Cada
vegada es viu més entrelligat allò que hauria de ser tractat estrictament pels
governs dels diferents estats i allò que pertany al camp de la religió, quan
arriben aquestes festes tenim ocasió de constatar-ho. La forta influència de
l’Esglèsia Catòlica en les costums i tradicions de la nostra societat continua
ben viva, i condiciona la festivitat d’ aquests dies com a crucials per ella
mateixa i els seus feligresos, mentre que per a la majoria de la societat es manté
la festivitat d’ aquests dies com unes vacances de primavera.
La
religió al currículum escolar
Aquest enunciat ve a tomb per reflexionar
sobre la proposta publicada al BOE pel Ministre Wert d’introduir a la LOMCE el currículum de Religió, un currículum que no
contempla pas l’estudi de la religió com a ciència de les humanitats, per
conèixer com les civilitzacions que ens han precedit en el temps han tractat i
viscut la religiositat i/o transcendència de l’ésser humà; tampoc sobre els
principis ètics o valors de ciutadania que substituïssin l’assignatura que el govern del PP es va
afanyar a retirar de la circulació en la darrera reforma educativa.
Opinions
des de la ciència
El diari El País de diumenge publicava
alguns testimonis per abordar aquest tema des de la ciència: “aquest nou
currículum sobre la religió té un plantejament excessivament confessional”, diu
Jesus Losada, president de la Federació Estatal de Professors d’ensenyament
Religiós que porta 30 anys donant classes de Religió catòlica, i hi afegeix que
“el temari confon la docència amb la catequesi”. Per la seva banda, Dionisio
Llamazares, catedràtic emèrit de Dret eclesiàstic de l’Estat a la Complutense i
ex director general d’Assumptes Religiosos entre 1991 i 1993, amb el govern de Felipe
González, diu que “és un ensenyament confessional que intenta fer proselitisme,
no ensenyar”, que el que ha fet la LOMCE és cedir a les pressions de
l’Església”, per això, la única solució possible és no fer cas a l’acord vigent,
diu. O el que afirma Fernando Savater: el problema és l’existència mateixa
d’una assignatura confessional organitzada pel bisbat, amb professors elegits
pels bisbes i pagats per l’Estat, i diu també: un demòcrata no hauria de votar
un partit que s’entossudeixi a mantenir el concordat amb la Santa Seu”.
El
Concordat amb la Santa Seu vigent del tot
Cal tenir en compte que 3 de gener de 1979 l’Estat
Espanyol i la Santa Seu varen renovar el Concordat signat l’any 1953, on -entre
d’altres aspectes- conté un acord sobre assumptes econòmics de l’Església
Catòlica d’Espanya contemplant el seu finançament i l’exempció d’impostos a més
d’altres avantatges fiscals, com ara que l’Església no paga l’ IVA en les seves
compres ni paga l’ impost de successions o de donacions. Mentre que l’Església
exigeix anualment a l’Estat milions d’euros en subvencions.
Ho
financem amb diners públics
A més, cal tenir en compte que l’Estat
subvenciona nombrosos centres privats d’educació que pertanyen a l’Església i
que -a banda de no pagar l’IBI- reben diners de les diferents administracions
públiques en concepte de conservació i manteniment del patrimoni, mentre que
molts centres públics pateixen situacions penoses, amb infraestructures
escasses, massificació, manca de mitjans, etc...
Som
un estat aconfessional o no?
Que es sàpiga, la Constitució diu que Espanya
és un estat aconfessional en el que imperen els principis d’igualtat i
neutralitat religiosa, sense que cap religió tingui caràcter oficial, però el
currículum de religió catòlica decretat per la Conferència Episcopal, i
acceptat pel Ministeri d’Educació, és contradictori, absolutament dogmàtic i
adoctrinador, admet la teologia més arcaica fonamentada en la idea del pecat
original i de la necessitat del sacrifici diví per tal que els descendents
d’Adan i Eva puguin ser perdonats. I a ningú se li ocórrer posar una denúncia
al Tribunal Constitucional per vulneració de la Carta Magna.
Expulsar
els mercaders del temple
Perquè això no té res a veure amb el que
aquests dies se’ns fa reviure fins i tot en les clàssiques pel·lícules que
programen les diferents cadenes de televisió. L’important dels seguidors del
veritable Jesús era imitar-lo, seguir un mode de vida basat en l’amor als
demés. Després -però- de grans concilis, el cristianisme es va convertir en la
acceptació d’un credo basat en sospites metafísiques, on es parla molt de
teologia, de l’església i de la història sagrada però no es parla gens de la
caritat, publica Franco Silvi a El Confidencial. I em pregunto: veuríem avui un
Jesús que tornaria a expulsar els mercaders del temple?.
El
laïcisme com a convicció
Crec en el laïcisme, la laïcitat ha de ser
el principi que regeixi la convivència ciutadana, la que impulsi la construcció
d’un espai públic fonamentat en els drets humans, en els valors de la
pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i
cadascuna de les opcions filosòfiques i religions personals.
L’educació
a les escoles i la religió a les esglésies
Les escoles han de servir per aprendre i educar
en saber i convivència. Les famílies o la comunitat són les que han de conrear
els aspectes de creences i pràctiques religioses, per viure en comú els
aspectes més coincidents però per conviure en la diversitat i el respecte.
El que cal és dedicar les escoles a l’educació,
i tractar la religió des de les esglésies, i si aquestes poden servir per donar
respostes de valors i comportament humans des del convenciment, faríem front i
podríem eradicar el dogmatisme i el sectarisme que –en nom de la religió- tan
de mal ens ha fet i fa a tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada