Dades personals

La meva foto
Vaig néixer dona en una societat summament patriarcal. La meva rebel·lia i anhels de llibertat m'ha anat forjant una consciència de classe i de gènere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a compromis. Escrivint he trobat una manera de dir allò que porto dintre i que en els marcs de relació habitual m'era impossible de comunicar amb un mínim de tenir la certesa de ser recepcionada. Quina sort haver-ho pogut conrear!

dimecres, 29 de març del 2017

AQUEST VEL TAN REBEL, UNA TROBADA PER SENTIR-NOS MÉS A PROP



MARIBEL NOGUÉ i FELIP - Malgrat la pluja i el fred primaveral de la tarda del divendres, moltes dones no es van voler perdre la oportunitat d'escoltar Fatiha El Mouali, tècnica d'acollida de l'Ajuntament de Granollers i portaveu de la Unitat contra el Feixisme i el Racisme, convocada pel col·lectiu Compartim Ciutadania en el seu acte commemoratiu del 8 de març, Dia de les Dones.


Karima El Hattabi, una de les promotores del col·lectiu, va presentar-la i donar-li la benvinguda. Es tractava de dur a terme una xerrada pensada per tal de fer front a tòpics que no ajuden a la convivència, sovint per una trista peça de roba.
“Aquest vel tan rebel” era el títol escollit. Fatiha El Mouali va explicar, a través d’un grapat de diapositives com -a través de la història-  moltes dones de les que hi ha deixat petjada, optaven per cobrir-se el cabell. Algunes ho feien per motius religiosos i altres per correspondre a la vestimenta de la cultura on pertanyien, però el seu llegat –malgrat la general invisibilització de les dones en la història- ens ha arribat al marge de com es vestien. També es va referir a la hipocresia europea de no acceptar –fins i tot menysprear- les dones musulmanes per portar el seu mocador, quan algunes de les seves màximes mandatàries -en els seus periples als països àrabs per mor dels interessos del petroli- no han tingut cap escrúpol per  cobrir-se elles el cap davant els responsables dels emirs i reis del petrodòlar.
És que, més enllà de les teories que poden justificar o no el perquè les dones que així ho desitgen es posen el vel, en aquest cas el mocador marroquí, es va posar l'èmfasi en la llibertat que tenen aquestes dones, i totes les dones, per vestir-se com els plagui i que ningú és qui per imposar ningú com i quan han de portar tal o qual peça de roba, doncs aquesta decisió pertany al seu àmbit privat i a ningú ens pertoca qüestionar-lo.
Amb fred primaveral, i sota la pluja, les nombroses persones assistents – expressió diversa de la societat on vivim- sortirem ben contentes d'haver pogut compartir un espai on, parlant d'un tema que ha suscitat tants tòpics i tabús, ens varem sentir molt més a prop. Felicitem-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada