar les diferents actuacions- siguin aquests infants els qui surtin a l’escenari a lliurar el ram de flors a tots els artistes. És així com ja de ben petits col·laboren i gaudeixen de les Nits Culturals, i és així com –a mesura que es fan grans- (amb aquesta ja són 21 edicions) els anem veient créixer i participar en els diferents punts d’una acurada organització que -sense la participació hospitalària i generosa de la seva gent- difícilment seria possible. Felicitats de nou per fer-nos viure la màgia de les vostres nits.

maribelanoia@gmail.com

20 ANYS DEDICATS A UN PÚBLIC FIDEL

MARIBEL NOGUÉ i FELIP

Aquest cap de setmana hem viscut una altre edició de les Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera, i no ha estat una edició més sinó una de ben especial, doncs ja són 20 les cites a que ens han convidat els entusiastes organitzadors. Ho recordava el seu portaveu Lluís Colom en presentar les dues gales: tot va començar quan un parell de veïns del poble, melòmans el dos, amb motiu de la visita d’uns amics, també amants de la música, els va sorprendre la sonoritat de la seva plaça empedrada i decidiren programar un concert –com cal- convidant –això sí- tot el poble.

Uns grans amfitrions

És així com, un any i altre, la gent del poble de Sant Pere Sallavinera s’ha erigit en un perfecte amfitrió d’aquestes Nits i acull, de forma generosa i cordial, els nombrosos amics i amigues que ja hem convertit aquesta efemèrides en una cita entranyable de la que en participem orgullosament. La implicació de la gent d’aquest petit poblet de l’Alta Anoia passa per rebre’ns amb uns carrers i cases engalanats de flors i bon gust, per constatar la seva col·laboració en els mil detalls d’una organització molt acurada, on cadascú ja sap quin és el seu lloc i quina la seva funció: la orientació per aparcar els vehicles, la recepció al començament de la Baixada “Martí i Pol” (anomenada així en honor de l’il·lustre poeta assidu a les Nits culturals fins al final dels seus dies)  que, envoltada d’arbreda i ornamentada de forma ben escaient amb llums i flors, a través d’una catifa vermella que li dóna solemnitat, et mena fins al majestuós recinte d’entrada a la Plaça en u na sensació com d’endinsar-se en un bell pessebre natural en ple estiu.

Òpera de la mà de Marcel Gorgori

“La gent, el cor de l’Òpera” va ser l’espectacle que ens varen brindar la nit del divendres. De la mà del conegut presentador mediàtic Marcel Gorgori (que conjuntament amb Roger Aliè han fet que molta gent aprenguéssim a estimar l’òpera) ens endinsarem ja en el programa previst. És així com ens va situar amb el protagonisme del cor “Camerata Impromptu”, dirigit per Daniel Antoli, talment com si fos el mateix poble qui participa de les obres que es duien a escena, convidant-nos a sentir el “Va pensiero” de Nabucco (G. Verdi), peça que en clau reivindicativa de país va obrir i tancar la vetllada.

El poble com a protagonista, a l’escenari

Tot seguit, conduint el concert peça a peça, ens va situar en situacions d’alegria del poble, com ara el brindis  de Cavalleria Rusticana o el “Votre toast”, de Carmen (Bizet); per entrar en la gent i els rictus religiosos i/o socials: la Casta Diva, de Norma o la Marxa Nupcial de Lohengrin (Wagner), on el baríton Carles Daza ens va delectar amb l’entranyable “Avi castellet” de la popular Cançó d’Amor i de Guerra”.

Un extens fragment de Turandot

A la segona part Marcel Gorgori, fent gala del seu relat transmissor gairebé pedagògic, ens va introduir a la història de l’Òpera “Turandot” facilitant alguns elements perquè el públic la pogués copsar millor. És així com gaudirem de l’excel·lent interpretació de la soprano Maribel Ortega en “els tres enigmes”, o la del tenor Josep Fadó que va posar la seva nota vibrant amb el conegut “Nessum Dorma”.

Virtuosisme de violé i trompeta per la nit del dissabte

La nit del dissabte, sota el mantell blau de nit que cobreix una plaça curulla d’oients fidels, la tradicional presentació magistral que el poeta i escriptor Miquel Desclot fa de les obres que ens disposem a escoltar, va donar pas a la “Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra” del violinista Gerard Claret,  un clàssic que ja ens ha acompanyat diverses vegades i que, en aquesta ocasió, ho feia acompanyat de la virtuosa trompeta solista Mireia Farrés, en un concert on -el clavicèmbal tocat perJordi Reguant- era omnipresent. Interpretaren un programa que anava de Bach a Beatles en el que, com a novetat, poguérem gaudir d’unes novedoses adaptacions de peces prou conegudes com ara “Michelle” o “Yellow submarine”.

Música també per la mainada

I com no podia ser d’altre manera, el concert infantil del dissabte a la tarda va tenir un músic amb nom propi. Albert Guinovart va dirigir l’espectacle “Tubs i Tubes” a càrrec de diferents músics de l’Auditori de Barcelona.

La casa per la finestra en aquest 20è aniversari

Tot un cartell de luxe per celebrar la 20 edició d’unes nits que, com reconeixia en Lluís Colom, no seria possible sense l’esforç d’organització de tot un poble, evidentment també als patrocinadors, però –sobretot- al lliurament d’un públic fidel sense el qual no seria possible posar en marxa -un any i altre- tot ell mecanisme que ens porta a la màgia de les Nits Culturals en aquest paradisíac indret de l’Alta Anoia cada primer cap de setmana de juliol.

Amb el profund agraïment per aquest regal, moltes felicitats.

maribelanoia@gmail.com