Dades personals

La meva foto
Vaig néixer dona en una societat summament patriarcal. La meva rebel·lia i anhels de llibertat m'ha anat forjant una consciència de classe i de gènere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a compromis. Escrivint he trobat una manera de dir allò que porto dintre i que en els marcs de relació habitual m'era impossible de comunicar amb un mínim de tenir la certesa de ser recepcionada. Quina sort haver-ho pogut conrear!

dimecres, 26 de gener del 2022

UN ALTRE COP, NO A LA GUERRA

Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip -  

L’editorial de tots els noticiaris tornen a obrir amb amenaces de guerra, aquesta vegada a Ucraïna. Es torna a justificar l’enfrontament armat per resoldre uns conflictes que, per endavant, sabem que sols amaguen els interessos de les grans potències, cobrant-se víctimes innocents, tant per part dels “soldats - herois” sacrificats en nom del “servei a la pàtria” com -segur- la munió de  víctimes civils i destrucció de vida que deixen al seu pas.

Una zona estratègica per les potències mundials

Ressonen ja, de nou, els tambors de guerra que volen que -com a país membre de la OTAN- ens hi impliquem. Aquesta vegada és a Ucraïna, un lloc estratègic que aboca al Mar Azov i el Mar Negre, fronterer amb l’actual imperi rus del tot poderós Putin i les seves aspiracions de fer-se amb una sortida al mar per aquest espai estratègic de confrontació bèl·lica a nivell mundial. Podríem parlar dels suposats motius que expliquen la tensió generada entre les potències mundials, una tensió que ja es va escalant des de fa mesos, per l’increment -sense precedents- de l’ofensiva russa i  pel recolzament militar de diferents països occidentals al govern d’Ucraïna. El desplegament de tropes a ambdós indrets de la seva frontera amenaça en derivar en un conflicte armat.

Un procés similar al de Iugoslàvia

En aquest context sembla ser que Ucraïna podria integrar-se a la OTAN i això suposaria una ruptura dels compromisos de la mateixa aliança atlàntica. L’enfrontament dels EEUU i Rússia ens pot remetre als temps de la guerra freda i, en aquesta possibilitat, la Unió Europea s’hi podria veure arrossegada. De fet, l’estat espanyol ja ha enviat tropes al Mar Negre i a Bulgària. La guerra freda i la OTAN són etapes ja superades. En aquests moments on el món sencer continua afrontant la pandèmia i els seus efectes per la salut de la població, i que l’emergència climàtica que no para d’enviar-nos senyals, són poc propicis a que ens embarquem en recrear aquesta aventura, simplement perquè hi perdria tothom.

La guerra pels recursos energètics

Sabem de les dificultats als mercats mundials de l’energia, o potser aquesta és la seva justificació?. No oblidem que el control dels recursos energètics de l’Orient Mitjà ha inspirat totes les guerres dels darrers anys i que el gas arriba a Ucraïna, des de Rússia i Bielorússia, on hi ha nombrosos gasoductes, suposant una gran reserva de gas. Aquest no deixa de ser un conflicte derivat de la crisi econòmica i social que vivim, per la necessitat també de controlar, a nivell mundial i per part de determinades superpotències, uns recursos cada vegada més escassos. En aquest sentit cal denunciar el paper subaltern i subordinació de la Unió Europea als interessos dels EEUU, disposant de la OTAN únicament com a instrument de guerra. No té sentit que ara s’estengui cap a Ucraïna i Geòrgia únicament pels interessos dels EEUU. És més necessari que mai facilitar la transició energètica vers les energies renovables, tant pel nostre futur com a espècie com també pel mateix planeta, rebutjant el seu ús geopolític.

Una vegada més: NO A LA GUERRA

Haurem de treure la pols a les mobilitzacions del NO A LA GUERRA perquè les causes de la gent de pau, que són la majoria, no han canviat pas tant. La autosuficiència energètica, les energies netes i renovables han de prendre el camí contra les guerres i a favor de la pau i la justícia, una pau i una justícia que sols s’ha d’assolir per la via de la distensió, la desescalada, la dissuasió i el diàleg per una negociació.

La Pau no sols és l’objectiu, és el camí

“No hi ha camí per la pau, la pau és el camí”, sentenciava Mahatma Gandhi en una de les frases més recordades dels seus valors de la no violència. La pandèmia ens ha mostrat quan perillós és jugar amb la natura explotant els seus recursos per un creixement desaforat de l’economia. Tot creixement ha de ser sostenible, i els paràmetres de confrontació bèl·lica per controlar aquests recursos per continuar fent-ne negoci els qui cada vegada són més rics en detriment dels que cada dia són més pobres és un sense sentit.

Aixequem de nou la nostra veu

Recuperem els vells arguments que ens van fer aixecar aquell crit massiu de “no a la guerra” perquè potser ens tornarà a fer falta. La pau és l’únic valor per afrontar la vida del mateix planeta i de la civilització humana que l’habitem. Continuar en l’espoli de la natura, la destrucció de vida i alimentant el negoci de les guerres no farà sinó posar en perill la pervivència de la mateixa espècia humana. Per això, avui i sempre: NO A LA GUERRA.

maribelanoia@gmail.com

 

 

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada