Dades personals

La meva foto
Vaig néixer dona en una societat summament patriarcal. La meva rebel·lia i anhels de llibertat m'ha anat forjant una consciència de classe i de gènere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a compromis. Escrivint he trobat una manera de dir allò que porto dintre i que en els marcs de relació habitual m'era impossible de comunicar amb un mínim de tenir la certesa de ser recepcionada. Quina sort haver-ho pogut conrear!

dimecres, 10 de juny del 2015

LA CIUTADANIA PRIMER

CIUTADANA DEMPEUS                                                    MARIBEL NOGUÉ i FELIP
Tot i que sembla un tòpic, potser hauríem de recordar que unes eleccions municipals serveixen per escollir els regidors i les regidores que conformaran la corporació municipal a partir de la que es constituirà cada Ajuntament i que, en funció del nombre de membres assolits per cada candidatura, aquest dissabte s’escollirà l’alcalde o alcaldessa que haurà de conformar l’equip de govern conseqüent pels propers quatre anys de mandat.

Ball de pactes o sumes de programa?
El resultat de les eleccions d’aquest 24-M ha posat de manifest que hi ha bona part de la societat que vol un canvi no sols en les polítiques socials sinó també en les formes d’exercir la representació institucional. A nombroses poblacions i municipis han emergit diferents formes de confluència política per respondre a una certa demanda del carrer, una superació de l’estretor de mires de l’esquema de partits polítics i el tradicional ball de pactes, sovint inexplicables per la ciutadania i –sovint també- al marge dels seus mateixos representants electes que es veuen obligats a obeïr directrius indirectes.
Etapes fosques que queden enrere
És així com, si bé la Barcelona en Comú de l’Ada Colau sembla consolidada com la candidatura que formarà govern a la Ciutat Comtal, les forces polítiques de sempre poden posar pals a les rodes perquè a València, la candidatura de Compromís, pugui també configurar govern a l’ Alcaldia d’ aquesta ciutat o a la seva Comunitat Autònoma. Afloren ara vells conflictes d’ interessos de poder que, com si d’ un canvi de cromos es tractés, posen en perill el sentit més pregon de la democràcia com és la de respectar la voluntat de la ciutadania expressada a través del seu vot i que, si bé des d’ una resposta fragmentada, ha estat contundent en la seva aposta per posar fi una etapa fosca massa llarga on, de la mà dels Camps, Fabra o la mateixa Rita Barberà, el càncer de la corrupció ha fet tant de mal als anhels i aspiracions democràtiques del poble valencià.
Maniobres per evitar ser foragitats
No ens ha d’estranyar la reacció,  per exemple, del fins ara Alcalde de Badalona Xavier García Albiol en un va intent d’evitar l’acord que podrà foragitar de l’Ajuntament un Alcalde que, des del PP, emet declaracions xenòfobes i dur a terme polítiques excloents insultants per la mateixa democràcia. Com tampoc ens ha de venir de nou les maniobres pròpies d’Esperanza Aguirre, que no oblidem va arribar al govern de la Comunitat de Madrid per haver subornat a dos diputats socialistes amb el cèlebre Tamayazo”, i que ara ha pretès fer el mateix intentant-ho amb tots els candidats del PSOE.
Amenaces amb discurs feixistoide
De la mà d’Esperanza Aguirre (com al seu dia de José Maria Aznar) emergeix de nou un discurs a “mode de croada” per defensar el nostre sistema democràtic, un sistema que coneixen bé perquè els ha permès servir-se’n per les seves trames i corrupteles. El seu deliri li ha fet dir de la jurista Manuela Carmena, candidata a l’Alcaldia de Madrid que, si és alcaldessa, aquesta dona de 71 anys que el 1991 va ser elegida jutgessa degana de Madrid, farà servir l’Alcaldia com a “trampolí per una victòria el novembre” amb l’objectiu de destruir la democràcia espanyola “tal i com la coneixem”... Només cal recordar que Manuela Carmena formava part del col·lectiu d’advocats laboralistes d’Atocha el 1977 quan el feixisme va assassinar cinc dels seus companys en uns fets tan luctuosos que varen contribuir, de forma determinant, al canvi democràtic de 1978...
Prioritzar la Unitat Popular
El galleg Xosé Manuel Beiras parla de la necessitat de recolzar-nos en la Unitat Popular i no en els Partits, i parla de com a Galícia, un país considerat eminentment conservador, ho varen tenir més clar: la Marea Atlàntica, la Compostela Aberta o El Ferrol en Común han suposat la derrota personal de Feijóo que hi va enviar als seus millors Conselleiros com a candidats i han fracassat.
Obeïr la ciutadania, no el poder financer
Els Partits polítics, de vella i nova fornada, haurien d’haver après la lliçó i no avant posar els seus interessos partidaris per damunt dels de la ciutadania que els hi ha dipositat la confiança. Haurien de tenir present d’ on emanen les directrius econòmiques que marquen el pas -i el rumb- no ja dels mateixos Ajuntaments sinó de la pròpia ciutadania.
Drets universals i fiscalitat progressiva
Com a mostra alguns botons prou significatius: El FMI ha recomanat –per exemple- que, per reduir la despesa sanitària i educativa d’Espanya i estalviar-se la pressió fiscal als qui més tenen, caldria instaurar el copagament de serveis com ara l’educació o la sanitat; que cal aprofundir en les condicions laborals per regular els salaris d’acord amb la productivitat, unificant els contractes laborals per eliminar la indemnització dels contractes indefinits, o despenjar-se de la obligatorietat de negociar i acollir-se a convenis col·lectius; així com incrementar els impostos com ara l’ IVA.
La sobirania democràtica comença als mateixos Ajuntaments
En aquest sentit, les directrius del poder financer i l’amenaça del tractat de lliure comerç entre Europa i els EUA (el TTIP) condicionaran sobre manera la capacitat de gestió i de decisió dels mateixos Ajuntaments, cosa que ja ho constatem per les mesures aprovades per Mariano Rajoy, fidel servidor d’aquests agents econòmics i els seus postulats, que a més aplaudeix totes les mesures restrictives per tal d’impedir qualsevol decisió sobirana des de la mateixa democràcia. Ah!, i que, de forma ben hipòcrita, el govern de CIU va aplicant (per exemple la LOMCE). malgrat s’ompli la boca demagògicament de no estar-hi d’acord.
No oblidem que, el primer compromís adquirit és amb la ciutadania.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada