CIUTADANA DEMPEUS - MARIBEL NOGUÉ i FELIP -
Ningú
posa ja en dubte les raons que tenim les dones per commemorar el 8 de març amb
actes reivindicatius i de lluita, amb una Vaga Feminista en portes que apunta que
ens farem visibles com aquell qui diu “urbi et orbe”. Ara bé, és que les
nostres reivindicacions tan sols cosa d’un dia, o fins i tot d’una setmana?. Té
fonament la afirmació que fan moltes persones de que, quan es commemora algun
altre dia per més causes, afirmen que no
hi hauria d’haver un dia especial perquè ja no caldria?.
Raons
encara vigents
Doncs no, no tenen fonament. Perquè sí, sí que cal
un dia per commemorar cada cosa que estigui establerta, i més per nosaltres,
per la causa que defensem les dones. Les raons?, doncs en principi per una raó
quantitativa (que és la que preval en aquesta societat), perquè som més del 50
% de la població. Però hi ha moltes altres raons de naturalesa més aviat qualitativa,
més pròpia de com les dones concebem la societat i la mateixa vida: perquè les
dones som les que aportem la vida, no sols perquè en som portadores en la fase
de reproducció biològica sinó perquè som les que, de forma ancestral, tenim
cura de les tasques de reproducció de la vida mateixa, no sols amb les persones
que tenim al voltant sinó també al nostre entorn.
La
saviesa de vida
Perquè quan es tracta de la vida humana el
bagatge de les dones ve de lluny, com una saviesa ancestral que ens permet
entendre les persones que ens envolten ja des del balbuceig dels nadons,
passant per allò que preocupa als infants en la descoberta dels seus perquè,
per les inquietuds dels nostres joves i les seves incerteses, pels encisos i
desencisos de l’amor i el desamor a mesura que entren a formar part del món
dels adults, de l’aposta per formar família pròpia amb la maduresa interior que
s’assoleix a partir de l’experiència vital, o també o les incomprensions i
solitud de les persones més grans, perquè certament és incomprensible que al
final dels seus dies no rebin atenció, comprensió i reconeixement.
Consell internacional de les tretze dones indígenes
Respectuoses
amb el medi ambient
Les dones sempre hem estat lligades a la natura, i
no parlo ja de la realitat de les dones que formen part del món no
industrialitzat, particularment les dones camperoles i ramaderes d’Àfrica o Llatinoamèrica,
tampoc les dones que es dediquen al camp dintre dels països que conformem la
Unió Europea, sinó també totes les dones -diem-ne- d’aquí. A l’hora de preparar
l’alimentació dels nostres sempre tenim present els millors productes
possibles, per la seva salubritat i -cada vegada més- per la gradual
consciència de la necessària sostenibilitat del planeta, també en el
reciclatge. A banda, qui no té una planteta interior o, si té alguna sortida, dona
vida a plantes i flors en jardins o terrasses?. Sempre tenim en compte la mateixa
natura i procurem tenir-ne cura de prop.
Cura
també en salut
És que ens importa la salut dels nostres i sabem,
des de sempre, que la natura ofereix aquells remeis adients per afrontar refredats
o indisposicions lleus, també per aquelles cures més delicades de les malalties
que sobrevenen als nostres. Ho hem vingut fent des de fa anys...
La
tecnologia al nostre servei?
La forma en què el capitalisme i el consumisme ha
entrat a les nostres vides ha canviat també les nostres costums. És una avantatge,
certament, que l’evolució tecnològica permeti que tinguem rentadores i tota
mena d’electrodomèstics que ens fan la vida més fàcil, sí, però no per això ha
de deixar de ser més compartida, no ho oblidem.
Avantatges
a mitges
Caldria preguntar-nos, no obstant, si el temps
que guanyem amb aquestes avantatges l’aprofitem per nosaltres mateixes o l’ocupem
en d’altres obligacions. Perquè mica en mica hem anat prenent consciència de
les diferències que ens presenta aquesta societat patriarcal, com xoca
frontalment amb el sentit de justícia que generalment tenim les dones, i com ens rebel·la cada fet que afecta no
sols als nostres sinó també a les dones en general i al conjunt de la societat.
Una
tasca de dones?
El nostre és un lliurament desinteressat, sí,
perquè la nostra aportació al treball de reproducció de la vida no és ni retribuït
ni reconegut, és com una càrrega que se’ns ha adjudicat i que depèn -exclussivament-
de nosaltres des de sempre.
Doncs no, no és de rebut que les tasques de
reproducció de la vida que es donen en el marc de cada llar no estiguin repartides
en funció de les capacitats que cadascú hi pugui aportar. Ja des de ben menuts
els infants, nens i nenes, han de poder assumir allò que poden fer per educar
la seva autonomia i compromís amb el col·lectiu on viu i conviu. Favors els uns
als altres i/o distribució de les tasques segons afinitats, sempre; però
obligacions de les dones, pel fet de ser-ho, assumint rols i responsabilitats dels
altres perquè ens toca: mai.
Ni
reconeixement, ni gràcies
Per això fa anys les feministes diem que “cada
dia és 8 de març”, perquè és cada dia que fem anar el món, i per un dia volem
parar-lo perquè la nostra absència es noti i que, en aquest buit, hi deixem la
nostra fonda petjada, la del pas de vida que hi deixem un dia rere l’altre, i
no tan sols un cop l’any. No ens neguem a treballar per la vida, ens neguem a
què se’ns consideri una obligació d’aportació gratuïta i- a sobre- que no se’ns
reconegui socialment ni per donar-nos les gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada