ELS ROSTRES DE LA POBRESA

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip.

Potser la pobresa no té cognoms, és pobresa i punt, com va dir la actual Directora de Càritas - Anoia, Montserrat Roca i Tort, en una entrevista publicada a l’Anoia Diari l’1 d’octubre passat. Potser ella també ens podria parlar dels diferents rostres que té la pobresa avui, una realitat quotidiana que ens colpeja la consciència i que no fa sinó que incrementar el nostre enuig per la situació tan injusta que patim i que no ha de tenir altre efecte que reforçar, si cal amb més convicció, el nostre compromís per eradicar aquesta situació tan humiliant per les persones que la pateixen.

 Pobresa cronificada

Aquests dies s’ha celebrat a La Farga de l’Hospitalet el III Congrés de Serveis Socials Bàsics, des d’un acompanyament professional i per una transformació col·lectiva. Coincideix que aquest dimarts 16 va ser el Dia Mundial de l’alimentació, i dimecres 17 el Dia Internacional per l’eradicació de la pobresa. Per aquest motiu, en aquest marc, el col·lectiu “Pobresa Zero – Justícia Global”, que agrupa més de 3200 organitzacions de l’àmbit de l’acció social, la cooperació, la pau i els drets humans a Catalunya, ha fet públic un Manifest en el que denúncia: “Drets vulnerats, pobresa cronificada i desigualtats en augment”.

Greus retrocessos

“Hi ha realitats que no tenen espera. Les persones han de poder cobrir les seves necessitats bàsiques arreu i en tot moment, però més enllà d’aquests mínims cal treballar de manera permanent per construir un ordre social just i equitatiu que garanteixi el compliment universal dels drets humans”. “La paràlisi política i institucional que hem viscut darrerament és injustificable i no es pot allargar més, i tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, hem patit greus retrocessos en el terreny social que, malgrat la suposada recuperació econòmica, no s’han revertit”.

Prioritats desdibuixades

Amb tot, després d’un llarg període de letargia, els discursos tornen a posar sobre la taula les qüestions socials i els pilars de l’Estat de Benestar que haurien d’assegurar una vida digna a tothom: salut, educació, serveis socials, habitatge i subministraments bàsics, ingressos mínims, equitat de gènere, treball, acollida i integració... No obstant, si bé la cohesió i la inversió social apareixen com una prioritat sobre el paper, a la pràctica queden totalment desdibuixades.

La Renda Garantida i el Salari Mínim

L’únic gran avenç assolit darrerament en matèria social, la Renda Garantida de Ciutadania, està molt lluny encara de satisfer les expectatives que va despertar, i les deficiències en la seva aplicació han limitat de forma notable el seu abast. Per altra banda, per combatre la pobresa de molts treballadors i treballadores que no arriben a final de mes, els nous Pressupostos de l’Estat contemplen la pujada del salari mínim a 900 euros. Potser encara és insuficient, tot i que alguns polítics –dels que tenen les espatlles ben cobertes- s’atreveixen a dir que recorreran aquesta mesura perquè la troben inassumible, però no troben pas inassumible totes aquelles despeses milionàries que no reverteixen directament a la gent.

  

Maleïda hemeroteca

Concretament, Albert Ribera de Ciudadanos proposava, en el seu programa electoral del 2008, que el salari mínim hauria de ser de 1032,70 euros, i d’això fa deu anys. Qualsevol diria que l’economia no s’incentiva amb un millor poder adquisitiu... Clar que parlem d’una economia de consum, quan l’economia que impera és l’altra economia en majúscules, la del capitalisme financer que sols vol obtenir guanys per alimentar els grans negocis del món: les guerres, les drogues i la tracta d’éssers humans. Les persones?, no compten, sols són un obstacle a treure del mig si cal (el darrer episodi: el Yemen)...

Un sistema insostenible

Tal i com diu el Manifest de Pobresa Zero – Justícia Global: “L’especulació amb bens de primera necessitat és un exemple paradigmàtic d’un sistema malalt i insostenible que ens condemna a patir pobresa, desigualtats i injustícies a diferents escales i nivells, i que contribueix a cronificar la pobresa malgrat la millora dels indicadors macroeconòmics. L’augment de les desigualtats al món, tant dins dels països com entre ells, evidencia la necessitat d’un canvi radical per combatre els diferents rostres de la pobresa alimentària, des de la fam extrema que pateixen els països més empobrits fins a la fam oculta que amaguen les societats més desenvolupades i que es manifesta, de manera molt particular, en la malnutrició infantil”.

Justícia Social, no assistencialisme

I conclou: “Per garantir la dignitat de les persones cal que les respostes es fonamentin en la justícia social i no en l’assistencialisme”.

maribelanoia@gmail.com