Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Ara farà un parell de setmanes l’Antonio (d’ACAPS) em va dir que la NINA estaria un parell de dies a Igualada i que, per la meva vinculació als mitjans de comunicació local, em convidava a parlar amb ella per recollir el seu testimoni. Sense saber encara com li donaria forma a la trobada, no vaig dubtar en concretar dia i hora.
NINA Mhded SALAM va
néixer a Dajla (Sáhara Occidental), i en va haver de marxar, amb la seva
família, l’any 1979 fruit de l’èxode forçat pels fets de 1975 quan els sahrauís
es resistien a la ocupació del seu territori per part del Marroc. Primer els va
acollir Mauritània, on va poder continuar els seus estudis fins ser comadrona,
continuant més tard a Algèria (1980-1984) on es va llicenciar en obstetrícia.
Actualment viu al Barri quatre dels Camps de Refugiats que els sahrauís tenen a
Mahbes, en ple desert prop d’Algèria. Com deia, ella és comadrona, i dóna
atenció materno-infantil, així com les múltiples funcions de cura en l’àmbit de
l’atenció primària, al dispensari de Mahbes.
Condicions de salut
molt precàries
M’explica que la
població presenta un alt índex de desnutrició infantil, ja amb un alletament
matern deficitari perquè moltes dones no tenen prou alimentació per poder
alletar i -a partir dels 3-4 anys- quan ho necessiten pel seu creixement i no
tenen res en què alimentar-los, es produeix una important baixada de pes. Tot
això ho viuen en un context de terra molt seca on no s’hi pot conrear res, i
han de suportar una climatologia que té dos moments punta: l’hivern amb molt de
fred i un estiu de molta calor havent de suportar fins a 55 graus de
temperatura.
Mitjans del tot
insuficients
Malalties comuns com
ara la hipertensió, l’epilèpsia, o d’altres esdevenen cròniques per les
extremes condicions de vida, la manca de medicaments i també l’estrès que han
de suportar per haver d’aguantar aquesta situació durant tants anys. No tenen
ni analgèsics pel més elemental, per això han d’anar a Algèria per comprar els
principis actius i, als campaments, han muntat una mena de taller per assolir
ells mateixos l’aspirina o el Paracetamol, per exemple.
Depenen de l’ajut
humanitari
Pel seu viure
quotidià sols depenen de l’ajut humanitari que reben a nivell mundial, un ajut
que no sols els és necessari sinó imprescindible perquè no tenen res més. Sols
els arriba, un cop al mes, farina, llegum, arròs, oli o sucre... ni productes
frescos ni carn ni res... Productes que necessiten molta aigua i la que hi ha
no és potable. La manca d’aigua influeix també en la salut de les persones. Al
seu campament hi viuen unes 9.500 persones aproximadament i tan sols els arriba
una cisterna al mes a cada barri, i les cisternes estan ja molt trencades i
velles...
Dones subjugades per
la tradició
També vàrem parlar de
la situació de les dones, La majoria de les famílies tenen de 6 a 7 infants. Quan
ja fa uns anys varen iniciar una campanya de contracepció, a banda de no tenir
prou recursos per comprar els preservatius, es trobaven amb la barrera de les
pròpies costums que, amb l’excusa de la religió, no ho permeten. Ella forma
part del Consell de Dones, un càrrec que es renova cada 3 anys per mitjà del
Congrés de les Dones, i que tracta de temes com ara la salut de les dones, el
càncer de mama, les malalties venèries, la alimentació, però també de política,
de solidaritat, de la situació del Front Polisari, d’activisme, en suma.. Avui,
a banda de tirar endavant també la seva família amb cinc fills, continua amb el
seu compromís pels drets del seu poble i -allà on va- es fa emissària de la
seva causa.
La sororitat, la
relació entre dones
La conversa es va
allargar en un ambient de complicitat i solidaritat, però sobretot de
sororitat, aquella empatia i caliu que es dona quan ens trobem les dones de cor
a cor. Sororitat de vida, de compromís, de lliurament pel seu poble, de
patiment, d’impotència, de desesper però també de la tan necessària esperança,
ara que sembla ser el món té posat els seus punts de mira cap a un altre cantó.
El risc de caure en
l’oblit
De vegades no saps
com fer front a situacions de tanta gravetat quina solució no és a les teves
mans. L’ajut que necessita el poble sahrauí no ha de passar sols per continuar
enviant-los queviures de primera necessitat, que els cal per sobreviure vitalment, sinó -sobretot- per no oblidar els nostres
germans víctimes d’una causa tan injusta que els condemna a malviure fora del
seu país, a aguantar que el seu país estigui ocupat i els seus recursos
explotats sense que el seu poble legítim en tregui cap profit per la seva
supervivència, patint repressió i manca de llibertat i en un estatus
d’apàtrida. Mentre, els més petits no han conegut altra cosa que dependre de la
solidaritat internacional o, per exemple, l’esperança de ser acollits per
famílies en les vacances de pau quan arriba l’estiu. I els més ancians van
envellint enmig del desert àrid i eixut, amb l’arena com a únic paisatge,
mentre van deixant enrere aquell bell somni tan albirat, aquell de que un dia
podrien retornar a casa seva i -per fi- poder veure de nou el seu mar...
Detalls senzills però
molt especials
Quan ja la varen
venir a buscar, vaig anar collir unes roses de la terrassa que estaven en el
seu punt més àlgid de florida. Al lliurar-li el pom es va emocionar: mai ningú li
havia regalat abans flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada