ESTIMA COM VULGUIS, PERÒ ESTIMA

 

Ciutadana Dempeus- Maribel Nogué i Felip -  

Les relacions personals són molt més que unes relacions que es puguin definir segons un sistema que les cataloga i classifica, sobretot pel que fa al nucli familiar, atorgant un tractament diferent segons cada matís i reduint les relacions sexuals exclusivament a la funció reproductora de l’espècie. Aquesta va ser l’actitud de la cultura occidental, i més tard colonitzadora, que -des d’un rol de gènere i plegat d’actituds molt rígides- pretenia dominar la voluntat de la gent, censurant i perseguint aquells comportaments que no complien amb els cànons establerts.

Cinc rols de gènere a les tribus natives d’Amèrica

Fins que els europeus varen prendre l’Amèrica del Nord, les tribus natives d’aquesta regió eren molt més obertes que les actuals pel que respecta als rols socials i la sexualitat dels membres de la seva societat. La seva gent tenia característiques tant de les que es consideraven masculines com femenines, i es veia com un do de la naturalesa. Es reconeixien cinc rols de gènere: de dona, d’home, de dona de dos esperits, d’home de dos esperits i transgènere.

La religió com a vehicle per imposicions

Però, de la mà de la religió, es va imposar el sistema binari i unes relacions personals autoritzades exclusivament en clau de la reproducció de l’espècie. Tot altre comportament íntim era tractat com a pecaminós i les persones que el practicaven eren tractats com a exclosos de la societat, sofrint persecucions i relegant-los a haver de buscar-se la vida en antres foscos i amagats.

Orgull per reivindicar-se i denunciar la opressió

D’aquí el “Dia de l’Orgull”, una festa per reivindicar-se front el sistema patriarcal que imposa rols i comportaments dominants i excloents front qui se’n manifesti diferent, quan és ben legítim reivindicar-se la pròpia identitat, sigui quina sigui i tingui els matís que tingui, sense oblidar però que no ha de suposar un enfrontament horitzontal els uns contra els altres, sinó que tots i totes, cadascun amb el seu propi sentir, hem de fer front i enderrocar el patriarcat que exclou persones de la nostra societat simplement pel fet de ser o sentir-se diferents d’un rol imposat.

Prou tuteles per decidir per nosaltres

Ningú és qui per jutjar, controlar o estigmatitzar la condició sexual de ningú, cosa que fins no fa tant es practicava. Sortosament, en els darrers temps, molts i moltes han pogut sortir de l’armari on estaven reclosos/es i han pogut manifestar obertament els seus sentiments i orientació sexual, guanyant tolerància entre la nostra societat.

Avenços de drets boicotejats per l’extrema dreta

De la mà de governs progressistes, per altra banda, s’han fet indiscutibles avenços en el reconeixement legal de la pròpia idiosincràsia i el seu dret igualitari com a persones d’aquesta societat. Però els conservadors de sempre insisteixen en criminalitzar aquests comportaments que es surten del què ells han establert com a normal i no sols els persegueixen sinó que boicotegen les decisions legislatives que aproven els governs progressistes.

Si es mercantilitza ja no serà pecat. Hipòcrates!!!

Hi ha una pugna entre aquests retrògrades reprimits i hipòcrites i el capitalisme que vol mercantilitzar les intervencions al cos que algunes d’aquestes persones decideixen d’aplicar. El que és important és conciliar-se amb allò que hom es senti, i tenir cura del cos, com no, però no cosifiquem la diversitat sexual sense tenir en compte l’essència de la condició humana, que és diversa i que portem dintre, així com els seus valors. Les relacions sexuals van intrínsecament lligades a la paraula amor, pensada més en el lliurament a l’altre que en l’egoisme.

La perversió de la paraula amor

És que aquesta mateixa paraula té una accepció molt més ample que l’acte de fer l’amor o de declarar-se l’amor en la fogositat de l’impuls sexual. Estimar-se és això, sí, però és també el respecte mutu, la reciprocitat d’igual a igual malgrat les característiques físiques i/o espirituals diferents. L’amor assoleix aquell estat més sublim quan és aquell estadi que permet que les persones que conformen el seu nucli es sentin realitzades i siguin felices d’acord amb allò que s’han proposat com a objectiu de vida..

Unes relacions on prevalgui l’acord i no el domini

Les relacions humanes són molt més que tot això, i si existeix el respecte i l’afecte natural dels uns vers els altres, l’expressió sexual deixarà de tenir la importància primordial que ha obligat a molts i moltes a amagar-se al fons del propi armari, serà i ha de ser una expressió més en clau diversitat. Si hi ha afecte, respecte i amor, i hi preval l’acord sense domini l’un de l’altre per una imposició de gènere, què importa com s’estimi, el que importa és allò de que “estima com vulguis, però estima!.

maribelanoia@gmail.com