Dades personals

La meva foto
Vaig néixer dona en una societat summament patriarcal. La meva rebel·lia i anhels de llibertat m'ha anat forjant una consciència de classe i de gènere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a compromis. Escrivint he trobat una manera de dir allò que porto dintre i que en els marcs de relació habitual m'era impossible de comunicar amb un mínim de tenir la certesa de ser recepcionada. Quina sort haver-ho pogut conrear!

dimecres, 20 d’octubre del 2021

FRONTERES DE PAPER... I ALTRES MURS

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

En el marc dels actes programats amb motiu de l’Octubre Solidari, Càritas Arxiprestal Anoia- Segarra ens va convidar a conèixer un document elaborat per Míriam Feu Puig, del grup d’anàlisi social de Càritas Catalunya, titulat “Fronteres de paper”, unes fronteres que son tan difícils de superar com els murs, les tanques i els filats.

Estrangers, sense papers, per llei

A l’Espai Cívic Centre, amb la sala gran sense cadires buides, Montserrat Roca ens presentava la ponent Míriam Feu Puig i el seu estudi: “Fronteres de paper, la irregularitat administrativa i la invisibilització de les persones”. Míriam Feu va anar explicant la realitat que suposa tenir els papers en regla, cosa que és molt corrent donades les dificultats que presenta la Llei d’estrangeria. Va comentar les dificultats que es troben en alguns indrets per assolir el padró municipal, veritable porta d’entrada de qualsevol tràmit posterior, de com es dona la circumstància d’haver-se d’empadronar estant rellogats en una habitació d’un habitatge de lloguer o les pegues que posen molta gent per facilitar aquest empadronament, sense la possibilitat de poder donar una adreça de domicili pròpia.

El risc de caure a mans de les màfies

Especialment colpidor va ser el testimoni de la Mariam, des del públic, que afegia que n’hi ha que abusen de la necessitat d’estar empadronat i posen preu a facilitar el seu domicili com a requisit legal. En aquest sentit va denunciar que les dificultats d’assolir papers obren pas a l’existència d’autèntiques màfies que fan el seu negoci abusant de la gent que ho necessita com a element fonamental. Sense documentació (NIE) no es pot signar cap contracte de lloguer, ni tramitar cap ajut, ni trobar feina, ni tampoc poder votar...

Treballar, una situació més que precària

Explicava la Mariam la seva experiència vuit anys sense poder tenir NIE i que havia de treballar tota una nit, tenint cura d’una persona malalta, a 1,5 euros l’hora... És que per tenir NIE, a banda d’altra documentació, et demanen un contracte de 12 mesos a 40 hores setmanals, cosa bastant difícil perquè, en ser nouvinguts, no tenen la xarxa social que els permet coneixences per vehicular la seva demanda.

La barrera social del racisme i l’aporofòbia

Cal dir, però, que també existeix un rebuig a l’hora d’inserir-se a la societat perquè, a banda de les fronteres de paper per assolir una documentació hi ha també la barrera social que troben en determinades persones de la societat d’acollida. Per exemple, si busques un pis de lloguer perquè et vols casar o portar la teva esposa del país d’origen, i t’interesses per un pis, en telefonar a les finques et demanen el nom i si aquest és  -per exemple- Manolo o Carla, t’informen de les condicions (preu, fiança i demés) i et concerten cita per parlar-ne i anar-lo a veure, segons el teu nom o com vagis vestit/da, tens la sorpresa que et diuen que ja està llogat. Però si tornes a trucar per telèfon donant un altre nom i t’interesses pel mateix pis, et diuen que continua estant disponible...

No poder renovar els papers

Míriam Feu va parlar també de la irregularitat sobrevinguda, és a dir, aquella que s’esdevé quan et caduca el NIE que vas aconseguir amb tant d’esforç perquè, per exemple, es perd la feina i ja no es té cap prestació o subsidi d’atur, per exemple. Amb la irregularitat dels titulars d’aquestes autoritzacions perdien també regularitat tots els membres de la família que depenguin d’aquesta persona, com ara els fills menors d’edat.

Sensació de fracàs que desmoralitza

La part més terrible d’aquesta situació, en termes emocionals però també socials, és que la irregularitat sobrevinguda comporta la fi dels projectes i planificació que la persona havia pogut començar a desenvolupar, tot generant una sensació de fracàs personal que desmoralitza i perjudica la inclusió a la societat. Frases com ara “perdre els papers és molt dur”, “et cau el món a sobre”, “la tempesta la tens al cap”, el que més em preocupa en aquests moments és la renovació de la targeta”...


Cal obrir el cor i no girar l’esquena

Poc ens pensem tot el sofriment que pateixen, en aquest sentit, les persones que han decidit obrir-se camí en aquesta societat d’acollida, perquè -massa sovint- lluny d’obrir-los les portes també del cor- el que es troben és amb una societat que els dona l’esquena i els deixa una mica a la seva sort. Després parlem de que s’han d’integrar. Com?, es pregunten molts d’ells i elles, si han après català, si he fet tots els cursos que m’han ofert i el meu comportament és discret...

Estereotips, etiquetes,  tòpics que fan mal

És cert que vivim en una societat on hi ha minories violentes i amb comportaments inadequats, però no és just que posem etiquetes a la gent per raons del seu origen o cultura diferent. L’existència d’actituds incíviques no és exclusiu de cap sector en concret, sinó que existeix -dissortadament- en tots els sectors de la societat, possiblement per raons de marginació social, però no per l’origen de la seva gent.

Cal acompanyament per bastir una sana convivència

Es va parlar, com no, de les nefastes conseqüències de la llei d’estrangeria i la lentitud i dificultats que suposa tenir el papers en regla per aquelles persones que han decidit venir a viure entre nosaltres. De la mateixa manera que hem d’exigir que les lleis tinguin en compte els drets de les persones, el que no podem deixar de banda -mentrestant- és el nostre compromís i la nostra actitud d’acompanyament, tot forjant una societat que es basi en la convivència, el suport i reconeixement mutu, i no en una divisió social en funció del tipus de document d ‘identitat que tinguis, encara que no en tinguis cap.

maribelanoia@gmail.com

2 comentaris:

  1. Si todo el dinero que dedica el Estado y Europa a fortalecer franteras, externalizarlas e impedir rutas seguras lo dedicase a que las administraciones facilitaran la inclusión, el conocimiento de sus derechos y deberes y el acceso a los servicios básicos, a todas las personas que llegan a Europa, no estaríamos recogiendo muertos en las playas.

    Gracias por tus opiniones Maribel.

    ResponElimina