Sovint, la vida quotidiana, porta a una dinàmica molt tancada, és a dir, d’anar cadascú a la seva amb el dia a dia dels propis afers laborals o socials. Aquest esquema es repeteix també i -sobretot- en les famílies que, malgrat portin entre nosaltres ja bastants anys, no es senten cridades a trencar aquest aïllament.
Aquest fet em preocupa cada dia, però quan arriba la Festa
Major, una ocasió on tothom surt al carrer i que suposa una bona socialització,
em somou especialment, perquè crec que no obrim prou les portes a aquella
ciutadania que -sovint- és tractada com a ciutadania de segona, i que tenen tot
el dret de participar en les activitats de la ciutat.
Fa alguns anys, des del col·lectiu "Compartim Ciutadania” ja vàrem promoure algun tipus de participació. Aquest any -desprès del parèntesi de la pandèmia- hi hem tornat. Al “Fes-ta al Dinar” del dissabte, a banda de les nombroses taules dels diferents grups de familiars o amics, hi havia també una taula on es podia visibilitzar la diversitat de la ciutadania enmig d’una de les activitats més familiars i quotidianes de les famílies de sempre. Nombroses taules preparaven la seva paella o altres àpats, però en una d’elles compartíem àpat de la ciutadania diversa que conforma també la nostra ciutat. Hi participaven de Colòmbia, d’Ucraïna, del Senegal, de Líbia, del Marroc o altres... Cadascú portava els seus àpats típics i, a la taula, es confonien els que eren dels uns o dels altres. Tothom menjàvem del mateix.
 |
| La Soundous servint el té |
Comensals en primer terme, no pas servint al darrere
Ha estat una experiència gratificant i positiva per a totes les persones que hi hem participat. Per una vegada ningú s’havia sentit tractat diferent, no servien darrera una taula perquè tastéssim els plats típics que han cuinat, com si els de sempre féssim turisme a països exòtics dins la pròpia ciutat. Aquesta vegada érem comensals per igual, sense haver de renunciar a allò propi que tal volta en nom d'una suposada integració sovint es veien obligades. Hem gaudit de ple d’un entorn on ningú s’ha sentit com a ciutadania de segona.
Donar visibilitat la ciutadania diversa
Les Ucraïneses, amb la presència d'una refugiada que conviu ara
amb nosaltres, han pogut fer un parèntesi de la duresa de les situacions que
comporta la guerra per rebre el suport solidari de les qui hem volgut
acompanyar i compartir una vida que ha de seguir. També hem gaudit de la
presència de productes típics de Colòmbia com ara un extraordinari suc combinat
de fruites pròpies del seu país. La Sohna, del Senegal, a banda de
participar-nos d’un excel·lent arròs amb pollastre, ens ha obsequiat amb la
presència de les seves tres filles i el fill. Per acabar, una mica de síndria
per pair, i un té amb menta preparat allà mateix pel Mostafà i la Soundous.
Aquesta vegada hem compartit la vida quotidiana immersos de ple
en la igualtat ciutadana a que tothom té dret i -amb més motiu- per la Festa Major.
