Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
A tombs sobre el concepte de la solidaritat, potser coincidint amb el conjunt d’activitats que es duen a terme en el marc de l’Octubre Solidari a Igualada, algunes reflexions.
La sensibilitat
solidària de la gent és inqüestionable, sentir empatia o posar-se en el lloc de
les persones que -en cada cop més indrets del món- pateixen necessitats i
mancances bàsiques per raons de causes injustes, és un valor positiu que dona
sentit al profund sentiment de la igualtat i dignitat inherent a les persones,
a totes les persones per igual. Ara bé, com s’exerceix la solidaritat?.
La funció de les
associacions solidàries
Les diferents
associacions duen a terme diferents projectes de cooperació i ajut a comunitats
de països determinats. Conrear aquesta relació d’intercanvi i fer present entre
nosaltres la realitat d‘aquests indrets als que hi mantenen algun tipus de
vincle és més que necessari. Participem de diferents realitats i també del lliurament
de les persones que hi mantenen el seu compromís solidari.
El paternalisme és humiliant
Aquest concepte de
solidaritat és incompatible amb l’actitud paternalista, per exemple l’almoina,
un gest que pot pal·liar necessitats puntuals, però que no canvia una situació
de superioritat dels uns damunt els altres perpetuant una situació de
dependència injusta. Sovint s’ha confós la solidaritat amb l’ajut, limitant-ho
a un suport econòmic imprescindible, però aquest no pot pas anar acompanyat de
cap actitud de llàstima, potser sí de compassió, però mai de cap superioritat,
perquè humilia qui la rep. És com rentar-se la consciència davant una
injustícia però no fer res per canviar la situació que la provoca.
La tendresa dels
pobles
Ja ho deia la
poetessa nicaragüenca Gioconda Belli: “la solidaritat és la tendresa dels
pobles”. És que si no hi posem tendresa a l’empatia que podem sentir amb la
gent a la que volen exterminar literalment com a persones i col·lectivament com
a poble, robant-los les seves terres, unes terres que han estat seves de tots
els temps, és que no tenim cor.
Fer costat als que
tenim a prop
Hi ha, com no, veïns
i veïnes, persones que convivim a la mateixa ciutat, que pateixen més de prop
cada realitat perquè la viuen molt seva. És legítim o no és legítim que, per
una banda, mostrem la nostra empatia i tendresa per com estan patint la dissort
del seu poble germà, i per l’altra aixequem conjuntament la nostra veu per
denunciar aquesta operació mundial d’extermini del poble de Palestina,
Cisjordània i ara també al Líban?. És que e que volen es fer un nou Orient
Mitjà per sotmetre els països àrabs al domini imperialista d’Israel, els EUA i
els qui tenen el poder econòmic mundial basat en la guerra com a negoci.
Ser solidari – No
callar
És clar que hem de sumar el nostre crit contra la guerra, contra totes les guerres. Ningú pot recolzar cap excusa que ens vulguin vendre. Els interessos econòmics no poden estar per damunt dels principis en que s’ha de regir la humanitat, els drets humans han de prevaler més que mai. Que no comptin amb el nostre silenci, que no parlin en el nostre nom, han de comptar -sobretot- amb la nostra solidaritat, la nostra tendresa, però no sense denunciar la injustícia i comprometre’s per erradicar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada