CIUTADANA DEMPEUS.
Vivim uns temps convulsos en els que la magnitud
dels esdeveniments fa que restem astorats per la seva incredulitat, i que ens
agafin per sorpresa els disbarats que es diuen així com la capacitat de
tergiversar el sentit dels delictes qualificats en el codi penal per a casos
que no tenen res a veure amb aquells i aquelles a qui se’ls hi imputa.
Apareix el
populisme
Fa uns anys, sota una mena de marca blanca,
apareixien nous agents en la vida política que es van entestar en afirmar que
la nostra societat estava dividida per raons de llengua, que el castellà estava
discriminat a les escoles proferint altres improperis. La mateixa gent no va
denunciar mai, amb la mateixa contundència, el risc de divisió social –per exclusió-
que s’esdevindria per mor de les dramàtiques situacions de vida a causa de les polítiques
de retallades i serveis, pròpies del salvatge liberalisme econòmic que impera
arreu.
Risc de
feixisme
Ja ho sabem, una situació de crisi és brou de
cultiu pel populisme (el mateix Hitler va guanyar en unes eleccions, no ho
oblidem). I, en aquest sentit, no es estrany la proliferació de grups de caire
neofeixista que busquen brega per trencar la convivència pacífica de la nostra
societat.
El català com
a llengua vehicular
Catalunya, ho hem dit sempre, és terra de pas i
d’ acollida. La realitat social que vivim és ben rica per la diversitat de
llengües i cultures que hi convivim. La immersió del català a les escoles, amb
el català com a llengua vehicular i la normalització lingüista que s’ha donat a
la resta de la societat, fa que moltes de les persones nouvingudes, i no sols
les generacions que ja han nascut aquí, es sentin plenament d’aquí, entenguin,
respectin, acceptin i facin seva també, la terra que els acull.
Tractar
diferent al “diferent”
Potser ens hauríem de preguntar si la nostra
actitud està a l’alçada de tornar-nos-hi en la mateixa reciprocitat. Fins quan
els considerarem nouvinguts?, perquè els tractem encara com a diferents?.
Recordem que la por al diferent és la gran arma amb què compta el feixisme, i
si li volem fer-hi front ho podem fer també des d’una actitud propera, molt
senzilla, del dia a dia, doncs potser no hem d’anar a buscar referents
llunyans, sovint contaminats d’estereotips que ens han volgut induir.
Una relació
quotidiana
Qui més qui menys coneixem veïns o veïnes, de la
nova migració, que han hagut de marxar dels seus països pel dret a llaurar-se
un futur millor per ells mateixos i també pels seus fills. Potser hi coincidim
a la porta de les escoles, als parcs, al consultori mèdic, als hospitals o al mercat,
no obstant no hem arribat més enllà en la nostra relació veïnal.
Convidades d’activitats ciutadanes
Aquest va ser el motiu fundacional del col·lectiu
Compartim Ciutadania que aquest
dissabte va participar a la Tercera
Jornada de les Plantes Oblidades. La seva activitat va consistir en mostrar
com es cuina al Marroc la malva (allà
en diuen ibkoula). La malva és una
planta que aquí no es considera comestible i no es troba ni als supermercats ni
a les tendes de verdures. D’haver-n’hi n’hi ha, però en estat salvatge, sense
garanties per al seu consum.
Herbes
oblidades aquí però no allà
La Farah i la Hanan varen aconduir la presentació
d’una demostració gastronòmica de com es cuina. Les havien portat ja cuites,
bullides al vapor i -a la vista de tothom- la Hanan les va preparar mentre la
Farah ho anava explicant. A més ens va explicar que la malva, a banda de l’ús
culinari, té algunes propietats més, com ara que el seu oli es fa servir per la
cura de la pell i els cabells.
Un tast de
cuina del Marroc
Un cop acabat el plat, amb tots els seus
condiments, ens varen oferir un tast que varem provar la assistència a l’acte,
una assistència que –per cert- era ben nombrosa. Amb aquest motiu es va produir
un ric i sà intercanvi entre totes les persones participants. Hi havia qui
s’apuntaven la recepta, qui preguntava detalls a les dones del col·lectiu Compartim Ciutadania que hi eren
present. La conversa era fluida i la llengua no era cap obstacle per
comunicar-se. L’acceptació recíproca i la convivència trencaven molts
estereotips dels que promouen qui ens volen dividir. Potser no és tan difícil
posar de la nostra part...
Felicitem-nos
recíprocament
En Marc, portaveu del col·lectiu Eixarcolant , qui ha organitzat la
jornada, ens ha fet arribar la seva impressió: “tothom va quedar entusiasmat
amb la vostra activitat, de debò ho dic. Va ser genial!. Ho vareu explicar
súper bé, us ho vareu preparar moltíssim i va quedar súper bo. Felicitats”.
Potser les felicitats han de ser recíproques,
perquè si no obrim les portes de les activitats de la nostra ciutat a les
persones que encara diem nouvingudes però que, pel temps d’estada que ja porten
aquí, ja no ho són, no podrem parlar mai d’integració, ni en positiu ni en
negatiu.
Aquesta experiència va ser una mostra del què
pretenem amb Compartim Ciutadania, de
com podem conèixer-nos, intercanviar opinions i – sobretot- compartir la
mateixa vida a peu pla de la ciutat on vivim.
