Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip -
L’editorial de tots
els noticiaris tornen a obrir amb amenaces de guerra, aquesta vegada a Ucraïna.
Es torna a justificar l’enfrontament armat per resoldre uns conflictes que, per
endavant, sabem que sols amaguen els interessos de les grans potències, cobrant-se
víctimes innocents, tant per part dels “soldats - herois” sacrificats en nom del
“servei a la pàtria” com -segur- la munió de víctimes civils i destrucció de vida que
deixen al seu pas.
Ressonen ja, de nou,
els tambors de guerra que volen que -com a país membre de la OTAN- ens hi
impliquem. Aquesta vegada és a Ucraïna, un lloc estratègic que aboca al Mar Azov
i el Mar Negre, fronterer amb l’actual imperi rus del tot poderós Putin i les
seves aspiracions de fer-se amb una sortida al mar per aquest espai estratègic
de confrontació bèl·lica a nivell mundial. Podríem parlar dels suposats motius que
expliquen la tensió generada entre les potències mundials, una tensió que ja es
va escalant des de fa mesos, per l’increment -sense precedents- de l’ofensiva
russa i pel recolzament militar de
diferents països occidentals al govern d’Ucraïna. El desplegament de tropes a
ambdós indrets de la seva frontera amenaça en derivar en un conflicte armat.
Un procés similar al de Iugoslàvia
En aquest context sembla
ser que Ucraïna podria integrar-se a la OTAN i això suposaria una ruptura dels
compromisos de la mateixa aliança atlàntica. L’enfrontament dels EEUU i Rússia
ens pot remetre als temps de la guerra freda i, en aquesta possibilitat, la
Unió Europea s’hi podria veure arrossegada. De fet, l’estat espanyol ja ha
enviat tropes al Mar Negre i a Bulgària. La guerra freda i la OTAN són etapes
ja superades. En aquests moments on el món sencer continua afrontant la
pandèmia i els seus efectes per la salut de la població, i que l’emergència
climàtica que no para d’enviar-nos senyals, són poc propicis a que ens
embarquem en recrear aquesta aventura, simplement perquè hi perdria tothom.
La guerra pels
recursos energètics
Sabem de les
dificultats als mercats mundials de l’energia, o potser aquesta és la seva
justificació?. No oblidem que el control dels recursos energètics de l’Orient
Mitjà ha inspirat totes les guerres dels darrers anys i que el gas arriba a
Ucraïna, des de Rússia i Bielorússia, on hi ha nombrosos gasoductes, suposant
una gran reserva de gas. Aquest no deixa de ser un conflicte derivat de la
crisi econòmica i social que vivim, per la necessitat també de controlar, a nivell
mundial i per part de determinades superpotències, uns recursos cada vegada més
escassos. En aquest sentit cal denunciar el paper subaltern i subordinació de
la Unió Europea als interessos dels EEUU, disposant de la OTAN únicament com a
instrument de guerra. No té sentit que ara s’estengui cap a Ucraïna i Geòrgia únicament
pels interessos dels EEUU. És més necessari que mai facilitar la transició
energètica vers les energies renovables, tant pel nostre futur com a espècie
com també pel mateix planeta, rebutjant el seu ús geopolític.
Una vegada més: NO A
LA GUERRA
Haurem de treure la
pols a les mobilitzacions del NO A LA GUERRA perquè les causes de la gent de
pau, que són la majoria, no han canviat pas tant. La autosuficiència energètica,
les energies netes i renovables han de prendre el camí contra les guerres i a favor
de la pau i la justícia, una pau i una justícia que sols s’ha d’assolir per la
via de la distensió, la desescalada, la dissuasió i el diàleg per una
negociació.
La Pau no sols és l’objectiu,
és el camí
“No hi ha camí per la
pau, la pau és el camí”, sentenciava Mahatma Gandhi en una de les frases més
recordades dels seus valors de la no violència. La pandèmia ens ha mostrat quan
perillós és jugar amb la natura explotant els seus recursos per un creixement
desaforat de l’economia. Tot creixement ha de ser sostenible, i els paràmetres
de confrontació bèl·lica per controlar aquests recursos per continuar fent-ne
negoci els qui cada vegada són més rics en detriment dels que cada dia són més
pobres és un sense sentit.
Recuperem els vells
arguments que ens van fer aixecar aquell crit massiu de “no a la guerra” perquè
potser ens tornarà a fer falta. La pau és l’únic valor per afrontar la vida del
mateix planeta i de la civilització humana que l’habitem. Continuar en l’espoli
de la natura, la destrucció de vida i alimentant el negoci de les guerres no
farà sinó posar en perill la pervivència de la mateixa espècia humana. Per
això, avui i sempre: NO A LA GUERRA.
