Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Amb impotència i
ràbia assistim gairebé en directe al genocidi programat des de fa temps de tot
un poble, des d’un govern autoritari,
extremista, bel·licista i exterminador, no ja entre els diferents exèrcits dels
països en guerra sinó d’una població civil que no té res a veure en aquesta contesa
que, d’ençà del 7 d’octubre, ha pres una dimensió mundial que ja existia però
que -en aquests moments- el món anomenat
occidental s’ha posat obertament del cantó d’Israel pels interessos creuats amb
els EEUU i altres potències mundials, quan Israel es salta totes les resolucions
de les Nacions Unides i tira pel dret en la seva bogeria de provar la potència
del seu armament mortífer amb Palestina i arrasar-la fins destruir la seva
població civil.
Netanyahu qüestionat
per corrupte
Les formes emprades
pel govern d’Israel, amb Netanyahu al capdavant, tot i ser qüestionat per
corrupte per part de la majoria de la ciutadania d’aquest país, estan
qüestionades també per altres. Nombrosos israelites d’arreu del món es desmarquen d’aquestes actituds
genocides de Netanyahu i es manifesten demòcrates i a favor dels drets de
Palestina. Tanmateix algun altre magnat de les Nacions Unides també ha dimitit
perquè considera que aquest organisme, que està per maldar per la pau al món,
no fa el suficient per impedir la destrucció humana dels palestins.
Laboratori de proves
de la indústria de la guerra
Per tal de vendre
molt d’armament al món, i també als països de la Unió Europea, Israel necessita
construir una marca que li proporcioni una avantatge competitiu global i
publicitar els seus productes com a “proves de combat”. Palestina, segons
assegura l’informe del Centre Delàs: sobretot la Franja de Gaza, fa anys que s’ha
convertit en un laboratori de proves de material militar israelià. Així ho
defensen les autoritats israelianes i així ho publiciten -sense embuts- les
empreses que venen aquests productes”.
Es demana que
periodistes i altres abandonin els territoris ocupats
Vuit mil màrtirs
palestins i dos mil persones desaparegudes a Gaza, juntament amb decenes de
milers de ferits i gairebé un milió de ciutadans i ciutadanes han vist destruïdes
les seves llars i malmeses les seves propietats. A banda de la manca d’aigua,
aliments i combustible han atacat alguns hospitals, on ja els hi arriben ferits
per gasos tòxics. Aquestes són les tràgiques conseqüències de la actual guerra
de neteja ètnica col·lectiva contra la Franja de Gaza, i n’hi haurà més, doncs la
ocupació israeliana demana a tots els periodistes i corresponsals dels mitjans
internacionals, que treballen des de dintre els territoris ocupats, que
abandonin immediatament les fronteres de la Franja de Gaza. Segons els
periodistes alguna de forta n’estan preparant... Cal tenir en compte que aquest
crim sionista es duu a terme amb la participació estadounidense-atlàntica tant
en la preparació i l’armament com en la cobertura política. En la nostra història tan
sols té parangó amb els crims comesos pel nazisme i el bombardeig nuclear d’Hiroshima
i Magasaki.
Que el dolor no em
sigui indiferent
La magnitud de la tragèdia i el dolor humà que estem vivint pot tenir també una altra intenció, que la impotència ens faci mesells i que arribi a insensibilitzar-nos per haver-nos fet immunes al dolor aliè. Em ve a la memòria aquella cançó de Mercedes Sosa: “Sols li demano a Déu que el dolor no em sigui indiferent, que la eixuta mort no em trobi, buida i sola, sense haver fer el suficient. Que allò injust no em sigui indiferent, que no em donin una bufetada a l’altra galta després que una arpa m’esgarrapés d’aquesta manera. Que la guerra no em sigui indiferent, doncs és un monstre gran i trepitja fort tota la pobre innocència de la gent. Que la mentida no em sigui indiferent, doncs si un traïdor pot més que uns quants, que aquests quants no ho obliden tan fàcilment. Que el futur no em sigui indiferent, desnonat està qui ha de marxar a viure una cultura diferent.”.
Dissortadament Israel
no es troba sol
Israel s’hauria de
trobar sol i no és així, fins i tot molts països àrabs s’estan posicionant a
favor d’Israel. Els palestins, la Franja de Gaza i també Cisjordània que ja ha
entrat també en el punt de mira de la guerra d’Israel, no es poden quedar sols
en la seva legítima resistència. Ens hi va la vida d’avui i la del futur, la
mateixa humanitat, perquè qui no es commou davant tantes escenes de patiment i
dolor?, de tants infants morts, ferits i terroritzats?.
Busquem terror per
Hallowen. Voleu més terror, però real?
Hipòcritament aquests
dies hem celebrat passatges de terror i ens hem disfressat de monstres per fer
por, importacions tradicionals del Hallowen dels EEUU, en lloc de compartir el
caliu de la llar amb castanyes, boniatos i panellets. Voleu més terror que el
que estan vivint realment la població civil de palestina aquests dies?.
La població civil d’arreu
del món no són els governants
Veiem també nombroses
manifestacions multitudinàries arreu del món denunciant el règim d’apartheid de
Netanyahu i el genocidi contra el poble palestí. També vivim com a molt vergonyant
i condemnable que el poble palestí no trobi un sol règim àrab que prengui mesures
per aturar aquesta guerra genocida. Cap s’ha compromés a aportar-hi els seus
militars al conflicte, més aviat estan normalitzant les seves relacions amb el
règim sionista preocupats més aviat per acumular armes i poder reprimir així als seus pobles
respectius quan es generin conflictes interns per denunciar manques de
llibertats o corrupteles.
A les Nacions Unides
hi ha majoria, però prima el vet dels poderosos
120 països s’aixecaren en el Consell General de la ONU condemnant la agressió d’Israel contra Gaza i exigint la fi de la guerra genocida contra el poble palestí, però varen ser rebutjades per 14 països encapçalats pel principal proveïdor del terrorisme internacional. Les dones tan sols representen el 16 % de les persones que negocien els processos de pau al món. No podem ser còmplices d’aquest genocidi amb el nostre silenci: no en el meu nom!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada