Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip.
Per jugar hi ha regles a complir
Així hauria de ser per aquelles
formacions polítiques que decideixen entrar a les institucions i el seu govern
fent servir les regles democràtiques que ens hem dotat, i cal desemmascarar què
i qui s’amaga darrera determinats jugadors que no sols fan trampa sinó que
estafen la societat que els ha permès “jugar” a la democràcia i presentar-se a
les eleccions.
Ja fa temps que, la deriva
antidemocràtica d’un PP que havia estat una dreta constitucional i, després
d’una deriva de corrupció estructural, ha permès que ressorgeixin desenfrenats
els vells fantasmes del franquisme -que romanien callats- i s’ancorés la
ultradreta que sempre ha blasmat de la democràcia i de la transició de 1978. En
aquest sentit no és d’estranyar la designació del Coronel Diego Pérez de los
Cobos, com a coordinador policial dels fets de l’1 d’octubre de 2017 a
Catalunya, un personatge conegut vinculat als fets colpistes del 23-F de 1981
pel seu suport al Coronel Tejero en la seva temptativa de Cop d’Estat.
L’economia liberal per sobre els valors
En defensa de la vida mateixa
Sembla mentida, després de les eleccions andaluses, amb la aparició de
VOX a un parlament democràtic i, d’ acord amb la correlació de forces polítiques
per poder formar govern, aquesta formació ultradretana s’ha erigit en clau per
tal que conformar un govern del PP i Ciutadans, amb unes demandes que no tenen
res a veure amb els drets democràtics que regeixen a partir de la Constitució
de 1978.
Si hom accepta les regles del joc
les ha de respectar, com quan hem fet una partida de parxís amb la família
aquests dies: se surt de casa amb el cinc posat o s’ha de sortir per dau, se’n
compten set o dotze quan surt el sis i ja no tens cap fitxa a casa, vint en
ocupar una casella ocupada per altra i que envies a casa (no m’ agrada parlar de
matar, en castellà en diuen “comer”),
o deu si una fitxa arriba a destinació. Les normes estan fixades i si algú se
les salta és un trampós.
“Jugar” a democràcia
“Jugar” a democràcia
Un PP a la deriva
Potser ens podríem preguntar si
realment va ser una temptativa, perquè la veritat, les legítimes aspiracions de
progrés que albiràvem la generació antifranquista que va fer possible la
modèlica transició a la democràcia, ha anat perdent llençols pel camí per la
imposició de les modes del liberalisme econòmic, que ha anat desmantellant
serveis públics i llocs de treball de grans empreses, per atomitzar el mercat
de treball fins la precarietat d’avui dia i deteriorar –a consciència- la
qualitat de les prestacions socials serveis públics assolits amb molt d’esforç
i lluites dels obrers i de les persones demòcrates de convicció.
S’han tret la mascareta
A la fi, els ultradretans de VOX
s’han tret la careta i han mostrat el seu veritable rostre. Es tracta d’un veritable
cop d’estat antidemocràtic. No han entrat els tancs al Congrés dels Diputats
però sí els seus objectius, que s’han colat a través de les urnes. El seu és un
discurs xenòfob (rebuig a l’estranger), racista (rebuig a les altres ètnies que
la pròpia), el seu –no obstant- és més aviat d’aporofòbia (rebuig als pobres).
Però promou sobretot la homofòbia (el rebuig a les dones en un rol diferent que
no sigui el de reproducció de l’espècie humana al servei de l’home i als homes
que no són heterosexuals “com cal”).
Una croada contra el feminisme
Els drets de les dones tornarien
a les catacumbes, derogarien les mesures que protegeixen les lleis d’eradicació
de la violència de gènere i es protegiria la violència domèstica, als homes
també (pobres discriminats...). Com si les dones que any rere any, i dia a dia,
perden la seva vida a mans de cràpules pel simple fet de ser dones.
La supremacia dels elegits
Les feministes i els immigrants
són els seus enemics, diuen, i han mostrat la seva destral de guerra. Però
totes les dones i els homes de bé que defensem no ja els valors democràtics
sinó els mateixos drets humans ens hem alçat i ens trobaran dempeus per impedir
aquesta barbàrie.
Ni un pas enrere en relació als
drets de les dones, a la solidaritat necessària per aquelles persones que fugen
de la fam o l’horror, una manca de futur i la destrucció dels seus països
d’origen per mor d’unes guerres promogudes pel poder econòmic d’occident. No a
les guerres i no a l’espoli de recursos naturals del planeta per la usura
capitalista. Sí a la vida: els infants, els joves, els homes i dones, les
persones grans i els animals, tothom ha de poder viure en aquest planeta, per
això cal poder viure en pau i amb un desenvolupament sostenible.
Nota: Després de redactar aquest article han sortit a la llum les
condicions que imposa VOX per recolzar la investidura del President del PP per
a la Junta Andalusia. Potser encara m’he quedat curta, però com deia el títol
escollit, el missatge subliminal era del tot nociu. Ara ja sense ni subtileses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada