DRETS HUMANS O BARBÀRIE

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Aquella Europa sorgida després de la II Guerra Mundial, amb la Declaració Universal dels drets Humans aprovada per l’Assemblea General de les NACIONS Unides el 10 desembre de 1948, està en perill. Ho estan també, i des de fa ja uns anys, els drets socials inherents a l’Europa del benestar social que vàrem tenir uns anys després i que -dissortadament- a cada dia que passa el neoliberalisme guanya la seva partida privatitzant-ho tot. 

Economia fora de la llei

Avui, però, el que està en joc és el futur de la mateixa humanitat. La industria de la producció de béns i serveis ha donat pas a indústries dubtosament útils per la humanitat però que mouen ingents quantitats de diners: no importa que -a banda- estiguin al marge de la legalitat. Per exemple la prostitució i el tràfec de persones, o les drogues, que mouen molt diner tant als països productors com als consumidors, per no parlar de l’oci i la indústria del joc (videojocs i casinos). Sectors molt potents econòmicament a nivell mundial encara que facin malbé les persones condemnant-les a una existència buida de continguts, valors i qualitat de vida.

El negoci de la guerra

Ara que el sector destructor més potent és el de la indústria d’armament. Aquest és el veritable motor que mou l’economia amb l’excusa del control dels elements estratègics a nivell mundial (l’energia, els carburants i fins i tot el sector primari i l’aigua). De tot això se’n ha de fer negoci i s’ha de controlar els països productors. Les guerres són l’instrument per accedir a aquest poder i control i ningú té cap escrúpol si, amb la dinàmica de les guerres, de totes les guerres, la població és exterminada.

El Territori des del riu fins al mar

Perquè davant el que ens trobem avui, si parlem tan sols de Palestina, és de polítiques d’extermini, un autèntic genocidi de la població civil duta a terme pel sanguinari Netanyahu al front del govern d’Israel, i que sembla que l’únic que li interessa és controlar el trànsit del petroli i altres recursos que , si passen per Palestina per arribar al mar, s’estalvien de donar el tomb per tota la península aràbiga i entrar a la mediterrània per Canal de Suez. Tan se val si això suposa exterminar un poble sencer i apropiar-se de la seva terra.

L’holocaust i l’extermini

Europa va despertar, i fer front als horrors del nazisme conjurant-se a evitar que mai més es tornes a donar tan terrible experiment amb la condició humana. En desgreuge del què havien patit els jueus (no cal oblidar que, amb els jueus foren perseguits, torturats i morts nombrosos comunistes i altres persones que s’enfrontaven al nazisme) se’ls va donar una terra promesa, sí, però als jueus rics que van anar als EUA i avui encara són un lobby de poder. Avui però, la truita ha girat de cantó i des d’Israel (segurament cap sionista de bé que no comparteix el terror de Netanyahu) pot estar d’acord amb el genocidi d’un poble sencer i l’espoli de la seva terra.

Com una fortalesa medieval

Dissortadament Europa ja no és la que va sorgir després de la II Guerra Mundial i ha deixat de ser aquella mare que acollia els qui fugien de les injustícies dels seus països i, des d’una actitud hospitalària, oferien refugi i asil als qui trucaven a les seves portes. Avui Europa és com una fortalesa medieval, fortament custodiada perquè no hi entri ningú. Les seves fronteres -fins i tot les marítimes del seu sud- esdevenen fossars plens de cocodrils que eliminen qui s’atreveixi tan sols a entrar, encara que fugi de la misèria o de la persecució política. La democràcia ha esdevingut com aquella princesa presonera dalt la torre més alta que es vol preservar però que no es permet que mani sobre el castell.

Una Europa fortificada a l’emigració

El Pacte Europeu d’Emigració és, en realitat, un Pacte contra els Drets Humans, on es creen fronteres que no respecten la legalitat, amb més discriminació i menys garanties del dret d’asil, on es normalitza la detencions massives, també la dels menors, on s’instal·la un sistema indiscriminat d’expulsions exprés, on es té via lliure per saltar-se les obligacions internacionals, on hi ha una major criminalització de les persones que migren, on s’estableixen eines digitals per a la vigilància massiva o evita les vies legals i segures per consolidar l’externalització.

Recuperem l’altra Europa, la nostra

Aquest pacte migratori està deixant morir als nostres germans migrants a la mediterrània mentre dona milions d’euros a règims medievals. Cal plantar cara aquest discurs de l’odi que promulguen la dreta i la ultradreta, que es creueu que Europa pot tornar a ser d’ells, però front aquest pla per Europa en tenim un altre: proposem apostar per la distensió, lluny de la retòrica amenaçadora i les espirals armamentistes de l’OTAN; impulsar una política exterior orientada a la pau; fomentar espais de diàleg  promoure activament una pau ambiental sustentada en bases científiques, amb polítiques clares de descarbonització. En definitiva, impulsar polítiques que incideixin en la millora de la vida quotidiana de les persones.

Mantenim el compromís amb els drets Humans

Aquest diumenge ho tinc molt clar. Votaré, és clar que sí, no passo d’Europa, sinó que aposto per  una Europa com la que va ser el far de la llibertat i l’esperança dels pobles, perquè o s’està amb els Drets Humans i la Cort Penal Internacional o s’està amb Netanyahu a Israel i el genocidi al poble palestí. O s’està amb els drets humans o apostem per la barbàrie.

                            maribelanoia@gmail.com