Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Vivim uns temps on la
mentida, les faules i la hipocresia perverteixen allò que hauria de ser el més
sagrat. No és ja tota la lluentor dels carrers que ens indiquen que el Nadal ja
és a les portes i que, per celebrar-lo com cal, se’ns convida a un consumisme
exacerbat amb l’excusa de la tradició de fer regals. Està bé fer regals, ja ho
crec, però sovint prima més quedar bé exhibint un cert poder adquisitiu, com si
hagués de mostrar què triomfa a la vida que no pas la generositat d’un gest.
Que ens costa d’acceptar que triomfar a la vida no és tenir de tot?.
Mentrestant, a
Palestina...
Per començar,
l’escenari dels fets que es commemoren avui és una terra on la seva població és
víctima d’un genocidi al que sembla ja considerem irreversible, perquè la
actualitat va canviant de pàgina cada dia deixant enrere Palestina, com si la
impotència ens hagi de fer oblidar el patiment quotidià de la seva població
destruïda pels atacs del govern assassí de Netanyahu, amb la complicitat de les
grans potències mundials que fan costat al que és avui Israel. Un Israel que ha
penetrat al Líban i que, no ho dubtem, conjuntament amb els interessos
imperialistes està darrera l’enderrocament del govern de Síria per tal de
minvar les forces de qui és el seu enemic, “els països àrabs”, que donen suport
a la causa de Palestina i altres pobles de l’orient mitjà.
La “rebel·lió” a
Síria
L’imperi s’ha imposat
també per tenir Síria com a aliat per la seva guerra pel control dels recursos
naturals de la zona. És clar, haver de passar els gasoductes donant el tomb per
la península aràbiga, passant pel mar roig i el canal de Suez per arribar a la
mediterrània, és massa tortuós. Els gasoductes arribarien abans travessant
Palestina del riu fins al mar, no importa si pel camí han d’arrasar terres
mil·lenàries i destruir els pobles que les habiten des de temps ancestrals. Amb
el seu extermini haurien arrasat també la heroica resistència històrica que han
afrontat anys i anys. És que es fa la guerra en nom de la pau, però s’alimenta
així el negoci de la venda d’armament per perpetuar la submissió dels pobles
als lobbys de pressió de la indústria armamentista.
Hipocresia
estructural
Front tanta
hipocresia m’ha fet mal a la consciència la coincidència dels grans fasts
d’inauguració de la Catedral de Notre Dame, en un país amb greus problemes
socials i aliats dels senyors de la guerra, i també la manca d’humanitat i
sensibilitat vers les víctimes de la DANA a València amb una cerimònia pensada
més en el rentat de cara dels polítics que en fer costat al dolor de la gent. Els
familiars de les víctimes i els perjudicats no han pogut aguantar tanta hipocresia,
com també se’ls fa difícil aguantar que els irresponsables, que podien prendre
mesures per evitar víctimes humanes, siguin ara qui hagin d’administrar els
ingents ajuts econòmics que rebran, perquè els necessiten, però que perillen d’engreixar encara més la trama corrupta dels negocis d’abans, sense que
aquests recursos arribin on realment fa falta.
La solidaritat dels
voluntaris
No obstant, darrera
aquesta pantalla de mentides, traspua la impagable tasca duta a terme per la
munió de voluntaris que no han dubtat a ajudar les poblacions damnificades, com
un clam per creure que no tot està perdut, que els Drets Humans proclamats al
món ara ha fet 76 anys es resisteixen a ser trepitjats i abolits del mapa.
L’essència i valor de
l’ésser humà
L’adveniment d’aquestes festes no hauria de
fer sinó recordar-nos el veritable sentit del Nadal que, segons la nostra
tradició més pregona passa per enaltir el valor del ser humà en la seva nuesa
en un esdeveniment que ens mostra el naixement d’un infant, i una esperança de
vida, malgrat les extremes condicions de precarietat. El lliurament
desinteressat, de cor, a canvi de res, simplement per empatia i solidaritat potser
és el veritable esperit del Nadal, sense tanta embalum que el desnaturalitza. No
pervertim el seu missatge.
.jfif)
