Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Estava tota
emocionada. No fa ni un mes que va fer els 18 anys, però ja va rebre la targeta
censal que li confirmava la seva sospita de que ja podria votar. Nerviosa, em
preguntava com funcionava tot plegat perquè anava rebent sobres de propaganda
de les diferents formacions polítiques que es presentaven a les eleccions pel
Parlament de Catalunya. La Rawya és d’aquí, qui ho dubta?. Va néixer a Igualada
i ha viscut sempre aquí i, des de fa ja uns quants anys, és veïna meva. No
obstant, des de molt petita s’ha sentit diferent, millor dit, ha sentit que la
tractaven diferent, perquè: era ella realment diferent?. A l’escola es parlava
català, la seva mare, preservant la pròpia llengua materna, sempre li ha parlat
en català i es dirigeix a tothom en català. La Rawya també, i no entén perquè
quan la gent es dirigeix a ella ho fa en castellà, perquè?.
Mudada amb el jilbab
L’altra dia sortíem
de casa per anar a votar. Ella s’havia mudat a la manera que ella es sent més feliç,
vigilant que no li falli aquella agulla que li aguanta el jilbab que un
dia va decidir, per voluntat pròpia, posar-se. La joventut ja té aquestes
coses, té les seves necessitats d’identificar-se, de mostrar la seva
personalitat sobretot en triar les seves formes de vestir. Sovint veiem joves amb
rastes o pantalons foradats, per exemple, i ningú els hi diu res. Perquè li han
de dir res a ella si es vol posar el jilbab?. Quan sortíem de votar
vàrem trobar una senyora que es va dirigir a nosaltres, referint-se a ella i -en
castellà- que estava tan guapa que semblava un àngel. Jo li vaig dir que es
podia dirigir a ella mateixa i dir-li en català. És va quedar molt parada i ho
va fer, és clar, i ella li ho va agrair. Veus?, em diu, què ho fa que la gent,
quan per exemple vaig a comprar, se’m dirigeixi en castellà quan jo soc d’aquí
i parlo català?.
La preparació
Uns dies abans, a
casa, havíem posat les paperetes damunt la taula i li havia explicat qui era
cadascú, qui representa i què hi ha darrera cada papereta. Un amic que
compartia la conversa amb nosaltres em va dir: i ara li has de dir a qui ha de
votar. No, li vaig dir jo. Això ho ha de decidir ella mateixa. Jo li he
explicat qui és qui i a qui representa, i ella ja és major d’edat per decidir
el que vulgui. Li vaig dir, això sí, a qui votaria jo i el perquè, però ella
triava la papereta, només faltaria.
L’acte de votar
En arribar a la mesa
electoral, per sort no hi havia públic, vàrem demanar permís per fer-li una
foto: és la seva primera vegada!. I així ho vàrem fer, primer davant la taula
amb totes les paperetes (ella ja es portava la seva de casa) i, sabent dels
meus límits de vista, em diu: té, aquí tens la teva!. Em vaig emocionar, havia
entès perfectament el missatge participatiu. Llavors dirigint-se a la mesa, va
presentar el seu DNI (no fa tan que el té perquè, malgrat haver nascut a
Igualada, ha anat tota la seva vida escolar amb NIE). Ho varen comprovar i sí,
era al cens, la varen anotar a l’acta i va poder posar la seva papereta a la
urna. Estava feliç.
Atacs d’ansietat per
fets discriminatoris
És que en la seva
etapa escolar, i també en la seva vida a la ciutat, ha viscut diversos episodis
de discriminació per raons de ser tractada com a diferent. Darrerament, a cada
incident d’aquest tipus, li agafaven atacs d’ansietat havent d’anar a l’Hospital
i tot. Es sentia fins i tot perseguida, assetjada..
Participació de la
vida de la seva ciutat
Amb ella, i ja de
petita, ens vàrem passar la Festa Major amunt i avall a totes les cercaviles per
descobrir la imatgeria festiva, els gegants, capgrossos i demés... M’ho
recordava l’altra dia dient-me si en guardava fotos... Tenia 9 anys...
Participació en
activitats de caire solidari
Més
tard, em va anar acompanyant tot fent-me de suport, per exemple, en alguna de
les xerrades sobre la dona que he donat pel 8 de març o en altres ocasions, també
en algunes concentracions per denunciar les guerres, la situació dels
immigrants o situacions injustes al món. Va ser ella la que em va dir: perquè
no fem alguna cosa per Palestina?. I, conjuntament amb la Bouchra i la
Soundous, ens vàrem posar en marxa.
Denunciant el genocidi a Palestina
Vàrem intentar
comprar una bandera de Palestina per internet en una web que vàrem trobar, però
mai va arribar... Les cartolines i els retoladors treien fum per tenir-ho
preparat a la concentració que sota el títol “SOS PALESTINA” vàrem fer ja el 19.05.2021
(ara fa just 3 anys). També es mostrava exultant per alçar el seu crit a favor
de Palestina a les altres concentracions que hem fet a Igualada l’octubre del
2023.
Fa falta gent com tu
La Rawya és una
ciutadana de ple dret, per llei i de fet. Ara ha pogut, per fi, exercir el seu
dret a vot i estic certa que la seva papereta era a favor de qui denuncia el
genocidi del poble palestí i exigeix no sols deixar de vendre armament a
l’estat d’Israel sinó a trencar-hi tot tipus de relacions internacionals (els
estudiants dels EUA i de d’altres capitals al món, així com darrerament les
universitats espanyoles, decideixen trencar relacions amb centres israelians
que no estiguin compromesos en la causa de la pau). Som molts i hem de ser
molts més fins aturar aquest genocidi i tota la violència de les guerres arreu
del món. Comptem amb tu, Rawya, també a través del teu vot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada