Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip
Dimarts 7 de juny, en el marc de les activitats que CCOO duu a terme per commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient, al local del Passeig d’Igualada es celebrava un acte de conscienciació de la problemàtica energètica que vivim així com la urgència de promoure energia renovable, tant per la salut del propi planeta com -en conseqüència- pel conjunt de la humanitat que l’habitem. La ponent va ser Palmira García, enginyera tècnica, sindicalista de CCOO i treballadora jubilada d’Endesa. La seva va ser una lliçó magistral per comprendre una mica com funciona el mercat de l’aprovisionament i el subsegüent consum d’energia i com aquest entramat d’interessos condiciona la pròpia economia pel preu que en paguem, tot i que els conceptes de la corresponent factura no es correspon amb el cost real ni de produir-la ni de redistribuir-la ni tan sols de comercialitzar-la.
L’energia un bé de primera necessitat
Va començar amb una
declaració de principis: “l’energia és un be essencial per a la vida i el
desenvolupament d’un país. És un be de primera necessitat com ara l’aigua o la
mateixa alimentació. La legislació europea estableix que és obligació de l’Estat
garantir la seguretat del subministrament a preus assequibles al ciutadà, i sostenible
amb el medi ambient”. Afegint que: “les tarifes de l’energia elèctrica a
Espanya són les 4es més cares de l’Europa dels 27, per sobre de França, Itàlia,
Bèlgica o Suècia... L’increment de la pobresa energètica arriba fins l’11 % de
la població, i el 18 % està en fase de risc.
Els factors que
determinen el preu de la llum
Va explicar que són
diversos el factors que determinen el preu de la llum: el MIX elèctric o
dependència energètica; la privatització del 100 % del sector energètic; el
funcionament del mercat de generació a Espanya com a illa elèctrica; o l’estructura
tarifària establerta amb la llei del sector elèctric (1997). El MIX elèctric és
la agrupació de les diferents tecnologies que s’utilitzen per a la generació
elèctrica. Actualment, a espanya, tenim un parc de generació de potència instal·lada
de 112.285 MW, del que el 56,5 % són renovables.
El 1997 el Partit Popular
va realitzar dues actuacions que varen canviar la política energètica d’Espanya:
la una és l’aprovació de la llei del sector elèctric amb la Liberalització de
tot el sector energètic més enllà de les recomanacions de Brussel·les, amb la
creació del mercat majorista d’electricitat, el “mercat spot” de l’energia. Es
va fer el pagament avançat de l’amortització de totes les centrals de generació.
La separació de les diverses activitats (distribució, generació i comercialització)
i establir la política de subcontractació. Això va suposar la privatització de
tot el sector elèctric i porta a la renúncia dels poders públics de la
capacitat d’intervenció com a agent en el mercat.
El desenvolupament
del mercat majorista “merca spot”
A partir del 1998, la
compravenda d’energia s’articula en el mercat majorista “mercat spot”. El valor
del KW generat en aquest mercat és a cost marginal, no al cost de la seva
producció real. Què és el cost marginal?. Simplement, el KW es paga al preu més
car. L’últim KW que entra marca el preu. Per exemple, les renovables l’ofereixen
a 0 euros, les nuclears a 10 euros, cicles combinats amb gas a 250 euros. Cada
dia sentim a la tele que el gas ha pujat de preu, doncs és el que regula el
preu de les altres energies encara que no tinguin el mateix cost. Així, les
hidràuliques augmenten posteriorment el seu preu amb el servei d’ajust (com ara
podem recordar com -de cop- es buidaven embassaments, o també com ens regulen
els horaris per posar la rentadora a la nit o els caps de setmana?), i
compensar consums en hores de no consum industrial....
L’increment sense
mesura del preu de la llum
I tot aquest batibull repercuteix en el preu que paguem a la factura de la llum. L’estructura tarifària es regula pel preu de l’energia en el “mercat spot” . Així, actualment el preu de les centrals tèrmiques de gas està disparat en un creixement exponencial, i el seu preu es veu incrementat per dos factors: el creixement del preu del gas als mercats internacionals i al creixement de CO2, política del canvi climàtic a Europa, limitació de CO2, especulació de fons; i les tèrmiques de gas marquen preus en el mercat spot per sobre de 250 euros, sis vegades més que fa un any.
El govern té les mans
lligades per les grans empreses
A tot això, les
polítiques del govern no poden interferir en el mercat doncs està tot
privatitzat i no tenen veu ni vot en els Consells d’Administració de les grans
empreses elèctriques (sí antics presidents com a porta giratòria), i s’ha
limitat a reduir provisionalment la part on intervenen els impostos (IVA, Impost
Elèctric), els costos i peatges i l’eliminació del 7 % en la generació per
influir mínimament en el preu del mercat, és
a dir, posant diners de l’erari públic que paguem els mateixos de sempre per
pal·liar els desastres de les grans empreses que se les empesquen com poden per
escapolir-se de pagar uns impostos que regularien les condicions socials sense
paternalismes que no entren a fons del problema.
No és de rebut que
haguem de pagar perquè mantinguin els seus beneficis
Tot plegat és un entramat d’interessos que ha estat possible a partir de la privatització del PP de l’any 1997 i del establiment de un mercat spot a Europa a cost marginal profundament neoliberal, fent possible que els de sempre continuïn fent negocis multimilionaris a costa de la ciutadania responsable, de base i mitjà poder adquisitiu, un laberint on t’hi pots perdre perquè la única sortida és la que et ve donada pels qui controlen el mercat, en aquest cas, el “mercat spot”. Tota aquesta situació no és de rebut, doncs l’energia és un be essencial per a la vida i el desenvolupament d’un país, i és un be de primera necessitat com ara l’aigua o la mateixa alimentació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada