Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Les migracions són inherents a la humanitat. De fet, molts catalans i catalanes també han migrat o s’han exiliat en el decurs de la història i ho continuen fent actualment. Ho fan i ho han fet com tothom: buscar millors oportunitats i, en definitiva, per fer sostenible la mateixa vida. Homes, dones i nens es veuen obligats a abandonar els seus països d'origen per diverses circumstàncies, el dret internacional recull el dret a migrar i a l'asil com un dret humà, així com el principi de no devolució, que estableix la prohibició dels estats de retornar a les persones que arriben com a refugiades al seu territori a un país considerat no segur.
I qui posa en dubte que, per l’empobriment causat a molts països com a conseqüència tan de les guerres i el terrorisme global com per l’espoli que, bàsicament occident, ha fet dels recursos naturals dels seus països, sota uns règims polítics molt dictatorials i poc democràtics, és la circumstància que els obliga a subsistir fora del seu país i -sovint- cercar-ne asil?.
Un problema o
compromís solidari?
El que no és de rebut
és que des d’aquí ens ho mirem com un problema i no com un gest de solidaritat
que ens compromet amb el seu infortuni, perquè qui ha triat néixer en el país
que li ha tocat de venir al món?. El problema és dels immigrants, es diu des
d’un discurs d’odi, sobretot xenòfob i amb criteris de l’aporofòbia, i també perquè -també a nivell europeu- han
generat unes polítiques de tancar fronteres -i posar murs de contenció- com si
es tractés de fortificar un castell medieval: són perillosos i cal protegir una
situació de privilegi d’uns quants, perquè qui posa fronteres a aquells
estrangers que venen amb les butxaques plenes?. Mentrestant, les empreses de
seguretat estan fent el seu negoci milionari a costa de les pors a la
inseguretat general que aslguns han generat.
Els problemes reals
Segons el darrer
baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), la immigració és
percebuda per la població enquestada com el principal problema del país. No ho
és, sembla, la desigualtat, ni l’atur, ni el preu de l’habitatge, ni els sous
insuficients, ni el desastre climàtic, ni els assassinats de les dones pel fet
de ser-ho, ni el genocidi de Gaza, ni les guerres, ni l’immens poder de les
grans corporacions....
Allò que és inhumà
són les barreres que s’han construït per tallar les ales al dret a emigració
que tenen els pobles. El 65,8 % de la població catalana és immigrant o
descendent d’immigrant, ja sigui fruit de l’emigració d’altres parts de l’estat
com també d’internacionals. Ja fa molt de temps que no són immigrants, sinó
ciutadans i ciutadanes d’aquest país d’acollida. Fins i tot molts dels seus
infants han nascut i crescut aquí. Per això és inacceptable que, a la darrera
Fira d’Igualada, tornés a passar com l’any passat tal i com ho denunciàvem per
la Festa Major. Un infant es va dirigir a un estand on repartien globus i li
varen dir que hi tornés l’endemà. L’infant hi va tornar i li varen dir que
s’havien acabat. El mateix estand el diumenge al matí en repartia; això sí, als
qui tracta despectivament com a immigrants els ho negava, per molt que tan sols
sigui un infant.
Són fets de la discriminació quotidiana que ens envolten més del què ens sembla. Perquè tothom diem: “jo o soc racista, però...”, però en fons mantenim una actitud de no inserció vers qui tractem com a diferent des de la discriminació, encara que això suposi repartir globus discriminant determinats infants. maribelanoia@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada