ELS DRETS FONAMENTALS, LA BASE DE TOTA DEMOCRÀCIA

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Una de les coses que, en el que s’ha qualificat de modèlica transició fins que ens vàrem dotar de la Constitució de 1978, va ser considerada com una conquesta arrancada a la dictadura, varen ser les llibertats i els drets fonamentals, uns drets fonamentals consagrats a partir de la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada per les Nacions Unides el 1948.

Al crit de Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia a Igualada

La lluita antifranquista

Veníem d’una llarga nit de morts i repressió, uns anys foscos de manca de llibertats i de venjança vers els perdedors per part dels qui, després d’haver orquestrat un cop d’estat militar, s’erigiren en victoriosos per damunt d’aquells que sorgiren legítimament d’un procés democràtic com va ser la II República. Uns anys d’ofec i persecució que a la història encara li toca  recuperar per un silenci imposat amb una Llei d’Amnistia que pesa com una llosa sobre la nostra fràgil democràcia, una amnistia que en no haver-hi hagut cap judici sobre els culpables d’aquell genocidi els ha fet immunes i -fins i tot- ara poden emprar instruments d’aquest sistema democràtic per presentant-se a les eleccions a cada descoberta i dur-nos de  nou al passat, encara que sigui de la mà de la democràcia de la que tan han blasmat.

No a la impunitat

L’Oficina de l’alta comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans ja ha demanat a l’Estat Espanyol la derogació de la Llei d’Amnistia de 1977 perquè incompleix la normativa internacional en matèria de drets Humans, doncs Espanya està obligada, sota llei internacional, a investigar les greus violacions dels Drets Humans, incloses les dutes a terme durant el règim de Franco, i a processar i castigar -si encara són vius- els seus responsables recordant el dret de reparació que tenen les seves víctimes.

Igualada. El dia que Juan Carlos I va abdicar a favor del seu fill.

Monarquia imposada   

Si bé, com deia més amunt, la nostra Carta Magna va ser celebrada per la conquesta de drets i llibertats negades i perseguides fins llavors, també va ser fruit d’un procés de consens, per tant, de concessió per ambdues bandes. A la gent que havíem lluitat contra la dictadura se’ns va imposar el Títol II i el Títol VIII. El títol II, que fa referència a la Corona, amb una Monarquia Parlamentària que ha esdevingut obsoleta en el temps, i no sols pel seu sentit antidemocràtic, sinó també -i sobretot- per haver-se mostrat poc exemplar i empastifada de corrupció al més alt nivell.

Els drets nacionals

Amb el temps, i sobretot perquè la societat la formen avui aquelles generacions que no la decidiren, aquest títol, i també el Títol VIII, que fa referència a l’estructura territorial de l’Estat i les seves Comunitats Autònomes, grinyolen i la qüestionen. No cal dir com aquesta cotilla ha ofegat les ànsies sobiranistes d’un poble que se sent menyspreat i com, en aixecar-se aquest poble per molt que ho hagi fet de forma pacífica i exemplar, les forces més retrògrades de l’estat han mostrat la seva veritable pell de llop que ja ni es disfressa d’ovella vigilant.

Els drets socials

Ja es va dir llavors que la Constitució de 1978 era com una navalla de doble full, que segons qui estigués al govern podria fer-la girar cap a un cantó o un altre, cap a aprofundir en els drets socials i/o drets nacionals o caminar vers la involució, i ja s’ha vist cap a quin cantó han exercit el poder aquells governs de la dreta que encara enyora el franquisme.

Manifestaació feminista a Igualada el 8 de març de 2019

El feminisme li fa front

I val a dir que la conjuntura internacional, sobretot d’ençà que Donald Trump és el President dels EUA, els és favorable. L’integrisme, el feixisme i el racisme, que sempre hi ha estat però que -com els ous de la serpent- restaven hivernats, han sortit de la llobatera i s’han tret la careta. L’entrada de VOX al Parlament d’Andalusia ja ens ha mostrat la seva gargamella i voracitat, sobretot pel que  fa als drets de les dones, així com els discursos del líder del PP Pablo Casado i les seves propostes gens encobertes de privatització de l’educació, de la sanitat i del desmantellament de tots aquells serveis que garanteixen uns drets socials i fonamentals que consagra la Carta Magna de 1978. Algun tribunal, començant pel Tribunal Constitucional, els processarà per conspirar contra els seus principis?.

Companyes del col·lectiu Compartim Ciutadanania a la manifestació després dels atemptats del 17 d'agost del 2017.

Visibilitzem els nostres veïns i veïnes

Aquest dijous és el Dia Internacional contra el racisme i la xenofòbia, una epidèmia que es fa present de forma perillosa a casa nostra, i que pretén dividir-nos per raons de diferent país de procedència u origen cultural, de color a la pell, d’orientació sexual, de diverses confessions o creences religioses, d’opinió diversa o qualsevulla altra condició o circumstància personal o social.

Ressorgeix perillosament de nou

Fa quatre anys tot el món “civilitzat” va reaccionar front els atacs terroristes de París a dibuixants de la revista satírica de Charlie Hebbo, apel·lant a la llibertat d’expressió com a baluard de les llibertats d’occident (avui tenim a la presó cantants i humoristes censurats per la seva expressió artística). I aquest divendres, un terrorista va atacar dues mesquites a Christchurch de Nova Zelanda, amb el resultat d’uns 50 morts. Altres mesquites a Europa han rebut també, aquests dies, nous atacs. On són les mostres de solidaritat amb la comunitat musulmana?, i als nostres veïns i veïnes, els hem mostrat el nostre suport?.

Protesta contra els atacs als centres de MENAs

Agressions en el dia a dia

Per aquest dissabte, per part de la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme,  s’ha convocat a Barcelona una manifestació contra el racisme i l’extrema dreta. El portaveu d’aquest col·lecti David Karvala ha parlat d’aquest atemptat que només s’entén en el context de la islamofòbia dins la societat, assenyalant el paper de diversos polítics i mitjans de comunicació a l’hora de fomentar aquesta islamofòbia. Alhora ha assenyalat l’augment dels assassinats masclistes i d’agressions LGTBI-fòbiques en un moment en què VOX vol limitar els drets de les dones i les persones LGTBI. També ha criticat que, a la societat actual, existeixen diferents mostres de racisme, com ara la recent onada d’atacs a centres que alberguen MENAs (menors estrangers no acompanyats) i la impunitat dels atacants (no li consta que hi hagi hagut cap detenció).

Al carrer pels nostres drets fonamentals

Estem vivint una veritable regressió de molts drets assolits en llargues i costoses lluites d’anys i anys, i això no ens ho podem permetre. Els drets, que sempre han estat conquerits, cal defensar-los cada dia, i el més adient és que una societat amb drets cal construir-la de baix a dalt, per la seva implicació i garantia de continuïtat. Els drets socials, els drets nacionals i tots els drets són importants, però no és poden contraposar. El què està clar és que sense els drets fonamentals no hi ha cap base per poder caminar i avançar en cap dels drets dels que encara ens queda molt camí per recórrer.  

maribelanoia@gmail.com