Ciutadana Dempeus.
Un dels temes que aborda la ONU aquest 2018 és la d’un Pacte Mundial
per una Migració Segura, Regular i Ordenada. Això es va decidir en una reunió a
Puerto Vallarta (Mèxic) a primers de desembre de l’any passat, una reunió on
els EUA no hi eren perquè havien dit adéu al Pacte Mundial de la ONU sobre
Migracions i Refugiats al que es volia arribar.
Algunes xifres
S’estima que hi ha hagut uns 244
milions d’immigrants entre el 2000 i el 2015. Actualment hi ha 20 milions de
refugiats en països diferents als seus, i unes altres 40 milions de persones
han estat desplaçades internament fugint de la violència, dels quals -segons
dades de la UNICEF- 60 milions són menors d’edat.
Fugir de la guerra i els seus efectes
L’amiga i escriptora Nazanin
Armanian de nou posa llum a la desinformació, o bé informació intoxicada, que
ens arriba: “És fals que els immigrants vinguin a Europa per raons econòmiques.
Més del 80 % fugen de guerres. Els seus parents han estat assassinats i les
seves llars destruïdes. Els prop de 56 milions de persones que -des de 1991
fins avui- han hagut d’abandonar la seva llar al Pròxim Orient i a l’Àfrica ho
han fet per les guerres de conquesta encapçalades pels EUA. Ells no han triat
cap guerra ni tenen cap control sobre la seva situació: depenen de qui els porten
cap aquí i de les terres que els acullen. La mateixa procedència de les 630
persones que varen pujar a l’Aquàrius ens mostra el nexe directe que hi ha
entre la actual migració amb el nou saqueig militaritzat de la OTAN a tot Àfrica.
Fabriquem i exportem armament
És cert que, amb els nostres
impostos que –segur- no amb el consentiment de la gent de pau, al nostre país
es fabrica armament que va destinat a països que fomenten les guerres. Sols cal
recordar la visita de Felip VI a Barcelona després dels atemptats del mes
d’agost a les Rambles i a Cambrils. Va ser rebut amb rètols denunciant la seva
implicació amb la venda d’armament a països que promouen les guerres com ara
Aràbia Saudí. Tanmateix, cridàvem a Mariano Rajoy que érem partidaris de la pau
i no de vendre armes (assenyalant el Ministre de defensa Pedro Morenés i la
seva vinculació a les empreses que fabriquen armament). No hem d’oblidar tampoc
que Catalunya exporta prop d’un 25 % del total d’armament que ven l’Estat
Espanyol.
La ciutadania, gent de pau que vol acollir
A Catalunya, com a d’altres
llocs, fa un parell d’anys milers de persones sortíem al carrer al crit de
Volem Acollir. La majoria de la ciutadania som gent de pau i formem part –amb
orgull- d’aquest país de pas que sempre s’ha caracteritzat per la seva
capacitat d’acollir. Malgrat els darrers intents de voler-nos dividir, de voler
trencar una convivència més que secular, la majoria de les persones que formem
la Catalunya real hem manifestat reiteradament la nostra voluntat d’estendre el
braç i aprofundir en la peculiar riquesa que suposa acceptar la diversitat com
un valor. Ara bé, sovint ens preguntem: què podem fer?, que han de fer els
nostres governants?, què podem fer nosaltres? Qui ho podem fer?, què, quan i
com?.
Està clar que calen polítiques i
acords al més alt nivell, com ara el Pacte Mundial per una Migració Segura,
Regular i Ordenada que s’està maldant a nivell de les Nacions Unides, a les que
els Estats membres haurien d’escoltar i fer complir les seves recomanacions.
Aquestes serien unes mesures per pal·liar la situació generada per aquests èxodes
massius, denunciant l’abús i explotació de tot tipus, trepitjant els drets
humans més elementals amb l’escàndol recent de la política de Trump de separar
els fills dels seus progenitors donant-los un tractament de presoners, pitjor
encara, de confinats en camps de concentració... I només són infants...
Un èxode que destrueix les famílies
A la Mediterrània, cap país
separa els fills dels seus pares literalment, d’acord, però no siguem
hipòcrites: amb aquestes polítiques de tancar fronteres, enterrem al mar milers
de vides, separant els pares dels seus fills entre vius i morts, entre
supervivents i desapareguts... a mercè de les màfies de la tracta humana...
Obrim fronteres, volem acollir
Mentrestant, sense deixar de
denunciar la inhumana situació de les guerres i la violència que generen, la
desesperació de la població civil que fuig esperitada de l’horror, que es
llença al mar esperant que algú els reculli a l’altra cantó de la riba, hem
d’exigir als governs que obrin les zones portuàries i habilitin espais dignes
d’acolliment, de protecció i de reparació dels traumes que arrosseguen. És una
obligació moral dels països que, encara que no hagin tingut el consentiment de
la majoria, són responsables de les seves guerres. Hi estem obligats per
responsabilitat i per consciència, perquè les guerres són cosa dels poderosos,
però els morts només els posem la població civil.
Obrir també els nostres cors
Cadascun de nosaltres hem d’estar
disposats a obrir els nostres cors, les portes de les nostres ciutats, dels
espais comunitaris que podem oferir i -si convé- hauríem d’estar disposats
també en obrir les portes de casa nostra. Acollir, Protegir, promoure i
integrar són propostes que es fan cara al Pacte que s’està treballant a nivell
de les Nacions Unides. Potser també podríem aplicar aquestes premisses a prop
mateix de cadascun de nosaltres. Potser...
Gràcies per la teva constància en una tasca tan humana.
ResponElimina