LA MÀGICA SIMBIOSI QUE ES DONA A LES NITS CULTURALS

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Hem viscut una altra edició de les Nits culturals de Sant Pere Sallavinera. Aquesta ha estat ja la seva 27 edició, una cita ineludible amb un públic fidelitzat que ens auto convoquem mercès a la tenacitat i compromís de tot un poble que -una vegada més- s’ha bolcat per tal de regalar-nos aquest rellevant esdeveniment cultural, tant per la idoneïtat del seu escenari natural -exquisidament engalanat- com per una programació d’altíssim nivell que li atorga -amb tot el mèrit- el qualificatiu de cultura de luxe, la que neix de baix (de músics bàsicament d’aquí) i s’enfila fins el més alt nivell musical.

La sublim decoració de l’espai i la Plaça

Quines novetats hi ha aquest any?, preguntava tot just arribar. Ja ho veuràs tu mateixa, em varen contestar. I efectivament el color vermell de la catifa que dona pas a la Plaça convertida en escenari excepcional tenia continuïtat en el color dels coixins de les cadires, preparades per acomodar el seu públic, i que s’estrenaven llavors mateix.

Una simbiosi especial

A la presentació, Lourdes Soldevila, en nom  de la organització de les Nits Culturals, començava amb els imprescindibles agraïments als col·laboradors i patrocinadors, així com a tot el poble pel seu lliurament i dedicació però -sobretot i també- al públic que roman fidel un any i altre a les nits, creant aquesta simbiosi entre uns i altres sense la qual, la màgia que es genera entorn l’ambient creat, no seria possible.

Foto. Nits Culturals

Les sàvies paraules del poeta Miquel Desclot

Dit això va prendre la paraula el poeta Miquel Desclot que sàviament ens introdueix sempre en l’espectacle que està apunt de començar. Avui viuríem una Shubertíada. Així s’anomenaven les vetllades que, en temps de Franz Schubert duien a terme un grup d’artistes i amics del compositor vienès a casa de la família Sonnleithner. Allà es cantava, es recitava poesia o es creaven obres pictòriques amb la música sempre present. Ja alguns dels famosos lieder del compositor varen néixer en col·laboració amb els poetes presents i s’estrenaven moltes obres per a piano i cambra.

Foto: Nits Culturals

L’escenari de la Shubertíada

Aquesta vetllada va estar a càrrec del cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit pel conegut Director Xavier Puig i Ortiz, nascut a Cervera i nomenat recentment Director de l’Orfeó Català. La casa de pedra de fons i les seves finestres amb tests de flors, es convertiria en el decorat adient, ple de vida, llum i color, per on s’anirien desgranant les diferents obres que contenia el programa.

Una posta en escena molt particular

En silenci entrava a l’escenari el pianista Jordi Armengol convertit en l’inefable Franz de la vetllada. Amb una extraordinària i rellevant direcció escènica d’Anna Romaní, mentre l’actor Bernat Cot es feia càrrec del rol de conduir el guió. La sorpresa va venir en constatar que els membres del cor, a banda de mostrar una deliciosa precisió de les seves veus corals, amb tenor, soprano, baríton i baix inclòs, esdevindrien alhora uns excel·lents grans actors i -fins i tot- balladors quan la ocasió ho requeria.

foto: Nits Culturals

Una direcció poc convencional

Per la seva banda, la direcció d’en Xavier Puig també era ben poc convencional, doncs el mateix dirigia des de qualsevol racó de l’escenari, amb un simple moviment dels seus dits, que es posava davant un petit cor - a capella- o ell mateix es convertia en cantaire sumant-se a la resta i al piano. Per tot plegat, l’experiència de viure aquesta Shubertíada, fins i tot pels assistents assidus i versats en gaudir d’aquestes nits culturals, va esdevenir inoblidable.

Extraordinari virtuosisme al contrabaix

Com que s’havia anunciat una nit amb pluja, el concert del dissabte es va dur a terme al Local Social del municipi, on es va produir una altra sorpresa: com era possible que un contrabaix omplís ell sol -de tal manera- tot un concert?. Acompanyat al piano per Lluís Rodríguez Salvà, en Leon Bosch ens va donar un recital per mostrar-nos com es pot ser un virtuós del contrabaix talment com estem acostumats amb el virtuosisme d’un violí. Originari de sud-àfrica, fill d’un activista polític i ferm defensor dels drets humans, es gradua a Ciutat del Cap i deixa enrere el règim d’apartheid per completar els seus estudis a Manchester, adoptant la nacionalitat britànica el 2000. La proposta, no obstant, era a través de l’Escola catalana del contrabaix (fins i tot el contrabaix del concert va ser cedit especialment per l’ocasió per l’ESMUC). Cal dir que aquest programa, quines peces eren totes d’autors d’aquí, va ser recomanat per dos joves -noi i noia- que estudien al conservatori i que enguany s’han incorporat a la Comissió de les Nits Culturals.

Foto: Nits Culturals

Relleu generacional a la organització de les Nits Culturals

Una altra novetat visible va ser la notable presència, en llocs d’organització, d’un jovent del poble que es va implicant cada dia més. Potser motivats ja des de ben petits, doncs la programació de les Nits Culturals té sempre en compte un concert per la mainada des dels seus inicis, unes actuacions en els que ben segur ja hi varen participar i hi han crescut. El d’aquest any va anar a càrrec de la companyia anoienca del Príncep Totilau amb el seu meravellós espectable MOZARTLAND.

Pluja regalada a uns camps assedegats

Què dir d’aquesta nova edició de les Nits Culturals?, doncs que felicitats pel regal que ens ofereixen any rere any, amb un infinit agraïment al seu esforç i lliurament perquè tot estigui al seu lloc, no sols en la posta en escena de tot el poblet sinó també en l’exquisidesa de tracte que rebem d’aquesta meravellosa mostra d’estimació per la música i la cultura en majúscules. És la inexplicable simbiosi màgica que es produeix, i palpa cada any, a la primera de setmana de juliol, en aquest bell indret de l’alta anoia que -en cloure les seves Nits Culturals- la natura va obsequiar amb una bona pluja regalada que agrairan moltíssim els seus boscos i camps de conreu. Moltes gràcies.

maribelanoia@gmail.com

DE NOU LA MÀGIA ES FA PRESENT A LES NITS CULTURALS

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -

Un any més, i ja és la 26èna edició, el petit poblet de Sant Pere Sallavinera ens torna a oferir el seu regal més preuat, la possibilitat de gaudir d’unes nits culturals on es produeix aquella màgia especial de comunió entre un públic fidel, un eloqüent silenci sota un cel que comença de color blau nit, acaba en plena i serena fosca i es fon amb el virtuosisme de la música interpretada amb mestria i joia on, tant els instrumentistes com les veus de solistes o cant coral, ens reflecteixen als seus rostres com frueixen del moment. Com tothom reconeix, es tracta d’una màgia especial.

La música s’imposa a les inclemències del temps

Enfilàvem de nou el camí vers l’Alta Anoia, deixant enrere el festival de globus que, per la coincidència en l’agenda, ens obliga a triar,  i triem els camps segats a la llum del capvespre amb els darrers raigs de sol i un cel que ens volia enganyar amb l’amenaça de pluja, que sols va consistir en quatre gotes que varen quedar en un no res, però que ens feia témer si ens acompanyaria l’aigua com en altres edicions. Tot i que això no hauria estat cap problema perquè, en la presentació del programa d’enguany, el pianista Daniel Blanch ens recorda com la música es va imposar victoriosa a les inclemències meteorològiques que van suposar una interrupció precipitada del concert, però que  quan la pluja va amainar, la gent -que no se’n havia pas anat- va sortir del refugi-aixopluc de les cases del poble que els havien acollit i es va poder reprendre el concert amb una vinculació encara més especial entre el públic i els músics, aconseguint aquella comunió única i inoblidable amb el poble, perquè -escriu- la sensibilitat de l’intèrpret troba l’espai ideal a la Plaça de Sant Pere Sallavinera, on l’energia que desprenen els organitzadors, els espectadors i les pedres que ho embolcallen amorosament, permeten una vivència que ell  mateix havia experimentat l’any 2017.

30 anys d’una doble efemèrides

Les nits culturals començaven l’any 1993 amb la primera actuació que l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra feia fora del seu país i que s’ha volgut fer present de nou, aquest any, la nit del dissabte, coincidint també amb la efemèrides del també 30è aniversari de la seva creació. Dos elements ben conjugats, el virtuosisme de Gerard Claret i el vincle de la seva orquestra amb les Nits culturals, ens oferien una primera part amb el Concert per a violí i orquestra núm. 2, en mi major, de Johann Sebastian Bach; i una segona part amb Serenata per a cordes en do major. de Piotr Illitx Txaikovski. Al final, i davant els intensos aplaudiments del públic ens varen oferir un bis gaudint de la bellesa d’una obra d’Astor Piazzola que va comportar, al seu temps, un altre bis.

Presentació i obres de luxe

El poeta Miquel Desclot, com cada any, ens introduïa en el marc històric en el que els grans compositors havien hagut de fer front per tal de produir les seves obres, les que ens han arribat fins als nostres dies amb tota l’esplendor per a ser interpretades i fruïdes pels qui en vulguin gaudir. I ens va presentar “La Creació” de Franz Joseph Haydn, una obra excepcional que ens predisposàvem a escoltar la nit del divendres, amb una versió de cambra composada per ’una transcripció de la part instrumental per a quintet de corda (feta per Anton Wranitzky, aprovada per Haydn i publicada el 1800 amb la mateixa versió complerta), dirigida pel músic anoienc Josep Miquel Mindan, amb els solistes Martí Doñana (tenor), Alba Maria Martínez Nieto (soprano), Nestor Pindado (baix baríton) i la part coral a càrrec de Contrapunto Vocale.

Fascinats

Aquesta obra de cambra, ens diuen, aconsegueix mantenir-nos fascinats i tramet l’evocació d’un univers benvolent i racionalment ordenat, així com la seva visió essencialment optimista de la humanitat i el seu esperit naïf i vitalista. El constant diàleg entre instrumentació i veu, simultaniejant  uns i altres, ens oferien -no obstant- una audició compacte com si d’una vola veu es tractés. La sensació era que havíem fruit, efectivament, d’un concert excepcional.

Els infants també són protagonistes

Com excepcional es també el concert que ofereixen cada any els dissabtes a la tarda dirigit a la mainada i que aquest any va ser a càrrec de Pau Elías amb el seu “Aquafonia, el Concert”. Potser aquest concert-espectacle és la pedrera en que es nodreixen els organitzadors per perpetuar un any i altre la proposta de les seves Nits Culturals, doncs cada any són molts més els joves que hi tenen una actitud de servei, tant a la recepció del públic i control d’entrades, a la logística de muntar l’escenari i fer possible el petit refrigeri de cava i carquinyolis que ens permet saludar-nos entre sí els fidels assistents que hi coincidim cada any. Potser un dels moments més emotius és quan, al final de cada concert, són els infants els encarregats de lliurar el ram de flors en que s’obsequia els músics. El més petit de tots s’hi estrenava aquest any...

Un regal impagable

De nou, a les Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera la música ens arribava amb aquella delicadesa que t’acaronava tot el temps, i et deixava un altre dolç i bell record que ja et deleja per tornar-hi l’any vinent. Felicitats a la organització , una organització que -de fet- és tot un poble hi està implicat. Moltes gràcies per aquest regal.

maribelanoia@gmail.com

NOTA:

Totes les fotos han estat facilitades per la organització de les Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera.