PIERA HA OMPLERT ELS SEUS CARRERS CONTRA L'ODI

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Tal i com es demanava a la convocatòria, centenars de persones varen omplir divendres passat els carrers de Piera per palesar el rebuig al greu atac d’haver cremat la mesquita, que la comunitat musulmana havia construït des del voluntariat. Un acte inacceptable que no pot quedar en silenci.

Concentració a Gall Mullat

Mica en mica s’anaven concentrant al Parc del Gall Mullat nombroses persones de totes les edats i condició que ultimaven els seus cartells i pancartes, preparades amb compromís.

Les proclames

Arrencava la manifestació pels carrers de Piera fins arribar on hi ha la mesquita cremada. Durant la marxa es sentien diverses proclames com ara: Mesquita sí, odi no; no va ser un incendi, va ser un crim d’odi; ens varen cremar la mesquita però no la dignitat; omplim els carrers contra l’odi i la desinformació; fora feixistes dels nostres barris; diversitat és riquesa; som veïns, som diversitat...

La intervenció de Yahya Mokhtari

En arribar a la Mesquita, els manifestants eren rebuts amb una ampolla d’aigua, un gest d’hospitalitat que -després d’una caminada de tarda en ple juliol- s’agraïa.  Tot seguit es varen fer alguns parlaments. En primer lloc, el president de la Comunitat islàmica de Piera Yahya MoKhtari Nifa va llegir un comunicat on agraïen les mostres de suport rebudes, tant per part del teixit social com també l’Institucional, però va afirmar que no s’havien pas trobat sols sinó que es sentien molt acompanyat per les associacions i entitats que conformen la vila de Piera, perquè ells també en formen part. També que aquest fet no els havia fet enrere pel que fa a la seva religió, cultura, fe i esperança, defensant els valors de la convivència des de la pluralitat de confessions religioses o identitats culturals. Són, va dir, camins compartits.

Chaimae Mokhtari (UCFR – Piera)

Per la seva banda Chaimae Mokhtari va llegir el comunitat de la UCFR de Piera (constituïda recentment) en el que denunciava que els problemes que patim com a societat són estructurals i no pas culpa de cap comunitat, que assenyalar els més vulnerables només divideix i empitjora la convivència. Es va referir a la ofensiva mediàtica de divulgació del discurs de l’odi fent present els fets que s’han donat aquests dies a Torre Pacheco (Múrcia).

El testimoni de Sara él Messari

La portaveu de la UCFR de Piera Sara él Messari, després d’afirmar que no deixarem que la por ens guanyi, com a filla de pares immigrants, va voler dedicar unes paraules molt especials a aquelles mares i pares de famílies musulmanes que ja fa quaranta anys varen prendre la decisió de deixar-ho tot enrere per venir a viure a Piera, a la recerca d’un millor futur: “Soc plenament conscient del que suposa créixer i viure entre dues cultures, del pes que suposa sostenir la seva identitat entre dues llengües, dues maneres de viure, dues mirades... Per això, les vostres filles i fills també lluitarem, lluitarem per la convivència, respecte i justícia social, i ho farem aquí, a Piera, perquè també és casa nostra, perquè la nostra identitat no és una amenaça, és una riquesa.

Un minut de silenci molt eloqüent

Com a cloenda es va dur a terme un minut de silenci contra l’odi, la violència, el racisme, feixisme i la intolerància. Va ser un silenci compacte, un moment compartit on el respecte en la diversitat es va fer palès més enllà de les paraules.

maribelanoia@gmail.com

 

 

VOLEN DESTRUIR LA CONVIVÈNCIA PERÒ NO HO ACONSEGUIRAN

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

A la matinada del dissabte va ser cremada la Mesquita de Piera. Un espai que la comunitat islàmica del municipi, formada per persones treballadores i humils han contribuït, amb recursos propis, a la construcció d’aquest espai de pregària i convivència. S’havia construït amb esforç, il·lusió i ganes de conviure i que -just pendent del darrer tràmit administratiu de l’Ajuntament- estava a punt d’inaugurar-se.

Un atac islamòfob

A banda de la reacció immediata de la majoria dels vilatans de Piera i el conjunt de la societat, des de la Unitat contra el Feixisme i el Racisme de Piera afirmen que “això no ha estat un accident. Ha estat un atac contra la llibertat religiosa, un atac al cor d’una comunitat. Ha estat un acte islamòfob, i condemnen, amb tota la contundència, aquest fet criminal”. Manifesten expressar l’absolut suport a les famílies musulmanes, a la comunitat islàmica local i a totes les persones que, dia a dia pateixen les conseqüències del racisme i els discursos d’odi. Estan convençudes que no és un cas aïllat, sinó el resultat directe d’un discurs que normalitza la por i el rebuig i l’odi cap a les persones musulmanes. Cremar una mesquita no és només   destruir un edifici, és intentar trencar la convivència, sembrar por, negar el dret a pregar, a reunir-se, a viure en pau.

El bisbe de girona
 en una pregària interreligiosa

Contundent rebuig del bisbe

Davant dels fets, tant el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat com la Parròquia de Santa Maria de Piera, han emès un comunicat conjunt condemnant l’atac i mostrant la seva “solidaritat i proximitat amb els membres de la comunitat musulmana de la població”. A més, han reiterat el seu “rebuig a qualsevol tipus de violència” i han fet una crida a la convivència i al respecte mutu. En Xavier Gómez, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, al que pertany Piera, ha manifestat el seu contundent rebuig davant els fets tot afirmant que “ens trobem davant d’actes xenòfobs i vandàlics que cal rebutjar com a societat i com a Església, recordant que els principis de la seva doctrina social, entre d’altres, impulsa acollir, promoure, protegir i integrar les persones migrades, remarcant la importància de defensar la llibertat religiosa.

Encaixada de mans i desitjos de pau

I el rector de la Parròquia de Santa Maria de Piera, Carles Muñiz, ha relatat que s'ha traslladat a saludar “els amics de la comunitat musulmana per expressar la solidaritat en nom personal i també en nom de la comunitat cristiana a la vila de Piera”. Muñiz ha destacat que aquesta mesquita és “fruit del treball de les persones d'aquesta comunitat religiosa, persones treballadores, moltes ja amb molts anys de presència aquí a Piera, som amics, som veïns, compartim molts espais aquí a la vila”. El rector ha ressaltat que la trobada amb la comunitat musulmana ha estat plena de “reconeixement, encaixar les mans, desitjar-nos la pau, una abraçada sincera”.

La Comunitat musulmana els fa costat

També les tres principals federacions musulmanes de Catalunya (UCIDCAT, FCCI i FIC), han manifestat que “l’atac ha estat motivat per l’odi i la voluntat de fracturar la convivència”. En el mateix escrit, les tres federacions han aprofitat per agrair les mostres de solidaritat rebudes des del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, la parròquia de Santa Maria de Piera, l’Ajuntament del poble i el conseller de Justícia de la Generalitat.

La germanor entre religions

Per la seva banda, el Grup de Treball Estable de Religions (GTER) també ha mostrat el seu suport, adherint-se al manifest i destacant la importància del diàleg interreligiós a Catalunya: “Esperem que aquests actes no es tornin a repetir. La germanor entre religions a Catalunya ha estat i vol ser un motiu d’orgull, com a exemple per a la nostra societat.”

Més enllà de la llibertat de culte

És que l’atac, que ha causat una profunda commoció entre els veïns de Piera, va més enllà de la llibertat de culte i de religió que conreï cadascú. N’hi ha que no pertanyem a cap organització religiosa però que creiem en els drets humans i estem compromesos contra les injustícies. És un tema fonamentalment de drets de ciutadania.

Els molesta la convivència des del respecte

Potser per això, perquè amb els anys hem anat construint veïnatge de convivència des del respecte i la pau, compatible i viable, els qui atien el discurs de l’odi ho pretenen destruir i volen enfrontar-nos els uns amb els altres, tot i que tots som de base, però volen que els uns estiguin per damunt dels altres, o a l’inrevés, els altres per sota dels uns.

Mobilitzacions contra l’amenaça d’expulsió

Aquesta setmana s’ha convocat una manifestació a Barcelona sota el lema: “Contra el terrorisme racista comunitat antiracista”. És a dir, la unitat i la normalització de la convivència entre diferents ens farà més iguals en drets foragitant la islamofòbia i fent front comú per impedir l’amenaça d’extradició de 8 milions de ciutadans d’aquest país simplement per raons d’origen, associant immigrants amb delinqüents, quan els delinqüents són els qui promouen aquests aldarulls que promouen l’odi.

Intolerància a qui ens vol dividir

 No permetem que es repeteixi la història. Alguna cosa haurem après. Els nostres veïns i veïnes només som persones i famílies que convivim en el dia a dia, potser amb cultures d’origen, gastronòmiques i de vida diferents, però compatibles des del respecte. La única intolerància ha de ser amb qui ens vol dividir i fer com incompatible la nostra convivència, quan la pluralitat i la diversitat és el valor més gran d’una societat com la nostra. Feixisme mai més!

maribelanoioa@gmail.com

LA PEDRERA DE LES NITS CULTURALS

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Berenar davant l'escola (Foto: Enric Martí Videoproduccions)

Com cada primer cap de setmana de juliol, els amics i amigues de Sant Pere Sallavinera  ens conviden a una cita ineludible, les seves Nits Culturals que, en el decurs dels anys, ja han fidelitzat la seva audiència. Aquesta ha estat la 28èna edició i ens ha ofert, com sempre, un programa musical de qualitat. És que ja ho diu al pròleg el músic i historiador Aniol Botines: són una cosa molt diferent d’un festival d’estiu, ho coneixem bé, la plaça, l’ambient, el públic... tot té una màgia que ho fa diferent, que ho fa autèntic...

El baró de Boixadors 

El concert de la nit del divendres va anar a càrrec del Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona i va estar dedicat a Antoni de Boixadors (1672-1745). El mateix Aniol Botines ens explica que, quan varen venir a cantar a les Nits l’any passat, en arribar els va cridar l’atenció trobar-se amb el Castell de Boixadors perquè, en la seva tasca de recerca musical, havien trobat un Miserere d’Antoni de Boixadors que no sabien pas qui era. A partir d’aquí varen fer un treball que els ha portat a elaborar una «biografia musical» resseguint la vida del Baró. Resulta que Sant Pere Sallavinera es troba a la Baronia de Boixadors i el seu baró fou un personatge molt important de la nostra història: fou comte de Savallà i Perelada, va iniciar el seu camí amb el seu pas per l’Escolania de Montserrat fins a esdevenir un alt personatge a la Cort de Viena.

En col·laboració amb l’Associació Joan Manén

La nit del dissabte va anar en la línia de l’acord que les Nits Culturals tenen amb l’Associació Joan Manén, que és una institució de referència dedicada a la recuperació i difusió del patrimoni cultural català. El Tempus Trio, amb Anna Puig a la viola, sota el títol de “recondita armonia” ens oferiren un repertori de Garreta i Montsalvatge. Com cada any, la presentació i comentaris musicals anaren a càrrec del poeta Miquel Desclot.

Esforç i cura per  una qualitat innegable

Aquesta segona nit es va haver de fer al local social Candi Viladrich per amenaça de pluja. Ja la nit anterior, entre 2/4 de 8 i les nou del vespre, havia caigut un bon xàfec a la plaça que va obligar la organització a haver d’eixugar les cadires i l’escenari, un esforç afegit al que ja porten dies duent a terme per l’èxit de les Nits. Malgrat els obstacles, la nit del divendres oferia un aforament de 300 persones, i la del dissabte de 180.

La mainada, una prioritat de fons

Vull fer especial menció a l’aposta feta en el marc de les Nits per tal que els més menuts gaudeixin també de la música a un nivell que puguin comprendre. És una iniciativa que es fa el dissabte a la tarda ja des de les primeres edicions. És un espectacle per viure en família que no consisteix en cap actuació típica de titelles o per l’estil. La prioritat és la música de qualitat, una màxima que és imprescindible.

Bona música amb instruments de joguina

Enguany ha anat a càrrec del grup vinculat a la nostra comarca “2princesesbarbudes”, un grup català de pop minimalista fet amb instruments de joguina com pianets electrònics, guitarra elèctrica de tres cordes, xilòfons, ukuleles, baix petit, xilòfons, acordionets o bateria de joguina, encapçalat pels músics Marc Marcé i Helena Casas, amb cançons de lletra i música pròpies. Hi presentaven el seu cinquè disc: “Som i serem”, deu cançons dedicades als insectes amb el seu estil inconfusible: cançons pop tocades amb instruments petits i de joguina i lletres divertides i divulgatives a parts iguals. Per aquest nou treball, les barbudes han afegit petits instruments electrònics antics per tal d’ampliar sonoritats i apropar-se a nous estils de música.

0

Els insectes, aquestes bestioles

La mainada estava atenta i participava dels envits que se’ls feia des de l’escenari. “Som i serem”, és un conjunt de cançons dedicades als insectes que es troben al camp i que la gent que viu en pobles coneix de sobra. El seu manifest diu que els insectes ja habitaven el món molt abans que nosaltres i, malgrat que ens envoltin, són uns grans desconeguts i els tenim por i ens fan fàstic. Els culpem de la meitat de catàstrofes naturals, però realment sense ells no existiríem. Els insectes tenen habilitats i costums molt interessants que destil·len ecologia, cooperativisme i feminisme. Així, la processionària, els mosquits, les formigues, el rei de les aigües o les vespes,  varen protagonitzar la vetllada amb una música de qualitat, no obstant els instruments de joguina.

Nits culturals 2015

Una pedrera, per garantir el futur de les nits, que ve de lluny

Quan observo la implicació i participació del jovent del poble, i també els més petits, que potser durant els concerts de les nits s’han adormit a la falda de la mare, però que en acabar surten ben engalanats a lliurar els rams de flors als artistes, un moment emotiu ben especial, potser ens indica que l’èxit de les Nits culturals de Sant Pere Sallavinera ja rau en el fet de conrear l’afecció a la música des de ben petits. Els joves que s’impliquen a la organització de les Nits Culturals potser ja van ser els  infants que, en les primeres edicions, havien lliurat ells els rams de flors als artistes. Potser per això, per conrear la continuitat de l'afecció a la música, han format -i continuen formant- la seva pròpia pedrera, la garantia del seu futur.

maribelanoia@gmail.com

 

 

 

 

TORNAR A L'ARMARI: MAI MÉS

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -  

Segons la coneguda antropòloga social Dolors Comas d’Argemir, l’extrema dreta és profundament antifeminista, i ho és perquè el feminisme remou els fonaments de la societat en qüestionar la preeminència dels homes, simplement pel fet de ser-ho,  i denúncia les desigualtats socials. Constitueix una amenaça, tan pels homes que volen mantenir els seus privilegis com per l’ordre social que els fonamenten, però, a més, el feminisme avui té força, ha convençut molta gent i ha conquerit els carrers i les institucions; i justament perquè el feminisme és un moviment transformador i s’ha fet fort, els seus enemics es mobilitzen i es fan sentir. És que el masclisme no ha mort sinó que s’ha mantingut de forma soterrada, latent.

"Las cosas del querer"

Una homofòbia que ve de lluny

Ja en la postguerra i en el decurs del franquisme, la seva homofòbia els feia perseguir qualsevol persona que tingués una conducta d’acord amb els seus sentiments i diversitat d’expressió sexual i -fins no fa tant- han pogut sortir de l’armari on restaven amagats per l’aïllament social que rebien. Avui dia ja està bastant més normalitzat, tot i que algunes persones encara pateixen un cert Bullying i tenen por de manifestar-se tal i com són.

Segons "La sección Femenina"

Sotmeses al sistema patriarcal

Abans, pel que fa al feixisme dels anys vint, les dones van assolir el paper de reproductores de l’espècie: la maternitat era el seu deure patriòtic. Per tant, el seu àmbit d’actuació era l’esfera privada on havien d’exercir d’esposes, mares i transmissores dels valors de la cultura educant als fills en els principis religiosos. Així, es conservava la concepció patriarcal de la família en la qual les dones estaven subordinades primer als pares i després als marits, mantenint un model de relacions jeràrquic. La dona va passar a ser com una propietat adquirida “per contracte” i aquelles dones que no eren casades, quedaven marginades, havien de “vestir sants” o, fins i tot, a l’Alemanya nazi, tenir fills per aportar homes a la pàtria, mitjançant un “programa de reproducció” impulsat per Heinrich Himmler. A l’Espanya franquista la revista de la Sección Femenina, liderada per Pilar Primo de Rivera, ensenyava a les dones a comportar-se, sempre supeditades a l’home, sense drets ni opinions. Les dones, llavors, apareixen com subjectes tutelats permanentment pel ser masculí, i sense identitat pròpia.

El Yunque, una organització secreta

És evident, els avenços que s’han assolit en pro dels drets de les dones i dels col·lectius LGTBI i altres, l’extrema dreta no pot suportar-ho. N’hi ha que tenen el discurs contra els emigrants, però alguns altres tenen com a objectiu prioritari a combatre tots aquests avenços. La Organització Nacional del Yunque és el nom d’una organització secreta paramilitar, ultracatòlica i d’extrema dreta, d’origen mexicà, que es va fundar el 1953. Les seves vinculacions amb Espanya són notòries. L’associació “Hazteoir.org” ha estat vinculada amb aquesta societat secreta d’extrema dreta mexicana. “Abogados Cristianos”, “Organitzación del bien común”, “Instituto de la política familiar” i el “Grup Pro-Vida de Madrid” també hi han estat associats, així com la “Fundació Nacional Francisco Franco” i el “Partit Polític VOX”.

Obliguen a aplicar les seves polítiques fòbiques

El que estem vivint no és sinó una expressió de la presència organitzada d’aquesta extrema dreta que sent que s’ha empoderat per imposar les seves condicions on han assolit influència en alguns governs autonòmics per a dur a terme, per exemple, la supressió de tots els serveis dedicats a combatre la violència de gènere (simplement perquè la neguen), o de fer sospitosos mestres o escoles que imparteixen educació sexual o tolerància en la diversitat d’expressió sexual que comport l’ésser humà per naturalesa simplement perquè és saludable, mentre que reprimir-ho comporta conflicte i traumes i repressions. Quanta hipocresia hi ha entre els qui persegueixen determinades conductes d’expressió sexual si per naturalesa humana, dintre les seves pròpies files, segur també s’hi manifesten. 

L’amor ha de prevaler a l’odi

Ja n’hi ha prou, no és sol un motiu d’orgull, d’afirmació de la pròpia identitat amb llibertat, és -sobretot- denunciar i impedir qui vol mutilar la lliure expressió de la nostra condició sexual i tornar-nos a l’armari de la repressió, el complex, la marginació  i l’exclusió social. MAI MÉS TORNAR A L’ARMARI.

maribelanoia@gmail.com

 

maribelanoia@gmail.com

ACTUAR AMB CONSCIÈNCIA, LA MILLOR RESISTÈNCIA

 

Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Ja sigui perquè aquest any es compliran els 50 anys de la mort del dictador, o perquè cíclicament -en el marc de la recuperació de la memòria històrica amb un notori retard- ja toca, hem començat a entrar en el que va suposar la dictadura franquista i els seus 40 llargs anys de ferotge repressió. L’empresa no és fàcil perquè, tal i com va deixar dit el dictador front la perspectiva d’una transició democràtica, és que tot estava “lligat i ben lligat”.

Les clavegueres de l'Estat

Prou que ho havíem vist i que -darrerament- ho veiem, la virulència dels qui s’han immers en les cloaques de l’estat per impedir tot avanç social  que acabi amb els privilegis dels de sempre, ha esclatat sense límits. La democràcia que tenim sempre ha estat com tutelada per aquests guardians de la pàtria que es creuen que és seva i que -talment com una patent- els pertany.

Sense competències per intervenir en el capital

És com si només ens haguessin deixat jugar amb les competències que ens confereix la constitució, perquè no tenim pas competències ni autoritat per posar el sector econòmic al servei d’allò general. Al contrari, s’ha ajudat a reconvertir les grans empreses per atomitzar el sector productiu, amb petites i mitjanes empreses, mentre que les grans indústries i el sector financer (Bancs, Inversors o assegurances...) s’han fet amb el timó de l’economia tan sols en clau especulatiu: el negoci del diner pel diner. Fins i tot privatitzen els serveis que, per naturalesa, haurien de ser únicament de caràcter públic: educació, salut, sectors estratègics, etc...

Organitzar-se clandestinament

En la lluita antifranquista, els qui vàrem comprometre’ns a favor de les llibertats, vàrem haver d’organitzar-nos en la clandestinitat i aprendre totes aquelles regles de resistència per fer front als obstacles que ens posaven davant i que havíem de superar. Calia establir estratègies de convocatòria de reunió, totalment discretes i mig amagades, per mor de ser descoberts (més de tres persones no es podien reunir). I si queies, en una manifestació o en una batuda, eres detingut i t’obligaven a delatar els teus companys d’organització. En les declaracions sempre hi havia un “poli bó” i un “poli dolent”, sovint es canviaven els rols perquè sols volien fer-te sentir en confiança per tal de delatar. Sovint, massa sovint, aplicaven sistemes de tortura física o moral per doblegar-te, però sabies que no te’ls havies de creure, ni tan sols de quan t’insultaven o et mentien sobre els teus.  T’havies de tancar en tu mateix i protegir-te de qualsevol influència de caràcter extern, per dur que fos, i seguir sense rendir-te.

Noves formes de tortura

La situació que vivim em porta als temps ja viscuts. La pressió de la tecnologia permet avui entrar fins a la privacitat més privada, i el xantatge emocional et pot fer sobrevenir el dubte, esdevenint la tortura tecnològica. Conec massa el llop ni que es posi pell d’ovella. Les meves conviccions no han canviat mai. Els partits polítics els he concebut sempre com una forma d’organització per mobilitzar la societat en la defensa dels drets i valors que ens són inherents a les persones, a l’empara dels drets humans.

Partits convertits sols en maquinària electoral

A partir de la transició s’han convertit únicament en una empresa quin objectiu és una maquina electoral permanent. Tot està en clau de vots per assolir un nombre de diputats que permetin tenir una majoria per poder administrar l’erari públic que, segons les orientacions polítiques que tinguin, poden anar en una direcció o altre. A les primeres eleccions democràtiques encara hi havia lluitadors antifranquistes que aspiraven a posar les institucions al servei de la majoria social. Aviat per això, i amb la perspectiva de que aquesta tasca seria remunerada, molts aprofitats s’ho van prendre com una ocasió per escalar socialment en benefici propi. Crec que aquesta dedicació ha d’estar retribuïda (sinó només la podrien exercir les professions liberals que no depenen d’un horari laboral i no els suposa una segona jornada), però una cosa és dedicar-t’hi i cobrar per una tasca intensiva i l’altra és ser un vividor que fa el que calgui, fins i tot fer valer una suposada influència a canvi de diners, per tal de decidir sobre els pressupostos als qui corrompen i es deixen corrompre.

Allò podrit no ens ha de desencisar dels ideals

El que ha sortit a la llum aquests dies ha desencisat i enfonsat els ànims de molts ciutadans i ciutadanes que creuen els valors de la democràcia i la honestedat de l’ésser humà, no sense reconèixer que aquest té les seves imperfeccions. Tot plegat em recorda massa els temps passats, per això  em redobla l’alerta per l’amenaça que s’imposi el feixisme, el franquisme o qualsevulla altra versió local del discurs de l’odi.

Evitem el sectarisme que sols divideix

De persones íntegres i no íntegres n’hi ha a tot arreu. La organització dels nostres representants polítics no ha de ser la referència exclusiva dels referents que tenim els demòcrates i progressistes. No és hora de tirar-nos els plats pel cap sinó de fer pinya, tot i les diferències. Simplement es tracta de la diversitat i pluralitat de les esquerres, les unes amb tasques de representació pública i les altres al carrer, un carrer que no ha de deixar mai de ser nostre per poder barrar-los el pas, fins i tot posant en qüestió determinats assenyalaments, concebuts simplement en clau d’enderrocar la democràcia.

Les conviccions ens han de fer irreductibles

Talment com a l'antifranquisme, la unitat oberta, sense sectarisme, i les conviccions han de ser la membrana que protegeix la nostra consciència i compromís. Sols així serem irreductibles i podem seguir.

maribelanoia@gmail.com

 

 

TOTHOM A UNA

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Cap persona és il·legal

D’un temps ençà, ja massa, patim la onada del discurs de l’odi que sembla vol instal·lar-se arreu del món, perquè no és ja l’aparició de VOX a l’escenari de la política d’aquest país sinó que -des de Milei fins a Trump, Netanyahu o els diferents candidats de l’extrema dreta a molts països europeus i que avancen perillosament posicions, amb el que és el pitjor panorama, doncs amenacen de retrocedir els drets assolits sota la democràcia i basats en els valors que es varen bastir a l’Europa de mitjans del segle passat.

No creuen en la democràcia però la perverteixen

No creuen en la democràcia però fan servir els seus instruments de forma perversa, doncs converteixen la llibertat d’expressió en un altaveu per a difondre mentides sistemàtiques i faules prefabricades amb l’únic objectiu d’enderrocar l’actual govern. El seu únic discurs d’oposició és el de difamar o entrar en la vida personal dels seus líders, des d’una perspectiva que recorda la inquisició, la persecució del comportament privat amb allò que encara tracten com un pecat, perquè pretenen un únic discurs basat en els nombre d’escons assolits en clau de govern per disposar de càrrecs i prebendes pels qui els hi ha de fer la feina bruta, la de facilitar els grans negocis dels grans sectors econòmics, els únics als que es deuen i pel que sols són un vot amb disciplina de partit imposat des de fora, ni raonat ni discutit. Ni tan sols proposen mesures per solucionar els problemes de caire general, sols posar -sense límits- pals a ales rodes dels qui es prenen seriosament la seva dedicació a l’interès públic i de les persones.

Convertir el discurs en un fangar

Més enllà dels encerts i desencerts, o de les cessions que hagin de fer pel fet de governar des d’una pluralitat de representació parlamentària, que ho complica, la única cosa que els importa és convertir el discurs polític en un fangar, fent servir una judicatura que està molt polititzada (aquella tan “lligada i ben lligada”, la que afinava els seus litigis per la porta del darrere). 

La palla als ulls dels altres i la biga al propi

Per fortuna no tota la judicatura està al servei d’aquesta instrumentalització política per part de la dreta i actuen més professionalment. Per això surten els “pufos” que han volgut incriminar altes instàncies de l’estat simplement per destruir, malgrat s’hagin desmentit i arxivat els cassos, això sí, l’empastifada ja està feta. Mentrestant estan amagant l’autèntica empastifada de corrupció estructural que també ja està als jutjats. La merda ja salta per les clavegueres.

El que pugui fer que faci

El problema és que els seus sicaris, infiltrats en indrets clau, fan també política afavorint el discurs de l’odi. Ho hem viscut darrerament a Piera on uns Mossos d’Esquadra varen humiliar uns joves del Centre d’Acollida de Menors, i després uns sicaris sense entranyes varen assaltar aquest centre. La seva actuació és ben salvatge i cal palesar el més gran rebuig a aquests tipus d’actes contra els més vulnerables, els menors no acompanyats, que sembla és un objectiu que els obsessiona

Per un poble obert, digne i lliure

La resposta ha estat clara, uns 300 ciutadans varen manifestar-se pels carrers de Piera apel·lant “som aquí per dir que Piera és un poble acollidor. Que la nostra força no ve del rebuig i la por, sinó de la solidaritat i el suport mutu.  Som veïnes i veïns que venim de llocs diferents, amb diverses llengües, cultures i religions; i que compartim una cosa essencial: el dret a viure amb dignitat”.

Són ells els qui han de tenir por 

Por a assenyalar-los, a descobrir el seu discurs malintencionat per emmetzinar els veïns i enfrontar-los els uns vers els altres, amenaçant als qui encara tenen menys que els ho prendran tot, quan són els grans poders econòmics a nivell mundial qui ens ho prenen tot a tots, i aquests il·luminats -els qui ens volen prendre els nostres drets-volen relegar-nos a l’ostracisme i a conviure precàriament, i amb una competitivitat entre nosaltres tan sols per a dividir-nos.

Tots a una: NO PASSARAN

La societat és diversa, el fenomen migratori és sistemàtic, provocat per les polítiques depredadores dels magnats o de les guerres que obliguen la gent deixar-ho tot enrere i a buscar-se un futur millor, però que en arribar aquí sols troben que dificultats i obstacles. Som sers humans i solidaris. Aquesta valors han de prevaler sempre per damunt de qui ens vol confrontar sota el discurs de l’odi, i negar els drets als nouvinguts des d’una actitud d’exclusió.

Apostem per la vida i els drets humans

Hi ha dos modus de ser: destructors i vividors a costa dels altres o ciutadans i ciutadanes que malden per viure del propi treball i conviure malgrat les diferències culturals o d’identitat per conformar un sol teixit social plural i cohesionat, que fa de la diversitat la seva riquesa més alta. Jo soc d’aquests segons.  I vosaltres?.    

maribelanoia@gmail.com