Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Vivim uns moments
complicats, sobretot pel curs que prenen els pactes polítics després de les
eleccions municipals i autonòmiques i els que poden esdevenir després del 23 de
juliol amb les eleccions generals. Uns pactes que suposen una entrada al govern
de les nostres institucions democràtiques d’aquells que, malgrat s’hagin posat
la pell d’ovella de la democràcia, no són sinó els llops que volen destruir-la.
No és un fantasma, és un monstre
La onada de les forces
d’extrema dreta que vol estendre’s arreu d’Europa dona alguns passos
perillosos. Ja governen a Itàlia i, a casa nostra, ja amenacen amb derogar totes
les lleis d’escut social aprovades pel govern de coalició de Pedro Sánchez amb
l’acord d’altres forces parlamentàries, sobretot totes aquelles que
consoliden els drets de les dones, tant les que fan referència al dret al propi
cos com a donar importància a les tasques de cura i obrir la societat als
valors de la vida. Unes propostes que han rebut el rebuig frontal de la dreta
de sempre que ha assumit el discurs dels nostàlgics d’un passat que creiem ja
havíem deixat enrere.
Pèrdua de drets mantenint els privilegis d’uns pocs
Totes les persones
que tenim una mica de consciència social i profundes conviccions dels drets
humans en què es fonamenta la nostra societat, estem veritablement preocupades
per l’amenaça de pèrdua d’aquests drets si l’extrema dreta assoleix els seus
propòsits d’assumir aquelles cotes de poder que els permeti esborrar-los del mapa
i posar-los sota la catifa, és a dir, negar-los per la majoria mentre que
alguns privilegiats (des de la hipocresia) els faran servir (el dret a l’avortament,
el respecte a la diversitat LGTBI, l’eutanàsia, el dret a una mort digna, el
control sobre la maternitat de les dones si no és que la mercantilitzen del tot
per controlar allò que sempre han volgut, però que només depèn de nosaltres i
que ens dona tant de poder a les famílies i la societat.
Les feministes
declarem l’estat d’alarma
Les feministes ens
hem posat alerta i estem disposades a declarar l’estat d’alarma encara que
sigui amb el seu vot en contra. Els avenços en relació als drets de les dones,
tot i que insuficients, han de ser i seran irreversibles. Per això, cara a
aquest solstici d’estiu, ens disposem a fer aquell ritual que sempre ens
distingeix i farem una foguera, sí. Hi tirarem tot allò que volem cremar del
passat: mai més les dones serem l’esca del pecat, mai més se’ns negarà a les
dones la condició de persona, mai més cap dona serà menystinguda pel fet de
ser-ho, ni tractada diferent a través de la bretxa salarial o les condicions
més precàries en el món laboral, mai més portarem a les nostres espatlles en
solitari -sense el suport social necessari- la càrrega de la cura del nucli
familiar (grans, petits o malalts psíquics o físics), mai més ens veurem
obligades a ser submises i dir que sí encara que el teu sentir és el de no, mai
més passejar en solitari de nit o de dia serà un factor de risc per la nostra
seguretat, mai més ningú podrà abusar de nosaltres amb la connivència d’unes
autoritats policials o judicials que es neguen a aplicar les disposicions punibles
de totes les agressions que patim les dones, les sexuals i totes les altres...
La violència de gènere, simplement pel fet de ser dones
Ser dona no és cap condició que hagi de ser privilegiada per damunt de ningú més, però que per causa de la “violència de gènere” que alguns volen negar i que fa que moltes dones la pateixin i paguin el preu de la seva pròpia vida o la dels seus, ens obliga a unes polítiques de protecció pel fet de ser-ne les víctimes, el que no vol pas dir romandre sempre victimitzades. El nostre esdevenir ha de ser que puguem viure, no que sortir al carrer soles de dia o de nit (encara que sigui per anar o tornar de treballar) suposi un perill per la nostre integritat.
Les dones ens
conjurem contra el monstre
Les herbes de Sant Joan
(que acumulen més propietats perquè reben més hores de sol), el foc purificador
de les fogueres populars, els banys a mitja nit, els guariments i més rituals
màgics, les nostres cançons i el ball que durarà tota la nit perquè la foscor
no formi part de les nostres vides, faran que les dones formem la nostra pròpia
rotllana i ens conjurem per fer front a la inquisició del segle XXI a la que
ens volen retornar.
Bruixes d’ahir, d’avui
i de demà
I recordarem especialment
les paraules de Maria Mercè Marçal: Bruixes d’ahir, bruixes del dia, ens
trobarem a plena mar. Arreu s’escamparà la vida com una dansa vegetal. Dins la
pell de l’ona salada serem cinc-centes, serem mil, perdrem el compte a la tombada
i juntes farem nostra la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada