Els
fets que s’ han esdevingut els darrers dies són d’ una intensitat tal que és
difícil abstenir-se de manifestar la pròpia opinió conscient de que no sols pot
ser minoritària sinó que -fins i tot- pot patir d’ incomprensió, però és
obligació d’aquesta ciutadana aportar el propi gra de sorra en el debat que
s’ ha suscitat perquè, al meu entendre, l’ escenari que tenim davant no té res
d’ idíl·lic, si més no pel que jo respecto com a legítimes aspiracions de la ciutadania.
 |
| Foto: Dempeus per la Salut Pública |
Un
desenllaç sobtat per evitar noves eleccions
A tothom va sorprendre el desenllaç d’un
bloqueig governamental que es feia insostenible no ja per algunes decisions de
govern sinó per la necessària estabilitat parlamentària en que suposadament s’ha
de sustentar qualsevol acció de govern. L’escenari d’haver d’afrontar unes
noves eleccions no oferia massa bones perspectives pels respectius agents que
havien de negociar l’acord en qüestió. Una de les enquestes que va arribar a mans
d’Artur Mas deia que –en cas de suposades eleccions al mes de març- CDC es quedaria a tan sols 20 diputats i, amb una
CUP dividida que també perdria vots i escons, ERC s’alçaria amb el triomf
capitalitzant el discurs independentista sense cap esgarranxada.
Una
situació inacceptable pels interessos de CDC
Aquest seria una situació inacceptable per
les aspiracions de poder econòmic del sector que representa Artur Mas, per la
seva voracitat de treure profit de tots els recursos que generen les
estructures d’estat, com ho han fet amb els pressupostos que han de regular els
serveis públics per garantir drets universals com ara la educació o la salut
dels que la Generalitat té plenes competències.
L’aplicació
de programes socials, una incògnita
És cert que ERC té, en el seu programa,
propostes de tipus més social, però també és cert que –per la seva actitud de
suport parlamentari- ha estat poc bel·ligerant amb els casos de corrupció
sistemàtica –per exemple- d’alguns gestors significats del sistema sanitari
català o davant les decisions polítiques preses per un govern que no ha
respectat ni tan sols aquests tres mesos “en funcions” per tirar endavant els
seus plans de privatització o mesures de gran calat com ara la signatura d’un
conveni per promoure el turisme sanitari a Barcelona, “una destinació
d’excel·lència en turisme mèdic i salut” amb recursos públics per la promoció
de la sanitat privada, sense que l’Ajuntament de la Ciutat Comtal ni tan sols
en sabés res, oi més tenint en compte especialment l’actual context de
retallades i necessitats sanitàries que té la ciutadania de Catalunya, i en
particular la de Barcelona.
La
supeditació al poder econòmic un veritable fre
ERC té diverses conselleries sí, però ja
sabem que el maridatge d’interessos establerts per Mas i els seus amb les
polítiques d’austeritat, retallades i privatitzacions que representen, pesa
molt i serà un fre per les seves aspiracions. El poder, s’ha demostrat a
bastament, té poderoses armes per fagocitar certa oposició, i em sap greu que la
“pastanaga” hagi estat un dels drets inalienables que tenen tots els pobles com
és el dret d’autodeterminació. Perquè, malgrat es varem plantejar les eleccions
del 27-S com un plebiscit, el resultat d’aquesta contesa no ha assolit la
majoria de vots de la ciutadania. Aconseguir amb escons i negociació allò que
no van aconseguir a les urnes, com ha dit Artur Mas, no és sinó un insult a la
mateixa democràcia entesa com la d’una persona, un vot.
L’excusa
del victimisme i les solucions exigides
Si, ja sé, no ens deixen fer el referèndum
i els del govern de l’Estat són uns impresentables; i que l’excusa d’haver
d’aplicar retallades és que no ens donen els diners que ens toquen i tal...
Perquè aquest és un dels arguments poderosos que s’ha esgrimit davant la gent i
que ha fet sumar molts adeptes a la causa independentista. I la gent, farta de
greuges i d’injustícies, ha sortit al carrer dient “prou” i exigint un canvi.
Estructures
d’estat en quina direcció?
I em pregunto: quin tipus d’ estructures
d’ estat es forjaran en aquests divuit mesos bolcats en constituir nous ens i
agències públiques sense que es puguin aplicar les mesures socials tan
necessàries? (aquests tres mesos no ha estat possible ni realitzar un Ple
Extraordinari per aprovar mesures re rescat social urgent i necessàries per la
ciutadania). És més, em continuo preguntant: qui realment mana està disposat a
aplicar aquestes mesures o bé ho vol aprofitar per consolidar un sistema on
aquestes estructures alternatives estiguin plenament al servei del poder
econòmic i no al servei de la ciutadania?.
Un
candidat prototip de les mateixes maneres
Tothom és conscient que Carles Puigdemont
ha estat proposat a dit per Artur Mas com a nou President de la Generalitat.
L’ha votat el Parlament, sí, en una majoria absoluta negociada “in extremis” i
a un preu molt alt, gairebé d’humiliació i promesa de submissió. Però en la
seva carrera política ja se li coneixen actuacions polítiques molt pròpies de
la Convergència de les privatitzacions i el 3 %.
Caldrà
continuar exigint el canvi
Revertir aquestes polítiques sols és
possible amb el recolzament del carrer, on espero continuar coincidint amb els
mateixos ciutadans i ciutadanes que estan compromesos amb els moviments
socials, que l’alt preu que els han fet pagar no els desencisi de la convicció
d’un gir social, perquè –segur- ens haurem de rearmar de nou per continuar fent
valer la nostra veu: la gent ha demanat un canvi, però no un recanvi.
