Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Estem ja immersos en
plena campanya d’aquestes eleccions municipals. Les que ens són més properes
perquè, per una banda, els qui adquireixen una responsabilitat de governar en
allò públic ho faran en aquell àmbit institucional més proper, i -per l’altra-
perquè podem conèixer més o menys els qui es presenten com a candidats, i això
pot suposar majors o menors simpaties segons el tarannà de cadascun d’ells o
elles, i així poder discernir entre les falses promeses o els discursos de
conveniència d’aquells i aquelles que ofereixen més compromís a l’hora de tenir
en compte les necessitats de la ciutadania, sobretot la que encara no es sent prou
cridada a la participació.
Abstencions voluntàries i no
Aquest és un tema que sempre em preocupa perquè si no hi ha una participació alta vol dir que tenim un sistema democràtic limitat, perquè no recull la opinió de tota la ciutadania. Respecto, com no, els qui opten per la opció d’abstenir-se, ja sigui per mor de les seves idees o perquè no es senten representats per cap de les candidatures que opten a les eleccions. Però em preocupa molt la abstenció dels que es senten exclosos, els que no es senten integrats de ple en la seva ciutat, la que viuen o treballen perquè pensen que això no va amb ells. Per les meves conviccions democràtiques, i per tot allò que varen anhelar els qui visquérem la manca de llibertats de la dictadura, em sap molt de greu, perquè la democràcia pren sentit quan les persones s’impliquen en el seu dia a dia, tot i que el sistema que tenim es limita a demanar el nostre vot cada quatre anys, i els elegits actuen com si tinguessin carta blanca per fer i desfer segons els sembli, havent de donar comptes cada quatre anys i prou, i difícilment poden ser complerts i justificats: les promeses enlluernen la memòria real que hauríem de tenir..
Desencisats de
participar
L’experiència ens diu que, en la vida post-eleccions, es troben davant la necessitat d’arribar a acords de govern o a prendre decisions importants davant imprevistos, però jo no abdico del sentit més profund de la democràcia que és el que implica una participació continuada, no tan delegada. Possiblement, alguna de les raons dels absentistes o els qui voten en blanc sigui per aquest desencís post-electoral, doncs consideren que el que fan no s’avé amb el que han promès.
Exclosos per la força
Ara que, el que em
sembla del tot inacceptable és que hi hagi exclosos involuntaris per raons d’unes
lleis que els ho impedeixen. No es pot votar sinó es té DNI, i aquest no es pot
tenir fins que no es té la nacionalitat, és a dir, que poden passar 10 anys després
d’haver assolit amb dificultats a la residència legal a la seva ciutat però no
hi poden intervenir de ple perquè la llei no els permet de votar.
 |
| Lamine Sarr un dels portaveus |
Proposició no de Llei per una “Regularització ja”
Fa més d’un any que l’anomenat
“Moviment regularització ja” que aglutina centenars de persones sense papers
amb el suport de diferents ONG i algunes formacions polítiques, endegaren un campanya
de recollida de signatures de regularització per tothom, campanya en la que des
d’Igualada hi vàrem participar activament. Les signatures recollides els varen
permetre, la setmana passada, poder enregistrar al Congrés dels Diputats una
Proposició No de Llei per exigir al govern un procés de regularització “permanent
i sense condicions” per a totes les persones que viuen al nostre país però que
no han pogut encara assolir la seva documentació en regla.
 |
| Cuidadores sense papers |
Exclusions
discriminatòries
És que, en la
situació actual, aquesta exclusió té unes indiscutibles connotacions
discriminatòries de caire racista, perquè aquestes persones, que formen part de
la nostra vida quotidiana a la ciutat on vivim, no tenen DNI perquè encara són
considerats estrangers o estrangeres, i com que la immigració d’avui ve de
països amb trets diferencials d’aspecte i cultura d’origen, el discurs de l’odi
pretén que tinguem por al diferent, que els excloem del nostre entorn, que no
ens barregem ni ens hi interrelacionem. És així com, dissortadament, el feixisme
suposa una amenaça real no solament per la convivència sinó per a la pèrdua de
llibertat i drets humans que són de
tothom, tant dels nouvinguts com dels que som d’aquí de sempre.
Per una presència
activa i no solament simbòlica
Que no puguin votar
per al Congrés dels Diputats o pel Parlament de Catalunya té un abast, però que
no ho puguin fer en unes eleccions municipals, per elegir o poder ser elegits
per a ser representants del seu propi Ajuntament és inadmissible.
Que els meus fills no
hagin d’emigrar com he hagut de fer jo
Hem vist com algunes
candidatures recullen a candidats que potser tenen una procedència externa però
que ja han pogut assolir la seva nacionalitat. En Mohamed Bouharrat, per
exemple, en la seva presentació com a candidat, va dir que volia maldar perquè Igualada
tingui un futur i que els seus fills no hagin de marxar a un altre lloc per
cercar-lo com -al seu dia- va haver de fer-ho ell mateix. La presència d’aquests
candidats és molt significativa, però no s’ha de limitar a que hi figurin sense
més (com al seu dia ens hi deixaven anar les dones, sols per a justificar-se, com
un florer), sinó que ha de servir per una plena integració social i que la
diversitat cultural esdevingui un signe de la riquesa moral i cultural de les
persones que conformem la pròpia ciutat.
El dret a vot, el
millor antídot contra el feixisme
Per això el dret a
vot és el millor antídot contra el feixisme i el racisme, per evitar l’exclusió
social i també l’exclusió de la pròpia ciutadania, perquè cap persona és
il·legal. Establim una línia vermella. Barrem el pas a la intolerància i l’odi.
NO HAN DE PASSAR I NO PASSARAN.
.jpg)
