Ciutadana Dempeus Maribel Nogué i Felip
La gran notícia d’aquests dies és l’acord
de Pau a Colòmbia, amb la magna cerimònia de posada en escena de la seva signatura vestint
tothom de rigorós color blanc. Un llarg i dur procés on sempre hi haurà qui es
voldrà posar alguna medalla i, la veritat, és que l’esperit d’aquest procés
excepcional està molt lluny de que es pugui etiquetar amb els paràmetres a l’ús
basats en l’èxit competitiu, doncs tot el procés ha estat impregnat d’un altre
tarannà.
 |
| Celebració a Barcelona |
Una aposta per la pau que ve de lluny
Ningú
sap la violència que ha hagut de suportar anys i anys la seva població civil,
les seves dones en particular, i potser ningú tindrà present el gran paper
jugat d’ençà que el 1995 –per exemple- va endegar la Ruta Pacífica, una
proposta política que pretenia la confluència de les dones de tots els diversos
sectors (intel·lectuals, mares, comunitàries, religioses, etc.) que es declaraven
pacifistes, anti-bèl·liques i constructores d’una ètica de la no violència on
l’ equitat, la tolerància i la llibertat fossin els seus principis fonamentals.
Un sí de les dones en una cimera
Precisament,
fa tan sols deu dies, i organitzada fins a un total de nou plataformes com
aquesta, es va celebrar a Bogotà la “II Cimera Nacional de Dones i Pau” que
palesava la indiscutible aposta de les dones per aquest procés de pau. És que
les organitzacions de dones colombianes han realitzat un treball extraordinari
per empènyer la signatura de l’Acord i perquè aquest reflecteixi la diversitat
de situacions que han patit les dones i els homes en relació al conflicte
armat.
Reconeixement internacional
A
la cimera hi havia més de 600 persones
entre autoritats colombianes, ambaixadors, representants de les Nacions Unides
i de ONU Dones, de la Unió Europea i d’altres organismes i es va cloure amb la
lectura d’un manifest polític llegit per nou dones que representaven tantes nou
plataformes organitzadores d’aquesta cimera.
Un Manifest amb principis
“Nosaltres,
les dones colombianes, des de diverses identitats i expressions de ser dona,
provenint de regions i territoris andins, de l’Amazònia, caribenys, insulars,
del pacífic, de les planúries, del nord, del sud, de l’orient i occident del
país i també d’altres territoris de fora les nostres fronteres, que en decurs
de la nostra vida ens hem dedicat a construir un país, una casa i un carrer en
pau, i que totes les persones puguem viure segures i valorades en la nostra
dignitat humana, afirmem que necessitem la pau per defensar la vida, afermar la
democràcia, per garantir la participació i la representació activa de les dones
i el gaudi efectiu dels nostres drets humans. La Pau és una prioritat, superant
el dolor i la tragèdia, la marginalitat i l’exclusió, transformant els
dogmatismes, els fonamentalismes i les pràctiques d’una cultura que ha
transitat per la guerra, per avançar –sens dubte- en la construcció d’una
societat justa, pluralista, inclusiva, diversa, reconciliada i respectuosa amb
tota la integritat i universalitat dels drets humans”, diu el seu manifest.
Tancar pàgina sense oblidar
“La
Pau ha d’expressar les aspiracions d’un món just, lliure i igualitari. Una pau
sense discriminació, sense racisme, sense pobresa, en democràcia que garanteixi
les múltiples formes de desenvolupament de la meitat de la humanitat, les
dones. Per això reconeixen que, l’assumpció d’aquests drets en l’acord final,
és el llegat històric de les dones que les han precedit i de les organitzacions
de dones de tot el país que han dedicat tota la seva vida a la causa de la pau,
colombianes que han fet de la democràcia i la justícia el seu horitzó de
treball: “és el temps de sanar les ferides, de transformar l’odi i la venjança
en veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, de canviar la
indiferència pel compromís amb la justícia i la pau, de superar les diferències
que ens distancien no pas per negar-les sinó per enfortir la convivència
democràtica. És temps de tancar la pàgina de la guerra, no pas per oblidar-la
sinó per donar pas a la vida i a la llibertat”.
 |
| Les antigues bales signaran una pau que prioritzarà l'educació |
“Bolis” en lloc de bales
Així
com a Portugal els fusells donaven pas als clavells, a Colòmbia les bales
tindran una significació especial doncs, segons el Ministeri d’Educació ““les
bales varen escriure el nostre passat, la educació el nostre futur”, i ho
rubrica amb unes plomes estilogràfiques elaborades a partir de les restes de
bales de fusell emprades en els camps de proves de l’exèrcit i en els
enfrontaments amb la guerrilla. Amb aquestes plomes estilogràfiques signaran l’acord totes les parts implicades.
Perdonar i demanar perdó
Aquest
és un procés per extreure’n més d’una lliçó, doncs les víctimes estan donant
una lliçó de reconciliació al país, les FARC comencen a demanar perdó per les
atrocitats comeses i l’Estat també encara la seva responsabilitat. Aquest perdó
té una força increïble per encarar la construcció de la pau, perquè la pau no
és sols l’absència de guerra sinó - sobretot- la pau implica resoldre problemes
estructurals darrere dels conflictes, o com diem les dones antimilitaristes:
“no volem ni guerra que ens destrueixi ni pau que ens oprimeixi”.
