LA FONDA PETJADA DE NEUS CATALÀ

Neus Català va estar a Igualada en l’acte central de l’extens programa commemoratiu del Dia de les Dones en una jornada inoblidable per aquelles persones que tinguérem el goig i l’orgull de compartir amb ella petites converses en una agenda que ja va començar al migdia, en una recepció que li va fer l’Ajuntament.

Portada a Regió7 del 17.03.2007

Menuda ella i amb una lucidesa envejable malgrat els seus 92 anys, deixava constància al llibre que, en honor a tots els ciutadans i autoritats, va signar amb els seus desitjos: “Igualada, un nom predestinat que comporta les millors amistats i voluntats per una vida plena d’objectius, de prosperitat i felicitat”, i advocà perquè la paritat sigui efectiva ben aviat. 

Conscient que la gent vol saludar-la i parlar, es deixava fer fotografies a totes aquelles persones que li sol·licitaven. Així tenim que l’Alcalde Jordi Aymamí es va oferir a acompanyar-la fins la porta de les oficines municipals de l’edifici Amélior, i li va portar del braç. Una imatge simbòlica però summament tendre a la vegada. 

Però el plat fort havia de venir a l’acte central, després de compartir el dinar i conversa amb les dones que l’havien volgut i pogut acompanyar. La Maria Carme Mateu, en nom de l’Ateneu -entitat amfitriona- , havia donat l’entrada a l’escenari de la Neus Català davant un públic que la va rebre amb aplaudiments i dempeus.

Les paraules de Neus Català, el seu testimoni sobre la punyent realitat dels camps d’extermini nazis i, en particular, del que ella va viure a Ravensbrück, posen encara la pell de gallina a qui ho escolta. Però ella ho explica una i altra vegada en la convicció que està complint un jurament, el de dedicar fins el darrer alè de la seva vida a explicar allò que varen patir: si vius, ho has d’explicar, sempre conclou.

Un testimoni d'excepció

Més frapant va ser encara constatar la frescor d’un discurs fet amb tota la convicció de les idees que l’experiència encara ha refermat. Potser per això, la lluita contra l’oblit de Neus Català ha tingut el reconeixement de molts racons de la nostra ciutadania on entitats i associacions diverses han volgut sumar-s’hi recollint el llegat del seu bagatge.

Reconeixement ciutadà

En el marc commemoratiu del Dia de les Dones d’enguany havíem preparat un gest per tal de posar al descobert la pròpia memòria, la de les dones en particular, la que pel fer de ser dones ha estat doblement silenciada: “És molt important recuperar la memòria històrica per tal de poder netejar cada nom condemnat en fals, poder acomiadar cada ser estimat en una tomba que no estigui segellada per l’anonimat en un indret desconegut. Volem recordar amb orgull totes i cadascuna de les persones callades a qui han negat la seva dignitat”, deia el manifest que es va llegir. “Prenem doncs la paraula i subscrivim, solemnement i al dia d’avui, el nostre compromís per tal que la memòria democràtica, la nostra pròpia memòria, no pugui ser mai més silenciada”.

Al final, de la mà d’unes alumnes de l’Escola de Música i de les amigues de Llegim Llibreria,  Neus Català rebé tres presents molt particulars: el so d’una tenora que irrompia la platea amb una interpretació vibrant de l’Emigrant va fer present aquella Catalunya enyorada i evocada per la Neus mentre era a l’Infern de Ravensbrück; l’Himne de Riego palesava la causa de la República per la que tantes persones hi deixaren el millor de sí mateixos, fins i tot la vida (el públic seguia el ritme picant de mans). Finalment, i des de l’escenari, dues noies li dedicaren una molt bella interpretació en violoncel d’aquest cant universal que és el nostre Cant dels Ocells, perquè cadascuna de les paraules de Neus Català que donen testimoni dels horrors d’una guerra són, per damunt de tot, el seu crit per la pau.

        Maribel Nogué i Felip

Publicat a l’Enllaç dels anoiencs el 23 de març de 2007