Ciutadana Dempeus Maribel Nogué i Felip
Molt s’ha parlat aquests dies de
la bretxa salarial que hi ha entre els homes i les dones per dur a terme el
mateix treball, o dit d’una altra manera, per dedicar les mateixes hores de
treball en una mateixa jornada, perquè més enllà de la discriminació salarial
pura i dura hi ha la reserva a les dones d’aquelles feines pitjor pagades
precisament perquè les duen a terme –majoritàriament- les dones.
L’ombra patriarcal del
capitalisme és tan allargada que, des d’aquesta construcció social on les dones
duem a terme tota la feina de reproducció de la vida, tot adduint la pròpia
humanitat i lliurament que se’ns atribueix, fem aquests treballs de forma
gratuïta -sinó de grat per força- sense que es tingui la consideració social ni
tan sols d’un treball.
El dia té 24 hores, però les
dones que, assumint la condició igualitària de subjectes i no d’objectes, amb consciència i plens drets ciutadania, ens
hem compromès i treballat –a l’igual que els companys- amb organitzacions
socials i polítiques, sovint ens hem trobat que l’ancestral estructura
patriarcal també es reprodueix en el sí d’aquestes organitzacions.
El temps és una constant
contrarellotge que portem constantment damunt per arribar a tot arreu de les
múltiples obligacions que ens han manat o, també, que haurem triat.
Ens ha calgut un altre esforç
afegit, el que jo en vaig qualificar al seu dia com a “quarta jornada”, que no
passa per la nostra aportació diferencial de dona des de la perspectiva de
gènere, amb un sostre de vidre –naturalment- sinó per la jornada que hem de dur
constantment a sobre per tal de maldar
també el propi creixement personal en el marc del treball col·lectiu, sense
deixar que la inèrcia o dinàmica prioritària de la majoria ens engoleixi.
Avui hi ha una major consciència
teòrica d’aquest fet diferencial i també de la naturalesa diversa de l’ésser
humà, però que -amb el ritme galopant de prepotència del capitalisme més
liberal- tots els drets socials conquerits estan amenaçats i –com no- en primer
lloc els de les dones. Per això ens cal la vaga, perquè ja n’hi ha prou de ser
el pilar de la societat sense que ni tan sols se’ns doni les gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada