MARIBEL NOGUÉ i FELIP - CIUTADANA DEMPEUS -
Vivim en una societat plural i diversa, qui ho
dubta, però sovint afrontem aquesta realitat des d’ una perspectiva de
superioritat, és a dir, com si la nostra forma de pensar i viure fos la
autèntica, talment com si el fet de “ser d’aquí de tota la vida” ens donés
algun tipus de prebenda, d’autoritat moral per a fer prevaler la nostra raó,
les nostres creences, costums i tradicions des del nostre prisma, considerant
que els que són “diferents” han d’adaptar-se a nosaltres, només faltaria...
Una realitat tossuda
Si no fos
perquè la realitat és tossuda, i que el fet de tenir uns principis humans i
solidaris, que ens permeten empatitzar i creure també en l’altre, tot apostant
per la diversitat cultural com a valor que enriqueix el conjunt de la societat,
diríem que la tendència és tot el contrari, doncs el model de societat que dibuixen
els governs que tenim aquí caminen en la direcció oposada als valors de la
convivència, i sinó parlem-ne.
Canviar la pròpia mirada
És que l’altre
dia vaig posar la pota fins al fons. Una amiga em comentava que, des d’un
servei públic com el que hi treballa, els darrers temps notaven un canvi
d’actitud en relació a les persones usuàries provinents de la immigració i
d’altres cultures, com si estesin més disteses a l’hora de comunicar-se, menys
tenses, com més confiades, i ho atribuïa a la sortida a la llum del col·lectiu
Compartim Ciutadania, pel fet d’haver-nos visibilitzat i apostat per una
normalització ciutadana dels suposats diferents. Tota cofoia els ho vaig
comentar en una de les trobades que tenim amb aquest grup. “No és sols això”,
em va dir la Ikram, “és que també vosaltres heu canviat la vostra mirada...”.
La saviesa de vida del “diferent”
Glups,
“touchée”. Com deia al principi, tenim la tendència de partir d’una certa
actitud de superioritat a l‘hora d’apropar-nos al que anomenem “diferent” ja
des d’una forma pejorativa. Potser obviem que el “diferent” té moltes coses que
aportar-nos, per la seva pròpia saviesa de vida, pels seus propis valors... I
nosaltres, sense pretendre cap “colonització” (i ara!), escoltem prudentment i
acceptem la seva realitat. Fins i tot potser ens interpel·la la situació que
pateixen per mor de la precarietat social que suposa el seu procés migratori
quan aquest ha comportat un començar de nou en ares a un futur que esperen
millor que el comptaven tindrien al seu país d’origen, encara que això els hagi
suposat deixar enrere no sols la terra i els records –potser el més dolorós- el
d’haver deixat allà els essers estimats que no han fet el mateix camí que els
que han vingut han decidit emprendre.
Llegir la mirada de l’altre
Amb tot,
davant la creixent presència de conciutadans i conciutadanes de religió
musulmana, ens entestem a posar per davant la seva confessió religiosa com a
tema de conversa, com si aquesta pràctica fos una barrera que, si bé acceptem
de forma paternalista, condescendent, ens impedeix entrar al seu interior
simplement com a persones, només llegint a través de la seva mirada. Diuen que
la mirada és el mirall de l’ànima, llavors?.
Els ous de la serpent ens alerten
És cert que,
per part dels qui ostenten el poder econòmic, diguem-ne occidental, ja
interessa que existeixi aquesta barrera, alimentant la islamofòbia com a enemic
a batre, gairebé per criminalitzar-los simplement per les seves creences.
Aquesta és una actitud pròpia del feixisme, els ous de la serpent que
ressorgeixen com varen ver els anys trenta del segle XX, amenaçant la pau i la
convivència entre els humans.
Un fòrum contra la islamofòbia
Per això hem
d’enfortir les nostres conviccions per barrar-los el pas, impedir el racisme,
la xenofòbia i la intolerància de conseqüències tan negatives pel conjunt de la
humanitat. Per això són tan necessaris fòrums com el que es va dur a terme
aquest cap de setmana passat a Barcelona per combatre les confusions i els
rumors islamòfobs, on es palesa que la Catalunya actual és un país divers i ric
culturalment, i les persones musulmanes –totes diferents- en formen part, que
una societat integrada no vol pas dir una societat monocromàtica.
Desmuntar tòpics
Que, en
relació al vel o mocador, és inadmissible que es critiqui el vestit d’una dona
musulmana o se la violenti per aquest motiu, de la mateixa manera que és també
inadmissible que s’’imposi a qualsevol dona formes o conductes de vestir. Que,
en relació a l’islam i l’escola, cal seguir treballant perquè el món educatiu
disposi de les polítiques i els recursos necessaris per defensar els drets de
tot l’alumnat així com garantir la igualtat d’oportunitats. Que l’islam no és
terrorisme, així ho afirmen la majoria dels 1.700 milions de persones
musulmanes que hi ha al món: “aquests grups gihadistes
no ens representen” insisteixen en proclamar ben alt. Que la lluita contra el
terrorisme sol servir pe restringir els drets civils, primer els d’un grup
concret, però després els de tothom. O que la violència només es resoldrà quan
s’abordin les causes que la generen i que són diverses (l’enorme desigualtat
social, el colonialisme, les ingerències estrangeres...).
Ingerències del tot forasteres
Efectivament,
les úniques ingerències estrangeres són les del neoliberalisme econòmic que,
com a imperialisme, destrueix sense entranyes països sencers, recursos
medioambientals, cultures i vides senceres, sense respectar ni la del mateix
planeta que ens la regala.
Conèixer totes les veritats
Orientar la
nostra mirada a la veritat de l’altre ens aproparà, segur, i farà possible que
establim les complicitats necessàries
per poder forjar –en pau i convivència- la societat que ens envolta
sobre la que tenim la obligació d’implicar-nos. Si no ho fem nosaltres altres
ho faran, però des d’un altre punt de vista inhumà i excloent, i aquesta no és
ni la meva forma de pensar ni de compromís. Per sort encara som molts més dels
que volen i diuen.
